James Mitchell foi un actor teatral, cinematográficu y televisivu, y baillarín, d'Estaos Xuníos.Obituariu en Los Angeles Times, 25 de xineru de 2010. Anque ye más conocíu pol públicu televisivu pol so papel de Palmer Cortlandt na serie All My Children (1979–2010), los historiadores recuérdenlu como unu de los principales baillarinos d'Agnes de Mille. La capacidá de Mitchell pa combinar el baille y l'interpretación yera considerada nel so momentu como una novedá, y en 1959 la crítica Olga Maynard afirmaba d'él que yera "un importante exemplu del nuevu baillarín-actor-cantante del ballet americanu", destacando la so habilidá interpretativa y la so "masculina" téunica.Olga Maynard, The American Ballet (Philadelphia: Macrae Smith, 1959), 149.

Primeros años Nacíu en Sacramento, California, los sos padres emigraron d'Inglaterra al Norte de California, dirixendo una granxa frutícola en Turlock. En 1923, la madre de Mitchell, Edith, dexó al so padre y volvió a Inglaterra col hermanu y la hermana de Mitchell, perdiendo dende entós tol contautu col so fíu. Incapaz de de dirixir la granxa al empar que curiaba del so fíu, el padre de Mitchell fizo que s'encargaren de la so crianza los artistes de vodevil Gene y Katherine King. En finando la madre de Mitchell, sicasí, el so padre volvió casase y traxo de vuelta a los sos fíos, anque non a la so fía, a Turlock. A los diecisiete años d'edá, Mitchell dexó Turlock pa dir vivir a Los Angeles cerca de los King.“James Mitchell: Dancing His Way into Your Heart,” Soap Opera Digest 5.17 (28 d'ochobre de 1980): 40-41; Robert Schork, “Flying High,” Soap Opera Magacín 7.45 (18 de payares de 1997): 21-23; “Rebecca Herbst & James Mitchell,” Soapography (2 de setiembre de 2006).

Carrera teatral y cinematográfica Mientres estudiaba arte dramático nel Los Angeles City College, Mitchell empecipiar nel baille modernu gracies al afamáu profesor y coreógrafu Lester Horton. Tres la so graduación, ingresó na compañía de Horton, permaneciendo na mesma casi cuatro años. Trabayando con Horton fixo amistá cola baillarina Bella Lewitzky, dirixendo nos años 1970 la fundación de danza qu'ella tenía. En 1944, Horton llevó a Mitchell a Nueva York pa formar una nueva compañía de baille, pero la empresa remató ensin ésitu.

El fallu de la empresa de Horton supunxo un cambéu d'aldu de la carrera de Mitchell, pos al buscar trabayu como actor o baillarín en Nueva York, pasó con ésitu una prueba p'Agnes De Mille, que taba coreografiando el so primer musical dende Oklahoma!. Mitchell, que nun había estudiáu ballet hasta pasaos los venti años d'edá,Saul Goodman, "Brief Biographies: James Mitchell," Dance Magacín 29.8 (Agostu de 1955): 36. atopóse perdíu cuando hubo de faer la combinación de ballet de De Mille.James Mitchell, "Dance Magazine Awards 1978," Dance Magacín 52.7 (Julio de 1978): 79. Transcript. Con too y con eso, De Mille ufiertó-y un trabayu doble, el de primer baillarín y el d'ayudante de coreografía. Ante la opción de viaxar en xira con Helen Hayes y baillar para De Mille, él escoyó a esta postrera.Michael Portantiere, "From the Scrapbook of James Mitchell", In Theater 87 (24 de mayu de 1999): 30. Con Bloomer Girl (1944) empecipió una importante collaboración artística con De Mille, que duró dende 1944 hasta 1969 y qu'entendía obres teatrales, cine, televisión, y conciertos.

Amás de De Mille, Mitchell tamién trabayó en compañía d'artistes como Gower Champion, Eugene Loring y Jerome Robbins.

Mitchell actuó de manera sostenida nel teatru, interpretando obres dramátiques y musicales hasta finales de los años 1970. Ente les sos obres destacaes nel circuitu de Broadway figuren Carousel, First Impressions, y El vicariu. Fora de Broadway actuó en Winkelberg, La ópera de los trés centavos, Livin' the Life, y El padre. Tamién interpretó Historia del soldáu na New York City Opera, y fixo xires con The Rainmaker (cola so futura coprotagonista en All My Children, Frances Heflin), El rei y yo, Funny Girl, y La ópera de los trés centavos.

Como actor cinematográficu, Mitchell namái tuvo un ésitu moderáu. A principios de los años 1940 foi baillarín y trabayó como extra en distintos musicales y westerns de baxu presupuestu. Gracies al so trabayu en Brigadoon foi afayáu pol productor Michael Curtiz, siendo contratáu por Warner Brothers. Curtiz quería que Mitchell trabayara nuna película xunto a Doris Day, anque'l proyeutu nun llegó a términu.Thomas F. Brady, "Stewart is Sought for Role by Curtiz", New York Times 20 de setiembre de 1947: Amusements 12. Tres dellos meses, Mitchell finalmente rodó dos filmes pa Warner Brothers, unu d'ellos l'empobináu por Raoul Walsh Xuntos hasta la muerte, enantes de pasar con Curtiz a los estudios Metro-Goldwyn-Mayer. En MGM fixo papeles de repartu en seis películes ente 1949 y 1955, destacando la cinta d'Anthony Mann Border Incident, la de Jacques Tourneur Stars in My Crown, y la de Vincente Minnelli The Band WagonMark Griffin, A Hundred or More Hidden Things: The Life and Films of Vincente Minnelli (Cambridge, MA: Da Capo Press, 2010), 162. ISBN 0-7867-2099-9 Sicasí, tres el fracasu del filme The Prodigal (1955), nun volvió actuar pal estudiu. La carrera cinematográfica de Mitchell remató abruptamente dempués de protagonizar el western The Peacemaker (1956). Pasaron dos décades primero que volviera actuar nel cine na que sería la so última película, The Turning Point (1977).

Amás d'actuar, Mitchell dacuando trabayó como coreógrafu, particularmente a finales de los años 1960 y 1970. Amás, llevó a escena musicales nel Paper Mill Playhouse, el Mark Taper Forum, y en The Muny, ente otros teatros. En 1956, él y Katherine Litz codirixeron The Enchanted pal American Ballet Theatre.

Carrera televisiva Mitchell tuvo muncho más activu como artista televisivu, especialmente a finales de los años 1950 y principios de los 1960. Amás de trabayar regularmente como baillarín, fixo papeles dramáticos en distintos telefilmes y series, tales como Play of the Week, Gruen Guild Playhouse, y Armstrong Circle Theatre. En 1964 fixo'l so primer papel nun serial televisivu, The Edge of Night, en 1966 actuó nun episodiu del drama d'espionaxe Blue Light, y de siguío llogró la interpretación del personaxe masculín principal a lo llargo de toles emisiones de la soap opera Where the Heart Is (1969–73).

Sicasí, tres el fracasu de Mack & Mabel en 1974, la carrera interpretativa de Mitchell tuvo a puntu de llegar al so fin. Nesa dómina consiguió un BA nel Empire State College y un Máster en Belles Artes nel Goddard College, y dio clases de movimientu p'actores na Escuela Juilliard, la Universidá Yale, y la Universidá Drake. Tres unos años ensin apenes actuar (anque fuera artista convidáu en Lou Grant y en Charlie's AngelsSheryl Khan, "The Gypsy in His Soul," Episodes Mayu/Xunu de 1993: 62.) en 1979 foi contratáu pa faer el so papel más conocíu, el del millonariu Cortlandt na serie de la ABC All My Children. Anque'l so contratu taba pensáu pa un añu, la so última actuación tuvo llugar en setiembre de 2008, retirándose al siguiente añu.

Vida personal Mientres 39 años, Mitchell tuvo un compañeru sentimental, el diseñador de vestuariu ganador d'un Premiu Óscar Albert Wolsky.

James Mitchell finó'l 22 de xineru de 2010 en Los Angeles, California, unes selmanes enantes de cumplir los noventa años d'edá. La so muerte foi debida a una enfermedá pulmonar obstructiva crónica complicada con una neumonía.

Premios y nomamientos Premiu Theatre World, 1947: Brigadoon Premiu Donaldson: Al meyor baillarín del añu, 1947: Brigadoon Nomináu al meyor baillarín del añu, 1946: Billion Dollar Baby (tercer llugar) Nomináu al meyor baillarín del añu, 1951: Paint Your Wagon (segundu llugar) Doctoráu Honorariu en Belles Artes, 1985, Universidá de Drake Nomináu a los Premios Daytime Emmy en 1980, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985 y 1989 por All My Children

Filmografía Cine (íntegra) 1942 : Moonlight in Havana, d'Anthony Mann 1942 : Valley of Hunted Men, de John English 1943 : Rhythm on the Islands, de Roy William Neill 1943 : White Savage, d'Arthur Lubin 1943 : Coney Island, de Walter Lang 1943 : Bordertown Gun Fighters, de Howard Bretherton 1943 : Phantom of the Opera, d'Arthur Lubin 1944 : Stagecoach to Monterey, de Lesley Selander 1946 : California Gold Rush, de R. G. Springsteen 1949 : The House across the Street, de Richard L. Bare 1949 : Border Incident, d'Anthony Mann 1949 : Xuntos hasta la muerte, de Raoul Walsh 1950 : Devil's Doorway, d'Anthony Mann 1950 : The Toast of New Orleans, de Norman Taurog 1950 : Stars in My Crown, de Jacques Tourneur 1953 : The Band Wagon, de Vincente Minnelli 1954 : Deep in my Heart, de Stanley Donen 1955 : The Prodigal, de Richard Thorpe 1955 : Oklahoma!, de Fred Zinnemann 1956 : The Peacemaker, de Ted Post 1961 : A Touch of Magic, de Victor Solow 1969 : Slogan, de Pierre Grimblat 1977 : The Turning Point, de Herbert Ross

Televisión (seleición) 1960 : Rashomon, de Sidney Lumet 1964 : Bitter Weird, d'Eric Till 1975 : The Silence, de Joseph Hardy 1978 : Charlie's Angels, temporada 2, episodiu 23 (Little Angels of the Night) 1979 : Women at West Point, de Vincent Sherman 1979 : Lou Grant, temporada 2, episodiu 20 (Convention), de Charles S. Dubin 1979-2010 : All my Children, 330 episodios 2005 : Home and Away, episodiu 707

Teatru (seleición) Broadway 1944-1946 : Bloomer Girl, música de Harold Arlen, escenografía de Yip Harburg, llibretu de Sig Herzig y Fred Saidy, coreografía d'Agnes de Mille, con Celeste Holm y Dooley Wilson 1945-1946 : Billion Dollar Baby, música de Morton Gould, lletra y llibretu de Betty Comden y Adolph Green, escenografía de George Abbott, coreografía de Jerome Robbins, con Mitzi Green 1947-1948 : Brigadoon, música de Frederick Loewe, lletres y llibretu d'Alan Jay Lerner, coreografía d'Agnes de Mille, con Pamela Britton 1951-1952 : Paint your Wagon, música de Frederick Loewe, lletres y llibretu d'Alan Jay Lerner, escenografía de Daniel Mann, coreografía d'Agnes de Mille 1957 : Livin' the Life, música de Jack Urbont, lletres de Bruce Geller, llibretu de Dale Wasserman y Bruce Geller, a partir de Mark Twain 1957 : Carousel, música de Richard Rodgers, lletres y llibretu d'Óscar Hammerstein II, a partir de la obra Liliom, de Ferenc Molnár, coreografía d'Agnes de Mille, con Barbara Cook, Howard Keel y Victor Moore 1958 : Winkelberg, de Ben Hecht, con Robert Earl Jones 1959 : First Impressions, música de Bo Goldman, lletres de Glenn Paxton, llibretu d'Abe Burrows, a partir de Pride and Prejudice, de Jane Austen, adautación de Helen Jerome, con Polly Bergen, Farley Granger y Hermione Gingold 1961-1963 : Carnival !, música y lletres de Bob Merrill, llibretu de Michael Stewart, escenografía y coreografía de Gower Champion, con Jerry Orbach 1964 : El vicariu, adautación de Jerome Rothenberg de la obra de Rolf Hochhuth, escenografía de Herman Shumlin, con Emlyn Williams y Ian Wolfe 1969 : Come Summer, música de David Baker, lletres y llibretu de Will Holt, escenografía d'Agnes de Mille, con Margaret Hamilton 1973 : El padre, d'August Strindberg 1974 : Mack & Mabel, música y lletres de Jerry Herman, llibretu de Michael Stewart, escenografía y coreografía de Gower Champion, con Bernadette Peters y Robert Preston

Ballets 1950-1951 : Rodiu, música d'Aaron Copland, coreografía d'Agnes de Mille 1955 : Fall River Legend, música de Morton Gould, coreografia d'Agnes de Mille 1956 : Rib of Eve, música de Morton Gould, coreografía d'Agnes de Mille

Referencies

Cohen-Stratyner, Barbara Naomi. "Mitchell, James." Biographical Dictionary of Dance. Nueva York: Schirmer Books, 1982. 621. Easton, Carol. Non Intermissions: The Life of Agnes de Mille. Nueva York: Little, Brown, & Co., 1996. ISBN 0-316-19970-2. Eichenbaum, Rose. "James Mitchell." The Dancer Within: Intimate Conversations with Great Dancers. Ed. Aron Hirt-Manheimer. Middletown, CT: Wesleyan University Press, 2008. 212-18. ISBN 0-8195-6880-5.