Odette Myrtil foi una actriz teatral y de cine, cantante, violinista y diseñadora de vestuariu francesa. Empecipió la so carrera de violinista nel circuitu de vodevil de París a los 14 años d'edá. Darréu foi ampliando'l so campu artístico trabayando como cantante y actriz, consiguiendo'l so primer gran ésitu a los 18 años d'edá en Londres en 1916 cola revista musical The Bing Boys Are Here. Myrtil foi una habitual de les producciones musicales del circuitu de Broadway ente 1924 y 1932, dempués de lo que actuó ellí solamente de manera esporádica hasta 1960. Amás de Nueva York, a lo llargo de la so carrera tuvo tamién la oportunidá d'actuar en teatros de Chicago, Londres, Los Angeles, y París.

Ente 1923 y 1972, Myrtil actuó nun total de 28 llargumetraxes, la mayor parte rodaos ente mediaos de los años 1930 y los 1950. Especializar nos papeles de calter, y de cutiu aprovechóse'l so talentu como cantante. Solamente fixo una actuación televisiva en tola so carrera, nel episodiu de Studio One in Hollywood de 1953 The Paris Feeling. Amás de la so faceta d'actriz, tamién trabayó como diseñadora de vestuariu en 9 películes ente 1944 y 1950.

Biografía El so verdaderu nome yera Odette Laure Clotilde Quignarde, y nació en París, Francia, siendo los sos padres dos actores teatrales. Estudió violín nun internáu de Bruxeles. Alumna d'Eugène Ysaÿy, empezó a tocar de manera profesional a los 13 años d'edá. En 1915, con 16 años, foi a Estaos Xuníos, formando parte del espectáculu Ziegfeld Follies representáu nel circuitu de Broadway, como una de les Ziegfeld Girls. Al siguiente añu foi a Londres, onde tuvo un gran ésitu col show representáu nos Teatros del West End The Bing Boys Are Here. Pasó los siguientes años actuando con ésitu nel ambiente teatral londinense, según en distintes producciones de vodevil representaes nes más importantes ciudaes europees. Ente otres, trabayó na producción d'André Charlot Tails Up!, representada en Londres en 1918 y protagonizada por Jack Buchanan.

En 1923 Myrtil volvió a Nueva York como artista de vodevil, actuando nel Palace Theatre, onde llogró'l so primer ésitu d'importancia nel país. Ente les sos meyores actuaciones alcuéntrase la que fizo na opereta La condesa Maritza, con música d'Emmerich Kálmán (1926-1927). Foi una habitual de la escena neoyorquina de los primeros años 1930, actuando de cutiu en musicales en Broadway nos que demostraba les sos habilidaes como cantante y violinista. Tuvo un particular trunfu col papel de Odette nel musical de Jerome Kern de 1931 The Cat and the Fiddle, que foi específicamente escritu pa ella. A partir d'entós fixo poques actuaciones en Broadway, siendo'l so últimu show la producción orixinal de la pieza de Harold Arlen y Johnny Mercer Saratoga, en 1960. A principios de la década de 1950 encarnó mientres dos años a Bloody Mary na representación orixinal de la pieza de Richard Rodgers y Oscar Hammerstein II South Pacific, asocediendo a Juanita Hall nel papel.

A partir de 1935 la carrera de Myrtil decantar de manera definitiva escontra'l cine, anque nunca dexo totalmente los sos raigaños teatrales. Foi una actriz cinematográfica bastante prolífica, actuando principalmente en papeles de muyeres d'edá media nun total de 25 filmes ente 1936 y 1952. Primeramente a ello namái actuara como baillarina nel filme de 1923 Squibs M.P. El so primer papel faláu foi'l de Renée De Penable en Dodsworth (1936, de William Wyler, con Walter Huston y Ruth Chatterton).

Dalgunos de los sos filmes más destacaos fueron Kitty Foyle (1940, de Sam Wood, con Ginger Rogers y Dennis Morgan), Out of the Fog (1941), I Married an Angel (1942), Yanqui Dandy (1942, de Michael Curtiz, con James Cagney y Joan Leslie), The Palm Beach Story (1942), Uncertain Glory (1944), Devotion (1946), The Fighting Kentuckian (1949, de George Waggner, con John Wayne y Vera Ralston), y Strangers on a Train (1951), cinta d'Alfred Hitchcock nel qu'encarnaba a "Madame Darville". Amás, cantó'l cantar del títulu na película de 1954 The Last Time I Saw Paris (1954, de Richard Brooks, con Elizabeth Taylor y Van Johnson), llegando la so última actuación con Hot Pants Holiday (1972).

Habiendo encarnáu a una creadora de moda en Kitty Foyle, Myrtil iguó ella mesma dalgunos de los sos vestuarios, tantu nel teatru como na pantalla. Amás, foi diseñadora de vestuariu de nueve películes estrenaes ente 1944 y 1950, ente elles Brewster's Millions (1945, d'Allan Dwan, con Dennis O'Keefe y Helen Walker) y Manhandled (1949, de William Nigh, con Dorothy Lamour y Sterling Hayden).

Na mayor parte de los sos últimos años, Myrtil moró en New Hope, Pennsylvania. Dende 1955 a 1958 dirixó The Playhouse Inn, y ente 1961 y 1976 rixó'l restorán Chez Odette de New Hope, llamáu más palantre Odette's Restaurant.

A lo llargo de la so vida, Odette Myrtil casóse dos veces: mientres ocho años foi'l so home l'artista de vodevil Robert Adams, casándose dempués col direutor y productor Stanley Logan, que la dirixó en 1929 en Nueva York na revista Broadway Nights. Ella finó en Doylestown, Pennsylvania, en 1978, por causa de un accidente cerebrovascular. Tenía 80 años d'edá.

Teatru musical (seleición) (como intérprete, salvo mención contraria)

En Londres 1916-1917: The Bing Boys Are Here, música de Nat Ayeri, lletra de Clifford Grey, llibretu de George Grossmith y Fred Thompson 1918: Tails Up!, revista producida por André Charlot, música de Philip Braham, lletra de David Burnaby y Hugh Y. Wright, llibretu de John Hastings Turner 1918: Tabs, revista, música d'Ivor Novello, lletra de Ronald Jeans 1919: Bran Pie, revista producida por André Charlot

Nel circuitu de Broadway 1924: Vogues of 1924, revista, música de Herbert Stothart, lletra y llibretu de Fred Thompson y Clifford Grey 1925: The Love Song, opereta sobre música de Jacques Offenbach iguada por Edward Künnecke, lletres de Harry B. Smith 1926-1927: La condesa Maritza, opereta d'Emmerich Kálmán, llibretu de Julius Brammer y Alfred Grünwald, adautación de Harry B. Smith 1928-1929: White Lilacs, opereta de Karl Hajos sobre temes de Frédéric Chopin, lletra y llibretu de Harry B. Smith 1929: Broadway Nights, revista de Sam Timberg, Lee David y Maurice Rubens, lletres de Moe Jaffe, llibretu d'Edgar Logan, escenografía de Stanley Logan 1931-1932: The Cat and the Fiddle, música de Jerome Kern, lletres y llibretu d'Otto Harbach 1945-1947: The Red Mill, música de Victor Herbert, lletres y llibretu de Henry Blossom, escenografía de Billy Gilbert 1949-1954: South Pacific, musical de Richard Rodgers, lletres d'Oscar Hammerstein II, llibretu de Hammerstein y Joshua Logan, direición d'esti postreru 1953: Maggie, música y lletres de William Roy, llibretu de Hugh Thomas, a partir de la obra What Every Woman Knowns, de J. M. Barrie 1959-1960: Saratoga, música de Harold Arlen, lletres de Johnny Mercer, llibretu y direición de Morton DaCosta a partir de la novela Saratoga Trunk, d'Edna Ferber

Otres ciudaes 1939: The Cat and the Fiddle, en Los Angeles 1943: The Firefly, música de Rudolf Friml, lletres y llibretu d'Otto Harbach (Los Angeles) 1947: The Red Mill (xires per Estaos Xuníos) 1950: Little Boy Blue, música de Max Showalter, lletres y llibretu d'Albert G. Miller (Los Angeles) 1950: Miss Liberty, música y lletres d'Irving Berlin, llibretu de Robert Sherwood (Los Angeles)

Filmografía completa

Actriz

Diseñadora de vestuariu 1944 : Tomorrow, the World!, de Leslie Fenton 1945 : Allotment Wives, de William Nigh 1945 : Brewster's Millions, d'Allan Dwan 1945 : Divorce, de William Nigh 1945 : Getting Gertie's Garter, d'Allan Dwan 1946 : People Are Funny, de Sam White 1949 : Manhandled, de Lewis R. Foster 1949 : The Lucky Stiff, de Lewis R. Foster 1950 : 711 Ocean Drive, de Joseph M. Newman

Referencies

Enllaces esternos

Odette Myrtil en -yos Gens du Cinéma Odette Myrtil en The Skeins Odette Myrtil en Ovrtur

Categoría:Actores y actrices de Francia Categoría:Violinistes de Francia Categoría:Persones de París