Verbena supina (Verbena rastrera, o Verbena grís) ye una yerba perenne nativa del sureste d'Europa. thumb|La diminuta flor de Verbena supina. thumb|Vista de la planta Descripción Planta añal, estrigulosas. Tarmos d'hasta 50 cm, decumbentes o ascendentes, ramificaos. Fueyes d'hasta 40 x 25 mm, peciolaes, ovaes, (1-) 2-3-pinnatisectas. Espigues trupes, allargar hasta 10 cm na fructificación, de normal solitaries, con pedúnculu curtiu. Brácteas de 1 a 1,5 mm, lliniares, más curties que la mota. Mota de 1,5 a 2 mm, estremáu hasta c de 1/5 en lóbulos bien curtios, tubuloso, estriguloso, Laxamente glandulosu, persistente. Corola de 3 a 4,5 (-6,5) mm, más llarga que la mota, con lóbulos patentes pocu desiguales, lila o violeta pálida. Núcules de 1,8 a 2,5 mm, con envés murícáu con una costiella llonxitudinal. Floria de Mayu a Setiembre. Distribución y hábitat

Crez de forma bonal suelse criar en zona húmeda, nos cantos de los ríos. Ye una planta rastrera de tamañu pequeñu.

Suelos fondos daqué húmedos o arenosos. Relativamente frecuente. Tol territoriu de la península ibérica. Distribución xeneral. C y S d'Europa, N y Y d'África, Asia, Macaronesia (Canaries).

Taxonomía Verbena supina describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 21. 1753. Sinonimia Heliotropium deserti Vatke Verbena procumbens Forssk. Verbena radicans Moench Verbena supina var. arbuscula Kereszty Verbena supina f. dalmatica Kereszty Verbena supina f. desierta Kereszty Verbena supina var. erecta (Moldenke) Munir Verbena supina f. erecta Moldenke Verbena supina f. petiolulata H.Lindb.

Ver tamién Terminoloxía descriptiva de les plantes Cronoloxía de la botánica Historia de la botánica

Referencies

Bibliografía Universidá d'Estremadura. Lleiciones hipertextuales de Botánica. Consultáu 1 marzu de 2008. URL disponible a: http://www.unex.es/polen/LHB/asteridae/verbenac.htm Gausachs i Calvet R. les herbes remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol.1. Barcelona: Rafael Dalmau, editor, 2007.p. 326, 327. Lavnert Y. Guía de les plantes melecinal y comestible d'España y Europa. Barcelona: Ediciones Omega S.A., 1982.p.154 Polunin O. Guía de campu de les flores d'Europa. Barcelona: Ediciones Omega S.A., 1991.p. 396, 397 Polunin O, Smythies B.Y. Guía de campu de les flores d'España. Barcelona: Ediciones Omega S.A., 1981.p. 326, 327. Conseyu xeneral de colexos oficiales de farmacéuticos. Plantes melecinales y fitoterapia II. 2001.p. 204, 205. Bolòs O, Vigo J, Masalles R, Ninot J. Flora. Manual dels països catalans. Barcelona: Pòrtic, 2005.p. 758. Barnes J, Anderson L, Phillipson J. Plantes melecinales. Barcelona: Pharma Editora, 2004.p. 502,503. Guía de plantes melecinales. Plantes pa la salú. Tomu 6. Madrid: Ediciones Rueda, 2003.p. 411. Ticli B. El herbariu de la salú. Barcelona: Editorial de Vecchi, 1997.p. 125. Berdonces i Serra. Gran enciclopedia de les plantes melecinales. Barcelona: Ediciones Tikal.p. 947, 948. Diccionariu integral de plantes melecinales. Madrid: RBA Integral, 2002.p. 601. Universitat de Barcelona. Herbari virtual del Mediterrani occidental. Data d'accés 5 d'abril de 2008. URL disponible a: http://herbarivirtual.uib.es/cat-ub/especie/4826.html Casado Ponce, Damián y Fernández López C. Flora de Xaén. Imprentavila 2006, pg. 238.

Enllaces esternos

Portal educativu de Ciencies Naturales y Aplicaes Semeyes de Verbena supina en "floraeuropaea.blogspot.com". Verbena supina en "floravascular.com".

Categoría:Plantes descrites en 1753 supina Categoría:Flora d'Europa Categoría:Plantes melecinales Categoría:Plantes descrites por Linnaeus Categoría:TBSpecies