Maria Aurèlia Capmany i Farnés foi una novelista, dramaturga y ensayista española. Foi tamién una destacada feminista, activista cultural y antifranquista.Dale May Barbara (2000) “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española Volúmen VI (catalán/gallego/vasco) Barcelona:Anthropos páxs.92-99
Biografía Nieta del intelectual Sebastià Farnés, autor de la Paremioloxía catalana comparada, y fía de Aureli Capmany, folclorista y collaborador en revistes infantiles, pasó la so mocedá nel pisu de la familia al pie de la Rambla de Barcelona. Estudió nel Institutu-Escuela de la Xeneralidá y llicencióse en Filosofía na Universidá de Barcelona de la posguerra. miniaturadeimagen|Maria Aurèlia Capmany a los 3 años, col so hermanu Jordi. Prauticó la docencia mientres les décades de 1940 y 1950 nel Institutu Albéniz de Badalona y na Escuela Isabel de Villena de Barcelona. Tamién trabayó grabando vidriu, oficiu qu'aprendiera na so dómina d'universitaria.
Cola so primer novela Necessitem morrer (publicada en 1952) quedó finalista del premiu Joanot Martorell de 1947, premiu que ganó al añu siguiente con El cel non és transparent. El so prestíu como narradora llegó-y con noveles como Betúlia, El gust de la pols y Un lloc ente els morts, esta última premiu Sant Jordi de 1968. En 1981 recibió'l Premiu Ramon Fuster, dau pol Colexu Oficial de Doctores y Llicenciaos en Filosofía y Lletres y en Ciencies de Cataluña, y en 1983 ganó'l Premiu Crítica Serra d'Or de Lliteratura Infantil y Xuvenil col El malefici de la reina d'Hongria.
Foi una escritora catalana más polifacétiques, yá que amás de la narrativa y traducción; cultivó'l teatru, l'ensayu y otros xéneros lliterarios.
Nel campu de la dramaturxa, fundó (1959) al pie de Ricard Salvat la Escuela d'Arte Dramático Adrià Gual. Exerció de profesora, d'actriz y de direutora. Amás, estrenó obres propies, como Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya; Layret foi un destacáu abogáu de los obreros de Cataluña que morrió asesináu en 1920.
Como ensayista sobresal poles sos obres sobre la situación de la muyer, sobre manera con La dona a Catalunya: consciència i situació, de 1966. Tamién dedicó numberosos artículos a diversos aspeutos de la cultura y de la sociedá catalana. Asina mesmu, destaquen los sos llibros de memories Pedra de toc (1 y 2), Mala memòria, y Això era i no era.
Participó ya intervieno nel "Míting de la Llibertat" (22 de xunu de 1976) y nel procesu constituyente del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (payares de 1976).
Foi rexidora y responsable de les árees de Cultura y d'Ediciones nel Conceyu de Barcelona mientres les primeres llexislatures pol Partíu de los Socialistes de Cataluña (PSC), y miembru de la Diputación de Barcelona dende'l 1983 hasta a la so muerte. Foi tamién miembru de l'Asociación d'Escritores en Llingua Catalana, y presidenta del Centru Català del Pen Club.
Finó tres una llarga enfermedá'l 2 d'ochobre de 1991 na ciudá de Barcelona y foi incinerada nel Campusantu de Collserola.
Obres
Obres completes Obra completa (7 volúmenes). Barcelona: Columna, 1993 – 2000 (edición al cargu de Guillem-Jordi Graells) Realizó una amplia y granible obra en dellos xéneros:
Novela Necessitem morrer. Barcelona: Aymà, 1952 / Barcelona: Proa, 1977 L'altra ciutat. Barcelona: Selecta, 1955 Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Moll, 1956 Betúlia. Barcelona: Selecta, 1956 Ara. Barcelona: Albertí, 1958/ Barcelona: Plaza & Janés, 1988 Traduït de l'americà. Barcelona: Albertí, 1959 El gust de la pols. Barcelona: Destino, 1962 / Barcelona: Edicions 62, 1986 La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1963 El desert dels dies. Barcelona: Occitània, 1966 Un lloc ente els morts. Barcelona: Nova Terra, 1967 / Barcelona: Laia, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1984 / Barcelona: Proa, 1999 Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra, 1969 / Barcelona: Laia, 1983 / Barcelona: Barcanova, 1994 Vitrines d'Amsterdam. Barcelona: Club Editor, 1970 Quim-Quima. Barcelona: Cercu, 1971 / Barcelona: Laia, 1977 / Barcelona: Planeta, 1991 El jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra, 1972 / Barcelona: La Magrana, 1987 Vés-te'n ianqui. Barcelona: Laia, 1980 / Barcelona: Barcanova, 2006 Lo color més blau. Barcelona: Planeta, 1983 El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta, 1988.
Narrativa curtia Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1952 Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971 Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Taró, 1971 Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980 Fumar o no fumar : vet aquí la qüestió (con Pere Calders). Barcelona: Destín, 1988 Aquelles dames d'altres temps. Barcelona: Planeta, 1990 De veu a veu: contes i narracions. [con Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001
Lliteratura infantil Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971 Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972 L'alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977 Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981 El malefici de la reina d'Hongria o-yos aventures dels trés patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982 Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993 La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989
Teatru Tu i l'hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960 Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968 Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya. [con Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions * Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992 L'ombra de l'escorpí. València: Gorg, 1974 El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974 Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980 Ca, barret! [con Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984
Ensayu Cita de narradors (con Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho y Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958 Hestories de Barcelona [fotografíes d'A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963 La Dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966 Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968 La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968 Els vells. Barcelona: Mateu, 1968 La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969 El feminismo ibérico. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970 De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971 Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972 El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973 Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973 Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973 El comportamiento amoroso de la mujer. Barcelona: Dopesa, 1974 La dona. Barcelona: Dopesa, 1976 Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976 Subirachs o el retrat de l'artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976 La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977 Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978 Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978 Antifémina (con Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978 En busca de la muyer española. Barcelona: Laia, 1982 Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversación trescrita por Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984 Retrobar Barcelona [con Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986 Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990 ¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temes de hoy, 1990 Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992
Dietarios y memories Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974 Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981 Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987 Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989
Cómic Dona, doneta, donota (con Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979
Guiones L'alt rei en Jaume. Televisió, 1977 – 1978 La nina. Televisión, 1977-1978 [basáu en casa de nines d'Ibsen). Tereseta-que-baixava-eles-escales. Televisión, 1977-1978 [basáu nel cuentu homónimu de Salvador Espriu] Aquesta nit non vindrem a sopar. Televisión, 1978 – 1979 La nit catalana. Televisión, 1978-1979 Temps passat, notícia d'avui. Ràdio 4, 1979 Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítulos). Radio. Edición en casset (1979). Les nits de la tieta Rosa. Televisión, 1980
Traducciones
Del francés BALZAC, Honoré de: L'postrera encarnació de Vautrin. Barcelona: Nova Terra, 1972 DURES, Marguerite: Un dic contra el pacífic [Un barrage contre le Pacifique]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 2, 1965 FOURNIER, Alain: El gran Meaulnes [Le grand Meaulnes]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 10, 1966 KASSAK, Fred: Carambolades [Carambolages]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963 LAFONT, Robert: Història de la literatura occitana. Barcelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973 PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut [À la recherche du temps perdu]. Barcelona: Columna, 1990-1991 [con Jaume Vidal Alcover] SARTRE, Jean-Paul: Fenomenologia i existencialisme [L'existencialisme est un humanisme]. Barcelona: Laia, 1982 SIMENON, Georges: Liberty Chigre. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965 SIMENON, Georges: El gos groc [Le chien jaune]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Barcelona: Àrea, 1989 / Barcelona: Columna, 1995 SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966 SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967 SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [Maigret et le client du samedi]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968 SIMENON, Georges: Signat Picpus [Signée Picpus]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968 STEWART, Terry: Mà forta [La belle vie]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963 VÉRY, Pierre: El senyor Marcel de la funerària. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964 VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [Goupi Mans-Rouges]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964
Del italianu CALVINO, Italo: El baró rampant [Il barone rampante]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Barcelona: Avui, 1995 CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [Il taglio del bosco]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 8, 1966 CHIARINI, Luigi: Art i tècnica del film [Arte e tecnica del film]. Barcelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967 LIONNI, Leo: Frederick. Barcelona: Lumen, 1969 PASOLINI, Pier Paolo: Una vida violenta [Una vita violenta]. Barcelona: Edicons 62, Col. El Balancí 32, 1967 PAVESE, Cesare: La lluna i les fogueres [La luna e il falò]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 12, 1965 PIRANDELLO, Luigi: Aquesta nit improvisem [Questa notte si recita a soggetto]. Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1996 PRATOLINI, Vasco: Crònica dels pobres amants [Cronache di poveri amanti]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 1, 1965 PRATOLINI, Vasco: Metel·lo [Metello]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 15, 1966 VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966
Del inglés CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
Referencies
Bibliografía Dale May Barbara (2000) “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española Volúmen VI (catalán/gallego/vasco) Barcelona:Anthropos
Fontes bibliográfiques y documentales