Lloret de Mar és una ciutat de Catalunya de la comarca de la Selva, dins de la Selva Marítima, al sud de la Costa Brava. Judicialment, forma part de Blanes i de la demarcació electoral de Santa Coloma de Farners. Pionera en el turisme europeu dels anys 50 del , Lloret s'ha convertit en una destinació de turisme de masses important. Punt de trobada de cultures i tradicions, manté la seva identitat cultural. A tradicions que resten immutables al pas del temps, n'ha incorporat de més actuals. Juntament amb Blanes i Tossa de Mar, conformen una unitat territorial i turística que acull més de 80.000 residents i 1.500.000 turistes a l'any.
Toponímia Els romans anomenaren Lauretum al que actualment coneixem com a Lloret de Mar a causa de la quantitat de llorers que hi devia haver en aquella època. De la seva petjada en resta el sepulcre romà que data del i la bòbila romana de Fenals.
És esmentat per primera vegada en un text l'any 966 com a Lauredo. Es tracta d'una donació de la vall de Tossa que es fa al monestir de Ripoll i, en assenyalar les afrontacions, ens diu que, per part de ponent, té els seus límits in termino de LOREDO, sive in rivo de Canellas. Formà part del Comtat de Girona i canvià diverses vegades de mans fins a integrar-se a la baronia de Llagostera.
Geografia Llista de topònims de Lloret de Mar (Muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Extensió El municipi s'estén al llarg de 48,9 km², disposa de 9 km de costa i de 27 km² de massa forestal. Limita amb Vidreres i Maçanet a l'oest, amb el mar Mediterrani a l'est, amb Tossa de Mar al nord i amb Blanes al sud.
Litoral Presenta unes bones platges, de sorra granulada i de topografia rocosa, algunes úniques de tota la Costa Brava. Les platges més importants són les de Canyelles, Fenals, Treumal, Cala Boadella, Platja de Lloret (al centre de la vila) i la de Santa Cristina. Té una gran oferta hotelera, cultural i de lleureper als habitants i visitants.
A més de platges té un ric patrimoni cultural i natural. Poblats ibèrics, castells medievals, ermites, jardins, etc. són testimonis dels orígens de la vila i reflex del pas del temps ben adaptats per al senderisme, ciclisme de muntanya, submarinisme, caiac, etc.
En un passat remot, les activitats econòmiques de la vila giraven al voltant de la pesca, l'agricultura i també parcialment la indústria del suro, vinculada amb la poderosa indústria en el seu dia existent a la propera vila de Sant Feliu de Guíxols, però des de la dècada dels anys seixanta del segle passat, el motor principal de l'economia va ser el turisme, que gaudí d'un gran desenvolupament i que ha convertit Lloret de Mar en el ressort turístic més important de Catalunya.
La població de Lloret de Mar compta amb molts monuments per a la seva història com a municipi. Entre altres hi ha la Dona Marinera. És una estàtua d'una dona mirant al mar de la qual es pot observar la bellesa en un punt estratègic de la població. Aquest monument té un gran significat per als lloretencs i encara a la població es conta aquesta història: Fa molts i molts anys, la població de Lloret es dedicava a la pesca. Els homes mariners agafaven un vaixell de pescadors i s'endinsaven mar endins per a poder donar menjar a les seves famílies. Aquests vaixells s'estaven mesos i mesos a alta mar, i les dones no tenien cap mena de notícia dels seus marits durant aquest temps. Molts mariners no tornaven, ja que morien a alta mar; d'altres, sí. Les dones cada dia anaven a veure l'horitzó per si veien un vaixell pescador tornar cap a terra. En honor d'aquestes dones angoixades, es va crear el monument de la Dona Marinera. Representa una dona mirant al mar esperant veure algun vaixell.
Clima Té un clima mediterrani litoral, amb temperatures sempre molt més suaus a causa de l'efecte tèrmic moderador del mar. Tot i així, cal tenir en compte que el Mediterrani és un mar càlid tot l'any, de manera que l'efecte suavitzador de les temperatures que el caracteritza és més evident a l'hivern que no pas a l'estiu. L'eixut estival d'aquest clima sol durar tres mesos i les precipitacions màximes es concentren a la tardor.
17px|Clima Paràmetres climàtics, màximes i mínimes mitjanes de Lloret de Mar durant els anys 1997-2001 Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Total de l'any Temperatura màxima mitjana (°C) 14.8 16.9 20.1 19.9 24.1 27.9 29.8 30.8 27.5 23.0 17.4 15.4 22.1 Temperatura mínima mitjana (°C) 4.5 4.6 6.6 7.5 11.9 15.4 17.0 18.2 15.4 12.2 6.8 4.6 10.2 Precipitacions mitjanes (mm) 56.2 13.6 16.9 42.2 34.2 32.9 28.4 23.8 62.2 33.2 68.5 55.2 467.3Font: Generalitat de Catalunya, DMA. Anuaris meteorològics miniatura|Dona marinera de l'escultor Ernest Maragall i Noble miniatura|El castell d'en Plaja, de mitjan segle XX
Evolució demogràfica
Història miniatura|Església de Sant Romà Els primers pobladors de Lloret foren els indígets, una de les tribus dels ibers que habitaven la Catalunya actual. D'aquest passat podem destacar els jaciments de Montbarbat, del Puig de Castellet i del Turó Rodó.
El de Montbarbat és al cim de la muntanya amb el mateix nom. Fou habitat entre els segles aC i dC. En les excavacions s'han trobat restes de ceràmica ibèrica, emporitana, àmfores ibèriques i púniques, materials de bronze i eines agrícoles de ferro.
El jaciment del Puig de Castellet fou construït el . Era una torre de guaita per controlar la costa.
La vila actual es formà cap al al voltant del barri de la platja. L'església parroquial de Sant Romà fou acabada l'any 1522 i cal destacar el retaule major (1545 - 1549), pintat per Pere Serafí.
Els segles i van ser temps de penúries i conflictes, com la Revolta dels Joseps.
El port de Lloret va esdevenir cada vegada més important i, sobretot, a partir d'obtenir el permís de comerciar amb les colònies americanes. D'aquesta època cal destacar les cases construïdes pels indians quan tornaren d'Amèrica. Malauradament, moltes foren destruïdes pel creixement urbanístic posterior. Encara se'n pot observar una mostra al passeig marítim, on trobem la casa de Can Garriga. Fou construïda l'any 1888 per Enric Baptista Garriga. Actualment hi ha el Museu Marítim de Lloret de Mar. Un altre museu de la ciutat és el Museu Casa dels Gats, al carrer de Sant Albert.
D'aquesta època data el cementiri modernista (1901) on hi ha obres de Puig i Cadafalch, Antoni Maria Gallissà i Soqué i Bonaventura Conill i Montobbio.
Val a dir que avui en dia, en el , s'està qüestionant el model turístic i de creixement de la vila, que ha patit un desenvolupament urbanístic desenfrenat, que ha malmès precisament molts dels seus arguments turístics (un entorn natural cuidat i frondós, a peu de costa).
Edat antiga miniatura|Lloret, Puig de Castellet Les prospeccions i excavacions arqueològiques a la muntanya de Montbarbat i en altres indrets permeten assegurar que els primers pobladors de Lloret pertanyien al Paleolític inferior, i s'han trobat assentaments ibèrics dels segles i I aC, a les zones de Montbarbat, Puig de Castellet, Turó Rodó i Coll de Llop. Els pobladors d'aquests nuclis urbans ibèrics tenien una economia de subsistència: l'agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca. A les excavacions a Montbarbat i Puig de Castellet apareixen elements de defensa (muralles, torres…), estructures d'habitatge, sitges, ceràmica feta a mà i a torn, i, al Puig de Castellet s'han trobat fragments de ceràmica campaniana i d'àmfora púnica.
Segons alguns estudiosos, és probable que al ja arribessin els primers romans a la costa lloretenca. No obstant això, no fou fins al que l'assentament romà de la platja de Fenals va assolir la seva època més esplendorosa. Les excavacions a Fenals mostren unes estructures de grans dimensions que s'utilitzaven, segurament, com una mena de naus industrials i forns on es produïa i comercialitzava la producció ceràmica. La platja de Fenals, doncs, devia facilitar l'entrada i sortida de la producció de terrissa. També destaca, de l'època romana, la torre sepulcral que data del . Les excavacions al voltant de l'actual ermita de Sant Quirze confirmen l'existència d'una basílica paleocristiana i d'una necròpolis que dataria del .
Edat mitjana miniatura|Rèplica moderna de la torre de l'homenatge del Castell de Sant Joan de Lloret de Mar La primera menció documental de Lloret de Mar data de l'any 966. El text, que és a la Biblioteca de Catalunya, al volum 572 del fons de manuscrits (Pons Guri 1989d), recull la donació de l'alou de la vil·la de Tossa de Mar efectuada per importants magnats de la Catalunya del , actuant com a marmessors de Miró comte de Barcelona i Girona, al monestir de Santa Maria de Ripoll. En el document s'assenyalen els seus límits, a migdia in mare magnum, a ponent in termino de Loredo, siue in riuo de Canelles i a tramuntana in ipsas Palomarias de Uillanova siue in Caldes.
No obstant això, no fou fins a l'any 1001, quan es va formar l'alou de Lloret, arran del fet que el comte Ramon Borrell de Barcelona va segregar-lo del terme de Maçanet per cedir-lo al vescomte gironí Seniofred. L'alou o domini senyorial de Lloret va mantenir-se en mans dels vescomtes de Girona, fins a l'any 1041, nou anys després en què, després del conflicte entre les dues filles d'Amat de Montsoriu i netes de Seniofred en el 1032, Ermessenda i Sicardis, es va acordar que la segona renunciaria als drets heretats dels seus pares a favor de la primera, muller de Guerau I de Cabrera, a canvi del terme de Lloret i de béns d'estanyol.
D'aquesta època, probablement, també data la construcció del Castell de Sant Joan situat al cim de la muntanya que separa les platges de Lloret de la de Fenals. L'edificació gaudia d'una vista extraordinària i servia de guaita i, tanmateix, com a refugi pels lloretencs quan la població estava en perill. Disposava d'una capella, la de Sant Joan, que al principi es trobava dintre del lloc fortificat i que canvià de lloc per perill d'enrunament però on s'indica mai on va ser traslladada.
La senyora de Lloret, Sicardis, va promoure i facilitar la construcció de la capella de Sant Romà (l'actual ermita de les Alegries) en un territori propi que no arribava al mar. Més tard, l'any 1079, va aconseguir que es consagrés com a església i dies més tard, també es va consagrar l'església de Sant Joan del castell de Lloret. El 1165 la catedral de Girona esdevé l'únic amo del castell de Lloret, però aquest fet que no es reconeix fins al 1217. El Capítol de Girona administrava tot el seu patrimoni per mitjà de dotze pabordies, i, per a distingir-les, cada una rebia el nom d'un mes de l'any. Cada pabordia estava regida per un prepòsit, babord o administrador, que podia residir o no en la localitat administrada. La pabordia que s'ocupava dels béns de Lloret era la del mes de Novembre.
En aquell moment, el poble era un escampall de cases de pagès que, majoritàriament, eren a la zona de l'interior i, per tant, no ha d'estranyar-nos que la primera parròquia de Sant Joan estigués tan allunyada de l'actual nucli urbà. Segons l'historiador Elvis Mallorquí, les primeres referències de lloretencs establerts a la vora del mar són de 1262, data a partir de la qual es produeix un ràpid creixement de focs i persones fins a assolir els 36 focs –unes 160 persones- l'any 1346, ben poc abans de l'esclat de la pesta negra als Països Catalans i de la incursió dels genovesos, que l'any 1353 saquejaren i incendiaren el poblat marítim de Lloret.