David Mamet (Chicago (Illinois), 30 de novembre de 1947) és un dramaturg, director de teatre i de cinema, guionista, novel·lista i assagista estatunidenc, considerat una de les figures més influents del teatre nord-americà contemporani.
Biografia Fill de l'advocat laboralista Bernard Morris Mamet i de la mestra Lenore June Silver, va créixer en una família jueva de Chicago. Va estudiar al Goddard College, a Vermont, i posteriorment es va formar en interpretació al Neighborhood Playhouse School of the Theatre de Nova York. Després de tornar a Chicago, va treballar com a actor, professor i autor teatral, i el 1972 va contribuir a fundar la St. Nicholas Theater Company.
Mamet va començar a obtenir reconeixement durant la dècada de 1970 amb obres com The Duck Variations, Sexual Perversity in Chicago i American Buffalo. El seu teatre es caracteritza per uns diàlegs tallants, fragmentaris i rítmics, plens d'interrupcions, repeticions, obscenitats i expressions col·loquials. Aquest estil, conegut habitualment com a «Mamet speak», mostra sovint personatges que utilitzen el llenguatge per imposar-se, enganyar o manipular els altres.
El seu èxit teatral més important va arribar amb Glengarry Glen Ross (1983), una visió despietada del món dels venedors immobiliaris, amb la qual va obtenir el Premi Pulitzer de teatre de 1984. Altres obres destacades són A Life in the Theatre, Speed-the-Plow, Oleanna, The Cryptogram, Race i The Penitent. Els conflictes de poder, l'ambició, la traïció, l'estafa, la masculinitat i la dificultat de conèixer la veritat són temes recurrents en la seva producció.
Paral·lelament, va desenvolupar una important carrera cinematogràfica. Va escriure els guions de El carter sempre truca dues vegades (1981), Veredicte final (1982), Els intocables d'Eliot Ness (1987), Hoffa (1992), La cortina de fum (1997), Ronin (1998) i Hannibal (2001). Va ser candidat a l'Oscar al millor guió adaptat per Veredicte final i La cortina de fum.
El 1987 va debutar com a director cinematogràfic amb Casa de joc, protagonitzada per Lindsay Crouse i Joe Mantegna. La pel·lícula ja contenia molts dels elements característics de la seva obra, com ara els estafadors, els jocs de poder, les identitats fingides i els personatges atrets per un món que no comprenen. Posteriorment va dirigir films com Things Change (1988), Homicidi (1991), Oleanna (1994), La trama (1997), State and Main (2000), L'últim cop (2001), Spartan (2004) i Redbelt (2008).
També ha publicat novel·les, memòries i assajos sobre teatre, interpretació i cinema, entre els quals destaquen Writing in Restaurants, On Directing Film, True and False, Three Uses of the Knife, Bambi vs. Godzilla i Everywhere an Oink Oink. miniatura|esquerra|David Mamet en una fotografia del 2007 En l'àmbit polític, durant la seva joventut es va identificar amb posicions progressistes, però a partir de la dècada del 2000 va evolucionar públicament cap al conservadorisme. Aquest canvi ideològic i algunes de les seves declaracions posteriors han provocat controvèrsies i han influït en la recepció pública de la seva obra més recent.
En l'àmbit personal, va estar casat amb l'actriu Lindsay Crouse, amb qui va tenir dues filles, i posteriorment es va casar amb l'actriu i cantant Rebecca Pidgeon. Entre els seus fills hi ha les actrius Zosia Mamet i Clara Mamet.
Guions de pel·lícules El carter sempre truca dues vegades (1981), de Bob Rafelson Veredicte final (1982), de Sidney Lumet Els intocables d'Eliot Ness (1987), de Brian De Palma Casa de joc (1987), de David Mamet Things Change (1988), de David Mamet No som àngels (1989), de Neil Jordan Homicidi (1991), de David Mamet Èxit a qualsevol preu (1992), de James Foley Hoffa (1992), de Danny DeVito Oleanna (1994), de David Mamet American Buffalo (1996), de Michael Corrente The Edge (1997), de Lee Tamahori La trama (1997), de David Mamet La cortina de fum (Wag the Dog) (1997), de Barry Levinson Ronin (1998), de John Frankenheimer El cas Winslow (1999), de David Mamet Lakeboat (2000), de Joe Mantegna State and Main (2000), de David Mamet Hannibal (2001), de Ridley Scott L'últim cop (2001), de David Mamet Spartan (2004), de David Mamet Edmond (2005), de Stuart Gordon Redbelt (2008), de David Mamet
Obra dramàtica 1974. Sexual Perversity in Chicago 1975. American Buffalo 1977. A Life in the Theatre 1977. The Woods 1982. Edmond 1984. Glengarry Glen Ross 1992. Oleanna 1995. The Cryptogram 1999. Boston Marriage 2004. Faustus 2005. Romance 2007. Keep Your Pantheon 2007. November 2008. The Vikings and Darwin 2009. Race 2009. School 2012. The Anarchist 2015. China Doll 2017. The Penitent 2019. Bitter Wheat Traduccions al català La màquina d'aigua (The water engine, 1977). Versió d'Imma Garín. 1994.Notícia sobre l'estrena de l'obra a la Sala Beckett el 1999, a ElCultural El cavaller de la felicitat (Mr. Happinnes, 1977). Versió d'Imma Garín. 1994. Oleanna (Oleanna). Traducció de Ramon Villanova. 1995. El criptograma (The Cryptogram). Direcció: Sergi Belbel. Intèrprets: Emma Vilarasau, Andreu Benito, David Bosc i Gerard Quintana. Al Teatre Nacional de Catalunya. 1998-1998. Glengarry Glen Ross. Direcció d'Àlex Rigola. Amb Joel Joan, Andreu Benito, Joan Carreras, Eduard Farelo. Estrenada el 2003 al Teatre Lliure de Barcelona. Un matrimoni de Boston (Boston Marriage). Direcció: Josep Maria Mestres. Intèrprets: Emma Vilarasau, Marta Marco i Anna Lizaran. Al Teatre Lliure, els anys 2005 i 2006.Fitxa de l'obra, a TeatreNacional.comNotícia sobre l'estrena de l'obra, al 3cat24 També, a La Villarroel, l'any 2024. Direcció: Josep Maria Mestres. Intèrprets: Emma Vilarasau, Marta Marco i Emma Arquillué. Els boscos. Traducció de Cristina Genebat. Direcció de Julio Manrique. Intèrprets: Marc Rodríguez i Cristina Genebat. Escenografia: Lluc Castells. Il·luminació: Jaume Ventura. Vestuari: Mireia Aixalà. Estrena a la Sala Beckett de Barcelona l'1 d'octubre de 2006.Notícia sobre l'estrena de l'obra, a VilaWeb Programació d'Els boscos al Teatre Municipal de Girona Una vida al teatre (A Life in the Theatre, 1977) Traducció d'Anna Soler Horta. Direcció Moisès Maicas. Intèrprets: Enric Majó i Dafnis Balduz. Teatre Municipal La Sala, de Rubí, el 7 de maig de 2016.
Reconeixement David Mamet ha rebut diverses nominacions per la seva obra cinematogràfica: Oscar al millor guió adaptat en dues ocasions: The Verdict i Wag the Dog. Globus d'Or al millor guió en tres: The Verdict, House of Games, i Wag the Dog. BAFTA al millor guió adaptat per Wag the Dog. Palma d'Or per Homicide. Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia per House of Games''.
Referències
Enllaços externs
Fitxa a Teatralnet . La seva fitxa a Internet Movie DataBase . La seva fitxa a Internet Broadway DataBase . La seva fitxa a Internet Off-Broadway DataBase .
Categoria:Dramaturgs estatunidencs en anglès Categoria:Guanyadors del premi Pulitzer de Teatre Categoria:Alumnes de la Neighborhood Playhouse School of the Theatre Categoria:Alumnes del Goddard College Categoria:Escriptors de Chicago Categoria:Nascuts el 1947 Categoria:Dramaturgs estatunidencs del segle XXI Categoria:Dramaturgs estatunidencs del segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XX