Tuvà, també anomenada Tivà, oficialment la República de Tuvà és una de les repúbliques (subjecte federal) de la Federació Russa. Tuvà és al centre geogràfic d'Àsia, al sud de Sibèria i té una població de 336.651 habitants (Cens del 2021). La capital és la ciutat de Kizil. La república limita amb la República de l'Altai, la República de Khakàssia, el Krai de Krasnoiarsk, l'óblast d'Irkutsk i la República de Buriàtia a Rússia, i comparteix una frontera internacional amb Mongòlia al sud. En , Tıva Respublika i en .
Històricament part de la Mongòlia Exterior com a Tannu Uriankai durant la dinastia Qing, l'última dinastia imperial de la Xina, Tuvà es va separar el 1911 com a República d'Uriankhai després de la revolució de Xinhai, que va crear la República de la Xina. Va esdevenir un protectorat rus el 1914 i va ser substituida per la República Popular de Tuvà el 1921, nominalment independent (coneguda oficialment com a Tannú Tuvà fins al 1926), però reconeguda només pels seus veïns, la Unió Soviètica i Mongòlia. El 1944 fou annexada a la URSS.
És una república muntanyosa limitada per les serralades del Saian occidental al nord i el Tannu Ola al sud, a la frontera mongola. A l'oest, s'alcen les muntanyes de l'Altai. El país està travessat pel riu Ienissei (aquí anomenat Uluğ-Hem), que neix a Kizil en la confluència del Gran Ienissei i el Petit Ienissei.
Més de dos terços de la població són tuvinians ètnics que parlen la llengua tuvà com a llengua materna, mentre que el rus és parlat de manera nativa per la minoria russa. Tots dos són oficials i s'entenen àmpliament a la república. El Gran Kural és el parlament de Tuvà.
Història miniatura|250x250px|Mapa de la República de Tuvà El territori de Tuvà ha estat controlat per l'Imperi Xiongnu (209 aC - 93 dC) i l'estat de Xianbei (93-234), el Khaganat de Rouran (330-555), la dinastia Tang (647-682), el kaganat kirguís del Ienissei ( - ). El 1207, la regió fou conquerida per Genguis Khan i passà a l'Imperi Mongol (1206-1271), i posteriorment a la dinastia Yuan (1271-1368), la dinastia Yuan del Nord (1368-1691), el Khanat Khotgoid i el Kanat de Jungària (1634-1758).History of Mongolia, Volume II, 2003. Les tribus mongoles medievals, inclosos els oirats i els tumeds, van habitar zones que ara formen part de la República de Tuvà.
De 1758 a 1911, Tuvà va formar part de la dinastia Qing de la Xina i va ser administrada per la Mongòlia Exterior. Durant la Revolució Xinhai a la Xina, la Rússia tsarista va formar un moviment separatista entre els tuvinians on també hi havia grups independentistes i mongols.L. Zhazhmsran. 1995 El tsar Nicolau II va acceptar la tercera petició de la direcció de Tuvà el 1912, establint un protectorat sobre l'aleshores estat independent. Alguns russos, com ara comerciants, viatgers i exploradors, ja s'havien establert a Tuvà en aquell moment. Tuvà es va independitzar nominalment com a República d'Uriankhai abans de convertir-se en un protectorat rus sota el nom de Krai d'Uriankhai sota el tsar Nicolau II, el 17 d'abril de 1914.
Es va establir una capital a Tuvà, anomenada Belotsarsk ( literalment, "(Ciutat) del tsar blanc"). Mentrestant, el 1911, el Kanat de Mongòlia es va independitzar, encara que sota protecció russa. Després de la Revolució Russa de 1917 que va acabar amb l'autocràcia imperial, la major part de Tuvà va ser ocupada del 5 de juliol de 1918 al 15 de juliol de 1919 per les tropes de l'Exèrcit Blanc d'Aleksandr Koltxak. Piotr Ivànovitx Turtxanínov va ser nomenat governador del territori. A la tardor de 1918, la part sud-oest va ser ocupada per tropes xineses i la part sud per tropes mongoles dirigides per Katanbaatar Magsarjav.
Des del juliol de 1919 fins al febrer de 1920, l'Exèrcit Roig comunista va prendre el control de Tuvà, però des del 19 de febrer de 1920 fins al juny de 1921 va ser ocupat per la Xina (sota el governador Ian Shichao). El 14 d'agost de 1921, els bolxevics van establir la República Popular de Tuvà, anomenada popularment Tannú-Tuvà. El 1926, la capital (antigament Belotsarsk, i des del 1918 Khem-Beldir) va ser rebatejada Kizil, que significa «vermell». La República Popular de Tuvà va ser de jure un estat independent en el període d'entreguerres. El governant de l'estat, el president Danduk Kuular, va intentar enfortir els llaços amb Mongòlia i establir el budisme com a religió oficial. Això va inquietar la Unió Soviètica, que va orquestrar un cop d'estat dut a terme el 1929 per cinc joves graduats tuvans de la Universitat Comunista dels Treballadors de l'Est de Moscou.
El 1930, el règim prosoviètic va descartar l'ús de l'alfabet mongol per a escriure el tuvinià en favor d'un alfabet llatí dissenyat a Tuvà pels lingüistes russos. El 1943, aquesta escriptura llatina també fou descartada per una de basada en l'alfabet ciríl·lic. Sota el lideratge del secretari del Partit, Salchak Toka, es van concedir als russos ètnics plens drets de ciutadania i les influències budistes i mongoles sobre l'estat i la societat de Tuvà es van reduir sistemàticament.
Tuvà va ser annexada per la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques el 1944, amb l'aprovació del Petit Khural (parlament) de Tuvà, però sense referèndum sobre la qüestió. Després de la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial, es va convertir en la Província autònoma de Tuvà, dins de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia. Saltxak Toka, líder del Partit Revolucionari del Poble de Tuvà, va rebre el títol de Primer Secretari del Partit Comunista de Tuvà i es va convertir en el governant de facto de Tuvà fins a la seva mort el 1973. El territori es va convertir en la República Socialista Soviètica Autònoma de Tuvà el 10 d'octubre de 1961.
miniatura|El president rus Vladímir Putin a Tuvà el 2007 El febrer de 1990, el Moviment Democràtic de Tuvà va ser fundat per Kaadyr-ool Bicheldei, filòleg de l'Institut Pedagògic Estatal de Kizil. El partit tenia com a objectiu proporcionar llocs de treball i habitatge (ambdós escassos) i millorar l'estatus de la llengua i la cultura tuviniana. A final de l'any, hi va haver una onada d'atacs contra la nombrosa comunitat russa de Tuvà, incloent atacs de franctiradors a camions i atacs a assentaments perifèrics, amb 168 assassinats.Mark R. Beissinger, Nationalist Mobilization and the Collapse of the Soviet State, Cambridge University Press, 2002, pg. 230 Les tropes russes van ser finalment convocades. Molts russos van sortir de la república durant aquest període. Tuvà s'ha mantingut històricament remota i de difícil accés.
Tuvà va ser signatari del tractat de 31 de març de 1992 en que es va crear la Federació Russa. El 22 d'octubre de 1993, es va redactar una nova constitució per a la república, creant un parlament fomat per 32 membres (Khural Suprem) i un Gran Khural, que s'ocupa de la legislació local. La constitució va ser aprovada pel 53,9% (62,2% segons una altra font) dels tuvans en un referèndum el 12 de desembre de 1993.”Tyva republic approves own constitution”, BBC Monitoring Service, December 15, 1993. Al mateix temps, el nom oficial en rus es va canviar de (Tuvà) a (Tivà).
Geografia miniatura|El "centre geogràfic d'Àsia", el 2015 La República de Tuvà és a l'extrem sud de Sibèria. La capital és Kizil, situada prop del «centre geogràfic d'Àsia». La part oriental de la república és boscosa i elevada, mentre que la part occidental és terra baixa més seca.
Fronteres: Internes: Khakàssia (NO/N), Krai de Krasnoiarsk (N), Òblast d'Irkutsk (N/NE), Buriàtia (E), República de l'Altai (SO/O) Internacionals: Mongòlia (Província de Bayan-Ölgii, Província de Khövsgöl, Província d'Uvs i Província de Zavkhan) (S) (longitud de la línia fronterera: 1305 km) Punt més alt: Mont Mongun-Tayga, 3970 msnm Distància màxima N–S: 450 km Distància màxima E-O: més de 700 km Superfície: 170.427 km²
Rius Hi ha més de 8.000 rius de la República de Tuvà, inclòs el curs superior del riu Ienissei, el cinquè riu més llarg del món. La majoria dels rius de la república són afluents del Ienissei. També hi ha nombroses fonts minerals a la zona.
Els principals rius inclouen:
Riu Ienissei (també anomenat Ulug-Khem) Riu Kanteguir Riu Kemtxik Riu Petit Ienissei (també anomenat Ka-Kem o Kaa-Kem) Riu Gran Ienissei (també anomenat Bi-Kem o Bii-Kem)
Llacs miniatura|Llac d'Azas Hi ha nombrosos llacs a Tuvà, molts dels quals són llacs glacials i salats, inclòs el llac Todja, també conegut com Llac d'Azas (100 km2) – el més gran de la república, i el llac Uvs Nuur (compartit amb Mongòlia i Patrimoni de la Humanitat).
Muntanyes miniatura|Muntanyes de Tuvà La República de Tuvà està formada per una conca muntanyosa, d'uns 600m d'alçada, envoltat per les serres de Saian i Tannu-Ola. Les muntanyes i els turons cobreixen més del 80% del territori. Mongun-Tayga («Muntanya platejada», 3.970msnm) és el punt més alt de la república i el nom al·ludeix a la glacera.
Demografia Població: 336.651 habitants (Cens de 2021)
Estadístiques vitals Font: Servei d'Estadística de l'Estat Federal de Rússia
AnysPoblació mitjana (x 1000)NaixementsDefuncionsCanvi naturalTaxa bruta de natalitat (per 1000)Taxa bruta de mortalitat (per 1000)Canvi natural (per 1000)Taxa de fertilitat197023365591938462128,28,319,8197525369502306464427,59,118,4198027271332748438526,210,116,1198528781102624548628,39,119,1199030981162664545226,38,617,73,22199130472712873439823,99,514,52,97199230365453006353921,69,911,72,68199330261303480265020,311,58,82,50199430360764086199020,113,56,62,46199530461724010216220,313,27,12,47199630557054110159518,713,55,22,2519973054908395495416,112,93,11,91199830652673631163617,211,95,42,0219993064894414275216,013,52,51,8620003064871417070115,913,62,31,8320013054992416582716,313,62,71,85200230557274576115118,815,03,82,10200330562764633164320,615,25,42,28200430461274090203720,213,56,72,19200530359794326165319,814,35,52,11200630259503802214819,712,67,12,06200730275683687388125,112,212,92,60200830378743526434826,011,614,32,68200930582423666457627,012,015,02,97201030782623566469626,911,615,33,03201130884783403507527,511,016,53,25201231082663471479526,711,215,53,35201331181113399472826,110,915,23,42201431379213419450225,310,914,43,48201531574893258423123,810,313,53,39201631774213112430923,29,813,43,35201732069772788418921,98,713,23,19201832365392857368220,28,811,42,97201932661582718344018,68,310,32,72202033065823024360120,09,210,82,97202133266293028355820,09,110,92,94202259972867313017,98,69,32,51
Esperança de vida mitjana : Tuvà: 56,5 (mitjana d'homes i dones, dades del PNUD); Rússia: (dades de l'ONU) Home 59 (rànquing mundial 166); Dona 73 (127)
miniatura|Una nena i un nen a cavall
Grups ètnics Segons el Cens de 2021, els tuvinians representen el 88,7% de la població. Altres grups inclouen els russos (10,1%) i una sèrie de grups més petits, cadascun representant menys del 0,5% de la població total. Grups Ètnics Cens de 1959 Cens de 1970 Cens de 1979 Cens de 1989 Cens de 2002 Cens de 2010 Cens de 2021 1 Número % Número % Número % Número % Número % Número % Número % Tuvinians 97.996 57,0% 135.306 58,6% 161.888 60,5% 198.448 64,3% 235.313 77,0% 249.299 82,0% 279.789 88,7% Russos 68.924 40,1% 88.385 38,3% 96.793 36,2% 98.831 32,0% 61.442 20,1% 49.434 16,3% 31.927 10,1% Khakassos 1.726 1,0% 2.120 0,9% 2.193 0,8% 2.258 0,7% 1.219 0,4% 877 0,3% 359 0,1% Altres 3.282 1,9% 5.053 2,2% 6.725 2,5% 9.020 2,9% 7.526 2,5% 4.427 1,4% 3.483 1,1% 1 21.093 persones estaven registrades a partir de bases de dades administratives, i no podien declarar una ètnia. S'estima que la proporció d'ètnies d'aquest grup és la mateixa que la del grup declarat. Durant el període de 1959 a 2010, hi va haver més d'una duplicació de tuvinians ètnics. El creixement de la població russa es va alentir a la dècada de 1980 i va disminuir un 70% des de 1989. Les llengües oficials són el tuvinià (turquès) i el rus (eslau). miniatura|Tuvans el 2016