Victorí de Petàvia (Pannònia, 250 - 2 de novembre de 304), en llatí Victorinus Petavionensis --o per error Pictaviensis per haver-lo suposat de Pictavium, Poitiers, en comptes de Petavium, a Pannònia— va ser un bisbe de Petàvia (l'actual Ptuj al nord Eslovènia, en la riba del Drave, a la regió d'Estíria), que va florir al final del i va patir martiri sota Dioclecià cap a l'any 303. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia Nascut probablement a Grècia o a Poetovium (Ptuj), Victorí parlava millor el grec que el llatí: això explica que Sant Jeroni jutgi les seves obres llatines més remarcables pel contingut que per l'estil. Va ser el primer teòleg que va fer servir el llatí en obres exegètiques. Com molts altres contemporanis seus, va seguir el premil·lenarisme,Pensava que Crist tornaria per a regnar a la Terra durant mil anys. per la qual cosa la seva obra es va incloure entre els apòcrifs al decret atribuït a Gelasi I.
Va morir en les persecucions de Dioclecià.
Obres Sant Jeroni diu que va escriure comentaris sobre els llibres bíblics: In Genesin In Exodum In Leviticum In Iesaiam In Ezechielem In Abacue In Ecclesiasten In Cantica Canticorum In Apocalypsin Joannis adversus omnes haereses Commentarius in Apocalypsis (dubtosa)
A més, el tractat Adversus Marcionem en cinc llibres. Tradicionalment se li han assignat dos poemes: De Jesu Christo en 137 hexàmetres i Hymnus de Pascha Domini s. De Ligno Vitae en 70 hexàmetres, però no són obra seva.
Només se n'han conservat, però:
Commentarii in Apocalypsim Ioannis (Comentatri a l'Apocalipsi de Joan), on es veu la seva tendència al mil·leranisme; De fabrica mundi (La creació del món), també clarament mil·lenarista.
Doctrina La seva doctrina està molt influïda per Joan l'Evangelista, la qual cosa es deixa veure a la seva teologia, les seves obres i la litúrgia emprada a la comunitat de Poetovium. També hi ha influència occidental, de l'escola d'Aquilea. La seva obra és mil·lenarista, que, en aquell moment, es podia dir que era una tendència d'avantguarda.
Notes
Veneració La seva festivitat litúrgica és el 3 de novembre. Fins al va ser confós amb el retòric llatí Victorí Africà.
Bibliografia Berthold Altaner, Patrologia, Roma, 1997. Martine Dulaey, Victorin de Poetovio, le premier éxègete latin, Paris, 1993. Enrique Molinè, Los Padres de la iglesia: una guía espiritual, Madrid, 1982.
Categoria:Bisbes de ciutats de l'Europa central Categoria:Pares de l'Església llatins Categoria:Romans de Pannònia Categoria:Sants màrtirs durant la persecució de Dioclecià Categoria:Pares de l'Església grecs Categoria:Sants grecs Categoria:Sants romans d'Orient Categoria:Religiosos romans d'Orient de Grècia Categoria:Morts el 303 Categoria:Morts a Eslovènia Categoria:Romans d'Orient del segle IV Categoria:Teòlegs del segle III Categoria:Romans del segle III