Berriozar és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Ezkabarte, al nord-oest amb Berriobeiti (Aizoain), a l'est amb Berriobeiti (Artika) i al sud amb Pamplona.
Demografia Evolució demogràfica 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 5 500 5 412 5 445 5 557 6 002 6 735 7 577 7 865 8 244 8 555 8 636 Sources: Berriozar i Institut d'Estadística de Navarra
Història La primera notícia de la història de Berriozar, apareix en el Llibre de Rediezmo de 1268 cita expressament Berriozar amb 8 focs o cases, és a dir, unes 40 persones. No obstant això, és possible que abans del existissin en l'actual terme de Berriozar algunes corralisses i algunes cases de llaurador que s'utilitzarien en períodes de tranquil·litat i s'abandonarien en èpoques de guerra, ja que la població es refugiava en el recinte emmurallat de la capital.
En un document de 1205 se cita el topònim Berrio, sense distinció encara de Berrio-plano, Berrio-suso o Berrio-zar, van formar tots, juntament amb 8 llocs més, part de la Cendea de Ansoáin que s'ha mantingut fins a 1991. Les males collites van fer que el 1389 el llauradors no podrien pagar els impostos al rei Carles II el dolent i llurs béns van passar a la propietat de Beltrán de Ezpeleta (baró d'Ezpeleta i Vescomte de Valderro).
L'últim baró d'Ezpeleta va ser don Beltrán. Els títols de baró d'Ezpeleta i Vescomte de Valderro van passar amb les seves possessions a la casa d'Ablitas, que va exercir la jurisdicció sobri Berriozar per mitjà d'un batlle major nomenat per ells, i reelegit cada tres anys. Aquest dret jurisdiccional sobre Berriozar va romandre fins a 1815, quan el rei Ferran VII va incorporar totes les jurisdiccions a la corona borbònica. Durant el els pobles de la Comarca de Pamplona van sofrir les conseqüències de diverses guerres: la Guerra de la Independència (1808-1814), la del Trienni Constitucional (1820-1823), la Primera Guerra Carlina (1833-1840) i la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Van haver d'abastir als bàndols contendents i van sofrir represàlies. D'altra banda, epidèmies de verola, còlera i altres malalties contagioses van delmar la població.
En contrast amb el segle anterior, el va ser per a Berriozar un canvi total. Durant els anys 60 i 70 del Berriozar va rebre molts immigrants, com la resta de la comarca. El 1930 Berriozar tenia 177 habitants, 305 en l'any 1950, 3.166 en 1970: i 5.019 habitants en 1981. L'augment de la població va implicar la construcció de barris nous en la part plana (Casc Nou i Zortzico) i el poble passa de ser un poble agrícola per una zona residencial i dormitori de l'Àrea metropolitana de Pamplona. Berriozar va ser un dels dotze pobles que va integrar la Cendea de Ansoáin fins que es va emancipar el 1991 i es va configurar com a municipi independent.
Política Llista d'alcaldes 2007-2011 Francisco Javier Lasa Nafarroa Bai 2003-2007 Benito Rios Ochoa PSN-PSOE 2000-2003 Benito Rios Ochoa PSN-PSOE 1999-2000 José Manuel Goldarazena Euskal Herritarrok 1995-1999 José Luis Campo AMO 1991-1995 Alfonso Alonso PSN-PSOE Abans d'esdevenir municipi, foren batlles o presidents de la Junta de Vintena del Concejo de Berriozar José Luis Campo de la candidatura AMO i José María Barrena i Estela Vasco, ambdós del PSN-PSOE.
Referències
Categoria:Municipis de la Cuenca de Pamplona