Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del . Amb les seves reformes va transformar l'exèrcit. Es va distingir vencent les tribus invasores de cimbres, teutons i ambrons, motiu pel qual en deien el «tercer fundador de Roma».Plutarc "Vides paral·leles:Marius", 27.5
Orígens i ascens a les magistratures miniatura|esquerra|Les Trémaïé, baix relleu esculpit en un turó excavat a la roca que representa tres personatges romans, podria representar Gai Mari i la seva dona Júlia De família pobra, va ingressar a l'exèrcit. Hi ha una llegenda sobre la seva joventut que diu que un dia es va trobar amb un niu d'àguila amb set cries. Com que aquesta au no sol tenir més de tres ous alhora i l'àguila era considerada una missatgera de Júpiter, va interpretar el fet com una predicció que seria set vegades cònsol. Quan va arribar al poder va decretar que l'àguila seria insígnia de l'exèrcit, així com del senat i el poble de Roma.Flavio Conti, "A profile of ancient Rome", Los Angeles, ed: Getty Publ., 2003, p. 210.
Va servir a Numància (134 aC) on es va distingir i Escipió li va concedir diversos honors i va ser ascendit a sotsoficial. Va continuar a l'exèrcit però no apareix esmentat els següents quinze anys.
Algunes especulacions mercantils i el seu enllaç amb Julia Caesaris, de la Gens Júlia,Plutarc, "Vides Paral·leles:, "Caesar", V li van permetre accedir a les magistratures (no havia pogut ingressar anteriorment a les magistratures de la seva ciutat a causa de la seva pobresa, i sols una vegada enriquit va poder accedir a les de la República). El 119 aC va exercir com a tribú de la plebs, però es va trobar amb l'oposició del senat, ja que les seves propostes eren massa revolucionàries. Va proposar una nova llei sobre els procediments de votació fent que el vot fos més secret i sobre la distribució de blat. El cònsol Aureli Cotta, tenia por que es repetissin els aldarulls que anteriorment s'havien produït amb Gai Semproni Grac i que l'havien dut a la mort, per això el va acusar falsament de comprar vots. Però Mari no estava disposat a doblegar-se, va fer detenir a Cotta i el va amenaçar de mantenir-lo a la presó fins que acceptés les lleis que provava d'establir. Cotta va demanar parer al seu col·lega Metel que igualment fou detingut per Mari. Els cònsols van haver de permetre la convalidació de les lleis proposades per Mari, el qual va guanyar un gran suport popular.Plutarc "Vides paral·leles:Marius" IV
Degut a aquests fets, quan fou candidat a ser edil curul l'elecció fou impedida pels notables del senat. En trobar tants impediments per fer carrera política, va decidir tornar a l'exèrcit. El 115 aC fou pretor amb 42 anys i va romandre a Roma com a pretor urbà o peregrí amb comandament sobre alguna província a la península Itàlica. El 114 aC fou propretor a Lusitània on va combatre els bandits. Per aquest temps es va casar amb Júlia, la germana de Gai Juli Cèsar (pretor).Plutarc "Vides paral·leles:Marius" VI
El 109 aC era a la província romana d'Àfrica com a llegat del cònsol Quint Cecili Metel Pius i va desplegar el seu geni militar en la guerra de Jugurta. Amb el suport de Metel i el seu prestigi fou elegit cònsol el 107 aC per primera vegada (tenia 50 anys).Sal·lusti, La guerra de Jugurta, LXXIII Va rebre la província de Numídia i va finalitzar la guerra contra Jugurta a començaments del 106 aC, en part mercès al seu llegat Sul·la, després el seu gran enemic. Mari va restar dos anys a Numídia com a procònsol i va pacificar el país.Plutarc "Vides paral·leles:Marius" IX
Consolats i exterminis En aquesta època (a partir del 113 aC), començant pel Nòric) van assolar Europa els cimbres i teutons. Aquests dos pobles, un celta i l'altre germànic, units a altres, com els ambrons (potser també els lígurs) i els tigurins (helvecis) en un contingent d'uns tres-cents mil homes, van derrotar els exèrcits romans enviats contra ells: Gneu Papiri Carbó primer, després Marc Juni Silà (el 109 aC), Luci Cassi Longí (cònsol col·lega de Mari) el 107 aC, Marc Aureli Escaure el 106 aC i dos exèrcits consulars dirigits pel cònsol Gneu Mal·li Màxim i el procònsol Gneu Servili Cepió el 105 aC (batalla d'Aràusio).Titus Livi "Periocae" LXVII miniatura|Batalla de Vercelli, pintura de Tiepolo. L'1 de gener del 104 aC va iniciar el seu segon consolat i va entrar a Roma en triomf (amb Jugurta com a presoner), aclamat per la gent com a l'únic home que podria derrotar els bàrbars.Eutropi "Breviarium historiae Romanae" IV,11 Mentrestant els cimbres en lloc de dirigir-se a la península Itàlica van passar a Hispània i van assolar la província un parell d'anys. Mari va començar l'entrenament de tropes per fer front a l'amenaça. El 103 aC fou altre cop cònsol, però com que els bàrbars no es presentaven a Roma i el perill continuava, això va fer possible la seva reelecció trencant les normes establertes sobre la durada de les candidatures, i es va poder imposar com a cònsol pel 102 aC sobre el popular tribú de la plebs Luci Apuleu Saturní. Aquell any finalment els bàrbars es van dirigir cap a Roma; els cimbres que retornaven d'Hispània es van unir als teutons. Mari els va esperar a la confluència entre els rius Roine i (Isèra). Els cimbres van traspassar els Alps i els teutons i ambrons van marxar contra Mari. Els dos exèrcits es van trobar a Aquae Sextiae i Mari va obtenir una completa victòria.Plutarc "Vides paral·leles:Marius" XXII La matança fou immensa i els guerrers teutònics van quedar exterminats, ja que els qui van sobreviure es van suïcidar. Els cimbres mentrestant havien continuat penetrant cap a la península Itàlia i els soldats del seu col·lega Quint Lutaci Catul es van retirar esparverats; la vall del riu Po va quedar exposada als saquejos dels bàrbars. Mari, que havia estat reelegit cònsol in absentia pel 101 aC, fou cridat urgentment a Roma. El triomf que el senat li va concedir fou rebutjat fins que pogués expulsar els cimbres; Mari es va unir a les forces de Catul i finalment es van trobar amb els cimbres a Vercelli (als Raudii Campi) on es va lliurar batalla el 30 de juny del 101 aC i altre cop Mari va obtenir un èxit complet; els cimbres van córrer la mateixa sort que els teutons.Luci Anneu Flor, "Epitome rerum Romanarum", III, IV
Darrer consolat: l'atac a Metel El 100 aC fou cònsol per sisena vegada. En aquest any va voler arruïnar el seu vell enemic Metel. El tribú Saturní va proposar una llei agrària que incloïa una clàusula per la qual, si la llei era aprovada, el senat l'hauria de jurar en cinc dies i si algú s'hi oposava seria expulsat del senat i hauria de pagar una multa de 20 talents. Mari va declarar que ell mai faria el jurament i Metel va fer la mateixa declaració; però quan Saturní va demanar als senadors de fer el jurament, Mari el va fer immediatament i va recomanar al senat de fer el mateix; només Metel va refusar i fou desterrat. Mari, que havia tingut el suport de Saturní per ser elegit cònsol, havia donat a canvi suport als mètodes anticonstitucionals emprats pel tribú, però quan li va semblar que anava massa lluny, el va abandonar i es va posar al costat del senat: va emetre el decret, Videret, nequid res publica detrimrenti caperet , que donava al senat tot el poder i va reunir un exèrcit que va assetjar el Capitoli on eren Saturní, Glàucia i els seus aliats. Va tallar l'aigua al Capitoli i els va obligar a rendir-se; tot seguit foren executats encara que Mari va mirar de salvar les seves vides.Ciceró "Brutus", 62
Això li va fer perdre suport popular sense aconseguir el del senat. Tot i els seus consolats, sempre els seus costums plebeus el van separar de l'aristocràcia, sobretot de la senatorial, i a les eleccions no es va presentar a censor, que era el que podia aspirar. El 99 aC va abandonar Roma en no poder evitar el retorn del seu enemic Metel, va anar a Capadòcia i a Galàcia. En absència fou escollit àugur (el 104 aC, amb ell les vacants en els col·legis sacerdotals, abans cobertes per cooptació, van passar a ser cobertes per votació popular.
Reforma de l'exèrcit
miniatura|Una de les reformes de Mari va ser unificar els estendards sota la imatge de l'àguila. L'exèrcit romà es reclutava entre els propietaris, segons l'ordre de classes: els cavallers i altres cinc classes, fins a un cens de quatre mil asos. Però la infanteria ja es col·locava en les seccions d'hastats, prínceps i triaris, segons els anys de serveis. A més es va admetre als confederats italians també per classes. Però els cavallers havien desaparegut pràcticament de les seves funcions i la infanteria era difícil de reclutar sense recórrer als súbdits italians, als cavallers de Tràcia, a la cavalleria lleugera d'Àfrica, a la infanteria lleugera dels Lígurs, i als foners de les illes Balears (tots els quals eren reclutats sobretot per a les legions establertes en els seus propis països o pels voltants, però també per a altres punts). Es va acceptar també als ciutadans romans pobres (menys de quatre mil asos) obrint-se la llista de reclutament des del 107 aC. Es va fer necessari abolir la forma d'accés a les seccions (vèlits, hastaris, prínceps i triaris) depenent de l'oficial corresponent la seva col·locació. La legió es va modificar: en lloc dels trenta maniples de la infanteria pesant (cada maniple es dividia en dues centúries de seixanta homes per a la primera i segona línia d'hastaris i prínceps, i de trenta homes per als triaris), es van crear deu cohorts (cadascuna amb el seu estendard), cadascuna de les quals comptava cinc o sis centúries de cent homes, de manera que cada legió va passar de 4.200 homes a 6.000. La fila es va arreglar pel nombre d'ordre del soldat i la secció. Les insígnies de les antigues divisions de la legió (el llop, el minotaure, el cavall i el senglar) van ser suprimides i sol es van conservar els estendards de les cohorts, i l'emblema de la Legió (una àguila platejada). La guàrdia personal del general en cap, que des de l'episodi de Numància tenia una existència extraoficial, es va convertir en norma i es va crear el quarter general (guàrdia pretoriana o guàrdia del general en cap) els membres de la qual tenien més sou i estaven dispensats dels treballs del campament.
Les reformes de Mari van dur a la professionalització definitiva de l'exèrcit i la seva configuració clàssica.Esperanza Borrell i Vidal, Llatí, llengua i cultura, p.166 Els seus integrants no efectuaven un costós servei per a l'Estat, sinó que se servien a si mateixos. La seva pàtria era el campament i el seu cap el general. Es creu que a finals del hi havia a l'exèrcit dos italians per cada romà, en una població de més de cinc-cents mil ciutadans romans i més de set-cents mil italians.
Conseqüències de les reformes El 100 aC el partit popular, dirigit per Mari i per altres dos destacats líders de nom C. Servili Glàucia i Saturní, va copar les principals magistratures (cònsol, tribú, pretor). La colonització a Àfrica, interrompuda, es va reprendre, repartint-se lots de cent jouades (24,188 hectàrees és a dir cinc vegades més que les parcel·les que podien repartir-se a Itàlia). Als nous posseïdors se'ls pagaria a més les despeses d'instal·lació a càrrec dels tresors confiscats en les campanyes militars. A la colonització a Àfrica i la Gàl·lia Transalpina s'admetia a romans i italians sense distinció, i les noves colònies rebien el dret de ciutat.