fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà. Posteriorment, treballà a Roma, Bolonya i Venècia, i passà els últims anys de la seva vida a França, tot acceptant la invitació del rei Francesc I de França.
Leonardo da Vinci, sovint, ha estat descrit com l'arquetip i el símbol humà del Renaixement, un geni universal, un filòsof humanista amb una curiositat il·limitada, i una gran força creativa.Helen Gardner. Art through the Ages, Harcourt, Brace and World, 1970. Ha estat considerat com un dels pintors més destacats de tots els temps i potser la persona més polifacètica i talentosa en un nombre més gran d'àmbits diferents.Segons Vasari, Boltraffio, Castiglione, Gaddiano, Berensen, Taine, Fuseli, Rio, Bortolon, entre d'altres.
Leonardo és més conegut com a pintor; dues de les seves obres, La Gioconda i El sant sopar, són pintures molt cèlebres, sovint copiades i parodiades; el seu dibuix de lHome de Vitruvi ha estat igualment reproduït en nombrosos treballs. Només n'han sobreviscut fins a l'actualitat una quinzena d'obres; aquest petit nombre és una conseqüència del temps que dedicava a les seves constants experimentacions tècniques i a la seva procrastinació crònica.Quinze obres és la xifra acceptada per la majoria dels historiadors de l'art; les atribucions d'altres treballs encara és motiu de discussió. Malgrat tot, aquestes poques obres, i tot el que apareix als seus quaderns plens de dibuixos, diagrames científics i reflexions sobre la naturalesa de la pintura, han estat un important llegat per a les següents generacions d'artistes, equiparable, salvant les distàncies, al llegat de Miquel Àngel.
Com a enginyer i inventor, Leonardo desenvolupà idees molt avançades per a l'època que vivia, des de l'helicòpter, al carro de combat, el submarí o, fins i tot, l'automòbil. Molt pocs dels seus projectes arribaren a ser construïts; ni tan sols eren realitzables a la llum dels coneixements del seu temps,El coneixement modern científic de la metal·lúrgia i de l'enginyeria en l'època del Renaixement era molt incipient. però algunes de les seves petites invencions, com una màquina per a mesurar el límit elàstic d'un cable, entren en el món de la manufactura.Algunes invencions molts pràctiques de Leonardo estan exposades en situació de funcionament en els museus dedicats a la seva obra. En tant que científic, les aportacions de Leonardo van contribuir a desenvolupar el coneixement en àmbits tan diversos com, per exemple, l'anatomia, l'enginyeria civil i l'òptica.
Biografia miniatura|esquerra|Leonardo da VinciThe Hundred Greatest Men. Nova York: D. Appleton & Company, 1885. Cal remarcar que aquest gravat està basat en una pintura d'un artista desconegut que al seu torn seguia un dibuix en guix vermell que es creu que era un autoretrat de Leonardo. Aquest gravat és una imatge que representa Leonardo, no un veritable retrat.Leonardo da Vinci va néixer el dissabte 15 d'abril del 1452, «a la tercera hora de la nit», tres hores després de l'Ave Maria, és a dir, les 22 hores 30 minuts,Cap. 1: «Il était une fois à Vinci» de Alessandro Vezzosi, Leonardo de Vinci: art et science de l'univers, Gallimard, 1996. al castell de Vinci, prop de Florència, d'una relació amorosa il·legítima entre el seu pare, Messer Piero Fruosino di Antonio da Vinci, notari, canceller i ambaixador de la República florentina, que descendia d'una rica família de notables italians, i la seva mare, Caterina, una humil filla de pagesos del petit poble toscà d'Anchiano, situat a dos quilòmetres de Vinci,Vinci està a 24 km de Florència i a 50 km de Pisa. en el territori de Florència.Angela Ottino della Chiesa. The Complete Paintings of Leonardo da Vinci. Penguin, 1967.(en anglès)Alessandro Vezzosi. Leonardo da Vinci: Renaissance Man. (en anglès) Un estudi del 2006 destaca que sembla probable que Caterina fos una esclava vinguda del Pròxim Orient.Alessandro Vezzosi, director del museu Leonardo da Vinci, afirma que Piero era el propietari d'una esclava de l'Orient Mitjà anomenada Caterina, que va donar a llum un noi de nom Leonardo. Aquesta tesi que Leonardo tenia sang àrab és sostinguda per la reconstrucció d'una empremta (vegeu Marta Falconi. Experts Reconstruct Leonardo Fingerprint, Associated Press Writer, 1 de desembre de 2006. (en anglès)
Leonardo, o més aviat Lionardo segons el seu nom de bateig, fou batejat després de viure els seus cinc primers anys a Vinci amb el seu pare, on fou tractat com un fill legítim.Les grandes découvertes, sèrie "Connaissances et vie", ed. Christophe Colomb, 1984. Rebé una instrucció i aprengué a llegir i a escriure. Tot i això, no estudià llatí de manera seriosa i el fet que tingués una ortografia caòtica indica que aquesta instrucció tingué llacunes i, en qualsevol cas, no fou la d'un universitari.Bertrand Gille. Les ingénieurs de la Renaissance.
El 1457, quan Leonardo tenia cinc anys, la seva mare es casà amb Antonio di Piero Buti del Vacca da Vinci, un pagès de la ciutat, amb el qual tingué cinc fills. Llavors, fou admès a la casa de la família del seu pare, al poble de Vinci. Entretant, el seu pare s'havia casat amb Albiera degli Amadori, una noia de setze anys que pertanyia a una rica família de Florència .Albiera, que no tingué fills, diposità tot el seu afecte en Leonardo; malauradament, morí molt jove, el 1464. Des del seu naixement, fou considerat pel seu pare com un fill més, però, tanmateix, mai no fou legitimat. El seu pare es va casar quatre vegades i Leonardo da Vinci va tenir deu germans i dues germanes legítimes nascuts després de Leonardo. Ell tingué bones relacions amb l'última dona del seu pare, Lucrezia Guglielmo Cortigiani, afecte que es fa evident en una nota en què deixà escrit: «Estimada i dolça mare».
En aquesta època, a Europa, les convencions actuals en els noms de les persones no s'han desenvolupat encara. Només les grans famílies fan ús del nom de la seva pertinença patronímica. La major part de les persones eren designades pel seu prenom, al qual s'adjunta tota precisió necessària: el nom del pare, el lloc d'origen, un sobrenom o el nom del mestre en el cas d'un artesà. Per tant, en aquest cas, el nom de l'artista fou Leonardo di ser Piero da Vinci, que significa que l'individu es diu Leonardo, i és fill del mestre Piero De Vinci. Tot i això, el «Da» porta una majúscula per tal de distingir que es tracta d'un patronímic. Leonardo signava els seus treballs simplement amb "Leonardo", o "Io, Leonardo" ('Jo, Leonardo'). La majoria de les autoritats porten, ja que, els seus treballs a Leonardo sense el da Vinci. De manera versemblant, no utilitza el nom del seu pare perquè fou un nen il·legítim. «Vinci» prové del nom de «vinchi», vímet, utilitzat per l'artesanat toscà i que creixia a prop del riu Vincio.
La seva àvia paterna, Lucia di ser Piero di Zoso, ceramista i persona molt propera a Leonardo fou, potser, la persona que el va iniciar en les arts. Una història popularitzada explica que un milà vingut del cel hauria fet un vol sobre el seu bressol, i la cua de l'ocell li tocà la cara.Liana Bortolon. The Life and Times of Leonardo, Paul Hamlyn, Londres, 1967.<ref>Sigmund Freud. 'Eine Kindheitserinnerung des Leonardo da Vinci.</ref>
Giorgio Vasari, el biògraf dels pintors del Renaixement del ,Giorgio Vasari. Le Vite, 1568; reeditat per Penguin Classics amb una traducció de George Bull del 1965. explica la història d'un pagès local que va demanar a ser Piero"Ser" Piero designa el pare; "ser" és una contracció del mot llatí senior (senyor), i era un petit títol dels notaris i sacerdots que el seu talentós fill li pintés una imatge sobre una placa. Leonardo va pintar una imatge representant un drac que escopia foc, i estava tan ben feta que ser Piero la va vendre a un comerciant d'art florentí, que a la vegada la va revendre al duc de Milà. A canvi, després d'haver obtingut un benefici, ser Piero va comprar una placa amb un cor travessat per una fletxa, que va donar al pagès.
Formació al taller de Verrochio
miniatura|esquerra|Baptisme de Crist, oli sobre fusta de Verrocchio (ca. 1470-1480), en què Leonardo pintà sobretot l'àngel de l'esquerra El jove Leonardo era un amant de la natura, la qual observava amb molta curiositat i s'interessava per tot. Dibuixava caricatures i practicava l'escriptura especular en dialecte toscà. Giorgio Vasari conta una anècdota sobre els primers passos en la carrera artística del gran artista: un dia, ser Piero «va prendre alguns dels seus dibuixos i els va presentar al seu amic Andrea del Verrocchio i li va demanar insistentment que li digués si Leonardo es podria dedicar a l'art del dibuix i si podria aconseguir alguna cosa en aquesta matèria. Andrea es va sorprendre molt dels començaments extraordinaris de Leonardo i va exhortar ser Piero que li deixés escollir aquest ofici, de manera que ser Piero va resoldre que Leonardo entraria a treballar al taller d'Andrea. Leonardo no es va fer pregar; i no content d'exercir aquest ofici, va exercitar tot el que es relacionava amb l'art del dibuix». Fou així com, a partir del 1469, Leonardo entrà com a aprenent en un dels tallers d'art més prestigiosos sota el mestratge d'Andrea del Verrocchio, a qui deu una part de la seva excel·lent formació multidisciplinària, i coneix altres artistes com Sandro Botticelli, Perugino i Domenico Ghirlandaio.Daniel Arasse. Leonardo da Vinci, Konecky & Konecky, 1997. (en anglès) En efecte, fins al 1468, tot i que Leonardo estava empadronat com a resident del municipi de Vinci, anava molt sovint a Florència, on el seu pare treballava.
Verrocchio fou un artista de renom,Bertrand Gille. Les ingénieurs de la Renaissance. Segons aquest historiador, el seu renom ja va ser apreciat per Maties Corví, el gran rei hongarès que tenia un interès particular pel que fa als escrits tècnics. i molt eclèctic. De formació era orfebre i ferrer, però a més a més va ser pintor, escultor i fonedor. Treballà sobretot per al poderós mecenes Llorenç el Magnífic. Els encàrrecs principals foren retaules i estàtues commemoratives per a les esglésies, però les obres més grans foren frescs per a les capelles, com les creades per Domenico Ghirlandaio per a la capella Tornabuoni, i de grans escultures com les estàtues eqüestres de Gattamelata per Donatello i Bartolomeo Colleoni de Verrocchio.J. R. Hale. Renaissance Europe, 1480-1520, Fontana, 1971. (en anglès) Leonardo treballà també amb Antonio Pollaiuolo, que tenia el taller molt a prop del de Verrocchio.
Després d'un any dedicat a la neteja dels pinzells i altres petites activitats pròpies d'un aprenent, Leonardo fou iniciat per Verrocchio en les nombroses tècniques que es practicaven en un taller tradicional, tot i que alguns artesans s'especialitzaven en tasques com ara elaborar el marc, els daurats i el treball del bronze. Així, en aquest context, Leonardo tingué l'oportunitat d'aprendre les bases de la química, de la metal·lúrgia, del treball del cuir i del guix, de la mecànica i de la fusteria, així com diverses tècniques artístiques com el dibuix, la pintura i l'escultura sobre marbre i sobre bronze.Andrew Martindale. The Rise of the Artist. Thames and Hudson.(en anglès) Igualment, rebé formació en habilitats com la preparació dels colors, el gravat i la pintura dels frescs. Adonant-se del talent excepcional que tenia Leonardo, Verrocchio confià al seu alumne la cura privilegiada d'acabar els seus quadres.