El Partit Democràtic (Demokratska Stranka, DS) de Sèrbia és el major partit polític socialdemòcrata d'aquesta antiga potència balcànica i proclama ser el continuador de l'antic Partit Democràtic del Regne de Iugoslàvia.

Seguint els passos fets en altres països de l'Europa Oriental, després de la caiguda de comunisme, un grup de 17 intel·lectuals celebra l'11 de desembre de 1989 a Belgrad l'Assemblea Fundadora del Partit Democràtic, primer partit polític diferent del Partit Comunista a Sèrbia després de la Segona Guerra Mundial. Aquest partit va ser proclamat seguidor dels principis del partit amb el mateix nom que va ser present en la vida política del Regne de Iugoslàvia entre guerres. Entre aquests intel·lectuals cal destacar Zoran Djindjic, Vojislav Koštunica, Dragoljub Micunovic i l'escriptor Borislav Pekic.

Història En les primeres eleccions pluripartidistes celebrades el 19 de desembre de 1990, el Partit Democràtic no va tenir gaire èxit. Malgrat haver-se presentat per a 180 dels 250 escons (les eleccions eren segons el sistema majoritari), el DS va aconseguir només 7 escons.

El novembre de 1996 es van celebrar les eleccions municipals i federals en les quals el DS es va presentar dins de la coalició Zajedno, junt amb el Moviment del Renaixement Serbi (SPO), l'Aliança Cívica de Sèrbia (GSS) i el Partit Democràtic de Sèrbia (DSS), nascut del DS i liderat per Vojislav Kostunica. En condicions fora del regular, sota persecució política i ignorats pels mitjans de comunicació, Zajedno va aconseguir poc en les eleccions federals (22 escons davant 67 del Partit Socialista de Sèrbia, de Slobodan Milošević, però en les municipals va guanyar a moltes ciutats incloses Belgrad i Nis. Milošević va rebutjar reconèixer els resultats, volent modificar-los al seu antull, però els ciutadans van sortir als carrers i es van manifestar durant diversos mesos fins que, amb mediació de la Unió Europea, Milošević va reconèixer els resultats. Tanmateix, després d'haver-hi disputes entre Vuk Draskovic i Djindjic, la coalició de va dissoldre.

Després de boicotejar les presidencials de 1997, totes les forces es van presentar a les eleccions presidencials i municipals del 24 de setembre de 2000. L'oposició va tenir l'oportunitat d'unir-se i derrotar a Milošević directament. Això va ser possible gràcies al fet que l'Oposició Democràtica de Sèrbia (DOS) encapçalada per Djindjic i Kostunica, va aconseguir derrotar el dictador en la primera ronda. Aquest va tornar a intentar robar les eleccions però la revolta popular va acabar amb el seu govern i Vojislav Kostunica es va convertir en el primer president de la Iugoslàvia no comunista. Més tard, el desembre del mateix any, sota l'ímpetu del poble el DOS va arrasar en les eleccions per a l'Assemblea Popular aconseguint més de dos terços dels escons. El primer president del Govern serbi que no havia pertangut al Partit Comunista, Zoran Djindjic, va ser investit el 25 de gener de 2001.

Sèrbia va prendre un rumb de canvis i reformes sota el lideratge inspirador de Djindjic, considerat per la Unió Europea com el polític balcànic més prometedor. Tanmateix, el seu enfrontament a la màfia, la corrupció i la seva antelació intel·lectual als esdeveniments i al seu poble en general li van crear no pocs enemics. Recolzats per diferents estructures polítiques i alguns membres dels serveis de seguretat, vestigis de l'època de Milošević, membres del mafiós clan de Zemun el van assassinar el 12 de març de 2003, davant de l'edifici de Govern. Més de 400.000 persones van assistir al seu funeral, una cosa no recordada des de la mort de Josip Broz Tito.

Després de la seva mort, es van fer càrrec del partit quatre vicepresidents encapçalats per Zoran Zivkovic, la qual cosa va durar fins que el 22 de febrer de 2004 Boris Tadic va ser elegit president, per resultar després també elegit president de Sèrbia.

El partit no es va recuperar de la seva pèrdua i després de les eleccions de 4 de març de 2004 es va veure relegat a l'oposició.

Presidents del Partit #PresidentIniciFinal1Dragoljub Mićunovićalt=Dragoljub Mićunović in the National Assembly|100x100px3 de febrer de 199025 de gener 19942Zoran Đinđićalt=A cropped image of Zoran Đinđić with Bill Gates|100x100px25 de gener 199412 de març de 2003 (assassinat)–Zoran Živković (acting)alt=An image of Zoran Živković at Medija centar|100x100px12 de març de 200322 de febrer de 20043Boris Tadićalt=An image of Boris Tadić in 2010|100x100px22 de febrer de 200425 de novembre de 20124Dragan Đilasalt=An image of Dragan Đilas in 2013|100x100px25 de novembre de 201231 de maig de 20145Bojan Pajtićalt=An image of Bojan Pajtić in 2015|100x100px31 de maig de 201424 de setembre de 20166Dragan Šutanovacalt=An image of Dragan Šutanovac in 2016|100x100px24 de setembre de 20162 de juny de 20187Zoran Lutovacalt=An image of Zoran Lutovac in 2020|100x100px2 de juny de 2018En el càrrec

Resultats electorals Eleccions legislatives +Assemblea Nacional de SèrbiaAnyLíderVots %Pos.Escons+/-CoalicióGovern1990Dragoljub Mićunović374,8877.78% 3r 7– 1992196,3474.42% 4t 1– 1993497,58212.06% 4t 23– 1997Zoran ĐinđićBoicot 29–20002,402,38765.69% 1r 45DOS 2003Boris Tadić481,24912.75% 3r 23DS–GSS–SDU–LZS 2007915,85423.08% 2n 38DS–SDP–DSHV 20081,590,20039.25% 1r 4ZES 2012863,29423.09% 2n 15IZBŽ 2014Dragan Đilas216,6346.23% 3r 32DS–DSHV–Nova–BS 2016Bojan Pajtić227,5896.20% 5è 5DS–Nova–DSHV–ZZS–ZZŠ 2020Zoran LutovacBoicot 12SZS2022520,46914.09% 2n 10UZPS 2023902,45024.32% 2n 2SPN

Eleccions presidencials +President de SèrbiaAnyCandidat1a volta %2a volta %Notes1990No van participar–1992Milan Panić 1,516,69334.65% ——Suport a PanićSet 1997BoicotElecció anul·lada per manca de participació–Des 1997Boicot–Set–Oct 2002Miroljub Labus 995,20027.96% 921,09431.62%Suport a Labus; elecció anul·lada per manca de participacióDes 2002No van participarElecció anul·lada per manca de participació–2003Dragoljub Mićunović 893,90636.67% ——Elecció anul·lada per manca de participació2004Boris Tadić 853,58427.70% 1,681,52853.97%2008 1,457,03036.08% 2,304,46751.19%2012 989,45426.50% 1,481,95248.84%2017Saša Janković 507,72816.63% ——Suport a Janković2022Zdravko Ponoš 698,53818.84% ——Suport a Ponoš

Eleccions legislatives Federals AnyLíderVots %Pos.Escons+/-CoalicióGovernMaig 1992Dragoljub MićunovićBoicot––1992–1993280,1836.32% 4t 5– 1996Zoran Đinđić969,29623.77% 2n 17Junts 20002,040,64643.86% 1r 36DOS 2,092,79946.23% 1r 10DOS

Presidencials Federals +President de la FR IugoslàviaAnyCandidat1a volta %2a volta %Notes2000Vojislav Koštunica 2,470,30451.71% ——Suport a Koštunica

Referències

Enllaços externs

Web oficial del partit

Categoria:Partits polítics de Sèrbia