Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.Enciclopèdia.cat
Orígens i evolució Durant el darrer quart del , va donar-se un corrent migratori que dugué gent des de les contrades pirinenques i prepirinenques (Pallars, Alt Urgell i Cerdanya), aleshores superpoblades, cap a l'espai buit central configurat per les actuals contrades del Ripollès, la Vall de Lord, el Berguedà, el Lluçanès, la Plana de Vic, el Moianès, les Guilleries i el Bages, ço és el territori despoblat arran de tot el trasbals de la revolta d'Aissó.Històries Manresanes
Aquesta àrea de repoblació es trobava envoltada dels comtats regits per Guifré I el Pilós (878-897), el qual va intervenir-hi organitzant-hi l'administració eclesiàstica i civil. En un principi, quan les característiques i situació de la zona ho permetien, Guifré annexionà les àrees repoblades a un comtat ja existent: la Vall de Lord fou inclosa dins del comtat d'Urgell, i el pagus de Berga -l'actual Berguedà- al comtat de Cerdanya; ara bé, la regió central del Ripollès, Plana de Vic, Lluçanès i les Guilleries configurava un territori tradicionalment estructurat al voltant de la ciutat d'Ausa amb una tradició ètnica pròpia -era l'antic país dels ausetans- per això, Guifré va crear-hi un districte propi, el comtat d'Osona, on també hi foren incloses les terres del Moianès i el Bages les quals, tot i tenir un nucli tradicional -la ciutat de Manresa- i també una personalitat històrica derivada d'haver estat el país dels lacetans, per la seva situació de primera línia de frontera amb l'islam i pel seu escàs poblament, no tenien prou entitat per a estructurar-hi una demarcació específica; d'ací el valor merament geogràfic i mai jurídic de l'expressió comtat de Manresa, testimoniada als documents a partir de l'any 906. La prova del caràcter locatiu de l'expressió és que mai no va haver-hi vescomtes de Manresa, mentre que sí que va haver-hi vescomtes de Barcelona, vescomtes de Girona i vescomtes d'Osona.
El centre del comtat era el pagus de Manresa, ben diferenciat del d'Osona pels privilegis que li atorgà el rei Odó el 889 i 890.
Els avenços d'aquest comtat per terres musulmanes es fitaven amb torres de defensa dites manresanes.
La denominació de comtat de Manresa va caure en desús durant el , quan el territori de l'antic comtat quedà dividit en les vegueries que s'hi constituïren.
Referències
Manresa Categoria:Història del Bages Categoria:Història de Manresa