Iugoslaus (serbocroat: Jugoslaveni / Југославени, Jugosloveni / Југословени; macedoni: Југословени; eslovè: Jugoslovani) és una designació dissenyada per referir-se a un poble eslau meridional unit. S'ha utilitzat en dues connotacions, la primera en una connotació ètnica o supraètnica, i la segona com a terme per a ciutadans de l'antiga Iugoslàvia. Els defensors culturals i polítics de la identitat iugoslava han atribuït històricament aquesta identitat aplicable a totes les persones del patrimoni eslau del sud europeu, incloses els territoris de Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia i Eslovènia. Els intents d'unir Bulgària a Iugoslàvia van ser però, infructuosos i, per tant, els búlgars no van ser inclosos en la identificació panètnica.
Des de la dissolució de Iugoslàvia i la creació d'estats nació eslaus del sud, el terme ètnic iugoslau s'ha utilitzat per referir-se a aquells que es consideren exclusivament iugoslaus sense cap altra identificació ètnica, molts d'aquests d'ascendència mixta. https://www.rand.org/content/dam/rand/pubs/monograph_reports/MR1188/MR1188.ch3.pdf
A finals del i principis del , intel·lectuals públics influents Jovan Cvijić i Vladimir Dvorniković van defensar que els iugoslaus, com a nació supraètnica, tenien "moltes ètnies tribals, com ara croats, serbis i altres".
A l'antiga Iugoslàvia, la designació oficial per a aquells que es declaraven simplement com a Iugoslaus era entre cometes, "Iugoslaus" (introduïda al cens de 1971). Les cometes originalment tenien com a objectiu distingir l'ètnia iugoslava de la ciutadania iugoslava, la qual cosa es va escriure sense cometes. La majoria dels que abans havien identificat com a "iugoslaus" ètnics van revertir o adoptar identitats ètniques i nacionals tradicionals. Alguns també van decidir recórrer a identificacions regionals subnacionals, especialment en regions històriques multiètniques com Istria, Voivodina o Bòsnia (per tant, bosnians). Tanmateix, la designació iugoslava continua essent utilitzada per molts, especialment pels descendents de migrants iugoslaus als Estats Units, el Canadà i Austràlia mentre encara existia el país.
Història Iugoslavisme i Iugoslàvia Des de finals del , quan les afiliacions ètniques europees tradicionals van començar a madurar-se en identitats ètniques modernes, hi ha hagut nombrosos intents de definir una identitat ètnica sud-eslava comuna. La paraula iugoslau, que significa "eslau sud", va ser utilitzada per Josip Juraj Strossmayer per primera vegada el 1849.Enciklopedia Jugoslavije, Zagreb 1990, p. 128-130. La primera iteració moderna del iugoslavisme va ser el moviment il·liri a Habsburg, Croàcia. Aquest Identificava els eslaus del sud amb els antics iliris i pretenia construir una llengua comuna basada en el dialecte shtokavi. El moviment va ser dirigit per Ljudevit Gaj, amb un alfabet croat el qual es va convertir en un dels dos guions oficials utilitzats per a la llengua serbocroata.
Entre els partidaris notables del iugoslavisme i una identitat iugoslava activa a principis del segle XX hi havia el famós escultor Ivan Meštrović (1883–1962), que va anomenar l'heroi popular serbi el príncep Marko "el nostre poble iugoslau amb el seu gegantesc i noble cor" i va escriure poesia parlant. d'una “raça iugoslava”;Ivo Banač. The national question in Yugoslavia: origins, history, politics. Cornell University Press, 1984. Pp. 204-205. Jovan Cvijić, en el seu article Les bases de la civilització iugoslava, va desenvolupar la idea d'una cultura iugoslava unificada i va afirmar que "Apareixen noves qualitats que fins ara han estat expressades però febles. Una amalgama de les qualitats més fèrtils de les nostres tres tribus [serbis, croats, eslovens] sortirà amb més força, i així es construirà el tipus de civilització única iugoslava: l'objectiu final i el més important del nostre país. "
El 28 de juny de 1914, Gavrilo Princip va afusellar i matar l'arxiduc Francesc Ferran d'Austria, hereu del tron austríac, i la seva dona, a Sarajevo. Princip era membre de la Jove Bosnia, un grup que tenia com a objectius la unificació dels iugoslaus i la independència d'Àustria-Hongria. L'assassinat a Sarajevo va posar en marxa una sèrie d'esdeveniments que es van moure ràpidament i que van acabar escalant en la Primera Guerra Mundial a gran escala. Després de la seva captura, durant el seu judici, va declarar "Sóc nacionalista iugoslau, amb l'objectiu de la unificació de tots els iugoslaus i no m'importa quina forma d'estat, però ha d'estar lliure d'Àustria".
Al juny a juliol de 1917, el Comitè iugoslau es va reunir amb el govern serbi a Corfú i, el 20 de juliol, es va publicar la Declaració de Corfú que va posar les bases de l'estat de postguerra. El preàmbul afirmava que els serbis, croats i eslovens eren "iguals per sang, per llengua, pels sentiments de la seva unitat, per la continuïtat i la integritat del territori on habiten indivisos i pels interessos vitals comuns de la seva supervivència nacional. i múltiples desenvolupaments de la seva vida moral i material ". L'estat va ser creat com el Regne dels serbis, croats i eslovens, una monarquia constitucional sota la dinastia Karađorđević. El terme "iugoslaus" es va fer servir per referir-se a tots els seus habitants, però particularment a l'ètnia sud-eslava. Alguns nacionalistes croats consideraven hegemònics la pluralitat sèrbia i la família reial sèrbia. Finalment, es va produir un conflicte d'interès entre els pobles iugoslaus. El 1929, el rei Alexandre I de Iugoslàvia va intentar resoldre una profunda crisi política provocada per les tensions ètniques assumint poders dictatorials a la Dictadura del 6 de gener, rebatejant el país "Regne de Iugoslàvia", i pronunciant oficialment que hi ha una sola nació iugoslava amb tres tribus. La designació ètnica iugoslava es va imposar per un període a tots els eslaus del sud de Iugoslàvia. Els canvis en la política iugoslava després de la mort del rei Alexandre el 1934 van posar fi a aquesta política, però algunes persones van seguir utilitzant aquest denominació.
El filòsof Vladimir Dvorniković va defensar l'establiment d'una ètnia iugoslava al seu llibre de 1939, titulat "La caracterologia dels iugoslaus". Els seus punts de vista incloïen l'eugenèsia i la combinació cultural per crear una nació iugoslava forta.
En tres ocasions hi havia hagut esforços per convertir Bulgària en una part de Iugoslàvia o en una federació encara més gran: mitjançant Aleksandar Stamboliyski durant i després de la Primera Guerra Mundial. També a través de Zveno durant el cop d'estat búlgar de 1934, i a través de Georgi Dimitrov durant i després de la Segona Guerra Mundial. Per diverses raons, cada intent va resultar infructuós.Ahmet Ersoy, Maciej Górny, Vangelis Kechriotis. Modernism: The Creation of Nation-States. Central European University Press, 2010. Pp. 363.
Autoidentificació a Segona Iugoslàvia + Percentatge identificat com a Iugoslau Regió 1961 1971 1981 Croàcia 0,4 1.9 8.2 Sèrbia central 0,2 1.4 4.8 Bòsnia i Hercegovina 8.4 1.2 7.9 Kosovo 0,5 0.1 0.1 Macedònia 0.1 0,2 0,7 Montenegro 0,3 2.1 5.3 Eslovènia 0,2 0,4 1.4 Vojvodina 0,2 2.4 8.2 Total Iugoslàvia 1.7 1.3 5.4 Després de l'alliberament de les Potències de l'Eix el 1945, la nova Iugoslàvia socialista es va convertir en un país federal, i va reconèixer oficialment i valorar la seva diversitat ètnica. Les identitats ètniques tradicionals es van convertir de nou en les principals denominacions ètniques utilitzades per la majoria dels habitants de Iugoslàvia. Tot i això, moltes persones encara es declaraven "iugoslaves", perquè volien expressar una identificació amb Iugoslàvia en el seu conjunt, però no específicament amb cap dels seus pobles.
Josip Broz Tito va manifestar el seu desig d'una ètnia iugoslava indivisa quan va afirmar: "M’agradaria viure el dia en què Iugoslàvia s'amalgamaria en una comunitat ferma, quan ella ja no seria una comunitat formal, sinó una comunitat d'una sola Nació iugoslava. "Norbu, Dawa (3–9 April 1999). "The Serbian Hegemony, Ethnic Heterogeneity and Yugoslav Break-Up". Economic and Political Weekly 34 (14): 835.
El cens de 1971 registrava 273.077 Iugoslaus, el 1,33% de la població. El cens del 1981 registrava 1.216.463 o un 5,4% iugoslaus. En el cens de 1991, el 5,54% (242.682) dels habitants de Bòsnia i Hercegovina es declaraven iugoslaus.Ethnic composition of Bosnia-Herzegovina population, by municipalities and settlements, 1991. census, Zavod za statistiku Bosne i Hercegovine – Bilten no.234, Sarajevo 1991. 4,25% de la població de la república de Montenegro també es va declarar iugoslava al mateix cens.
La Constitució de la República de Bòsnia i Hercegovina des del 1990 va ratificar una presidència de set membres. Un dels set havia de ser elegit entre els iugoslaus de la república, introduint així els iugoslaus al costat dels nacionalistes musulmans, serbis i croats en el marc constitucional de Bòsnia i Hercegovina, encara que en un nivell inferior. Tanmateix, a causa de la guerra de Bòsnia que va esclatar el 1992, aquesta Constitució va tenir una vida curta i poc desenvolupada.
El cens del 1981 demostrava que els iugoslaus constituïen al voltant del 8% de la població a Croàcia, fins llavors el percentatge més elevat de Iugoslaus a les fronteres de Croàcia. Les dades del cens de 1991 indicaven que el nombre de iugoslaus havia baixat fins al 2% de la població a Croàcia. El cens de 2001 a Croàcia (el primer des de la independència) només registrava 176 iugoslaus.Population of Croatia 1931–2001 El proper cens del 2011 va registrar 331 iugoslaus a Croàcia (el 0,008% de la població).
Just abans i després de la dissolució de Iugoslàvia, la majoria dels iugoslaus van passar a designacions ètniques més convencionals. No obstant això, el concepte ha sobreviscut fins a Bòsnia i Hercegovina (on la majoria de les ciutats tenen un percentatge reduït), i Sèrbia i Montenegro (2003-2006), que van mantenir el nom de "Iugoslàvia" el més llarg fins al febrer del 2003.
Estats successors Organitzacions miniatura|Logotip de l'Aliança dels Iugoslaus Els iugoslaus de Croàcia tenen diverses organitzacions. L'Aliança dels Iugoslaus (Savez Jugoslavena), constituïda el 2010 a Zagreb, és una associació amb l'objectiu d'unir els iugoslaus de Croàcia, independentment de la religió, el sexe, la política o d'altres punts de vista.U Zagrebu osnovan Savez Jugoslavena (in Croatian). Jutarnji list. Portal Jutarnji.hr; 23 March 2010 El seu objectiu principal és el reconeixement oficial de la nació iugoslava a tots els estats successors iugoslaus: Croàcia, Eslovènia, Sèrbia, Macedònia del Nord, Bòsnia i Hercegovina i Montenegro.U Zagrebu osnovan Savez Jugoslavena: Imamo pravo na očuvanje baštine Jugoslavije (in Croatian). Index.hr. L.J.; 23 March 2010
Una altra organització pro-iugoslava que defensa el reconeixement de la nació iugoslava és l'associació "La nostra Iugoslàvia" (Udruženje "Naša Jugoslavija"), que és una entitat oficialment registrada a Croàcia.Yugoslavs in the twenty-first century: ‘erased' people openDemocracy.net. Anes Makul and Heather McRobie; 17 February 2011 La seu de la nostra Iugoslàvia es troba a la ciutat de Pula, en l'IstriaUdruženje "Naša Jugoslavija" osniva Klubove Jugoslavena (in Croatian). Dubrovački vjesnik. Silvana Fable; 25 July 2010 on va ser fundada el 30 de juliol de 2009.Osnovano udruženje "Naša Jugoslavija" u Puli (in Serbian). Radio Television of Vojvodina. Tanjug; 30 July 2009 L'associació té la majoria de membres de les ciutats de Rijeka, Zagreb i Pula."Naša Jugoslavija" širi se Hrvatskom (in Serbian). Vesti online. Novi list; 27 July 2010 El seu objectiu principal és l'estabilització de les relacions entre els estats successors iugoslaus. També és activa a Bòsnia i Hercegovina, però, les autoritats estatals bosnianes van negar el seu registre oficial com a associació.