Robert Planquette (París, 31 de juliol de 1848 - 28 de gener de 1903) fou un compositor francès, especialitzat en operetes.
Fou un pèssim estudiant, abandonà els seus estudiant acadèmics al Conservatori de París per seguir lliurement el seu temperament artístic. Dedicat amb èxit a la producció de pàgines de cafè-concert i a la composició de marxes i cançons en general, intentà el camí de l'opereta, encara que els primers títols no li donaren la fama. Aquesta arribà el 1877 de la mà de Les Cloches de Corneville, que aconseguí èxits inclús fora del seu país, i va ser traduït a diversos idiomes. En aquesta opereta i en les següents, el desig de l'autor fou atraure l'atenció del públic amb savis tocs d'humor i situacions còmic-brillants. Entre 1872 i 1897, compon una vintena d'òperes còmiques i d'operetes, avui en dia gairebé totes oblidades. L'estil de les seves composicions més aconseguides en aquest camp (a més de la ja citada, Rip van Winkle, Surkouf i Panurge) recorda molt al del cafè-cantant.
El seu llenguatge destacava per la facilitat de la vena melòdica i la frescor rítmica; malgrat tot, segons la critica, mai aconseguí el refinament expressiu dels clàssics de l'opereta francesa. Planquette es deixà portar amb excés per la complaença del gran públic, en especial en tractar l'acció de l'ambient militar, i creà sovint situacions de dubtosa elegància.
Obra Méfie-toi de Pharaon, 1872 Le serment de Mme Grégoire, 1874 Paille d'avoine, 1874 Le valet de cœur, 1875 La confessió de Rosette, (Montecarlo, 1876) Les Cloches de Corneville, 1877 Le chevalier Gaston (Montecarlo, 1879 Les voltigeurs de la 32ème, 1880 La cantinière, 1880 Les chevaux-légers, 1882 Rip van Winkle (Londres, 1882) Nell Gwynne (Londres, 1884) La crémaillère, 1885 La Peincesse Colombine, (París, 1886), Surcouf, 1887 Captain Thérèse, 1890 La cocarde triocolore, 1892 Le talisman, 1893 Panurge, 1895 Mam'zelle Quat'sous, 1897 Le fiancé de Margot, 1900 Le paradis de Mahomet, 1906, obra pòstuma instrumentada per Louis Ganne que fou estrenada a París aquell mateix any.
A tot això, s'ha d'afegir una considerable producció de música militar i d'altres arguments. Cal mencionar especialment Sambre et Meuse per a banda militar; diverses Chansons i marxes, Le roi s'amuse i la coacció de cançons militars Refrains du régiment.
Bibliografia Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1102. ()
Categoria:Compositors d'òpera francesos Categoria:Compositors francesos del Romanticisme Categoria:Compositors d'opereta Categoria:Pianistes parisencs Categoria:Compositors parisencs Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX