La braça és una unitat de mesura tradicional i antropomètrica que s'ha usat mundialment en moltes cultures i moments diferents, amb diferents valors segons el cas.
Es diu així perquè equival a la longitud d'un parell de braços estesos (aproximadament sis peus).
Com a unitat de mesura longitudinal La braça es defineix com la distància entre la punta dels dits d'una mà i de l'altra d'una persona que manté els braços estirats en creu.
La braça als Països Catalans En els Països Catalans, n'hi havia dues variants, la braça i la braça reial.
La braça sualment equivalia a 1,6718 metres (m), mida lleugerament inferior a sis peus i mig de Barcelona (1,6856 m), i una mica superior a una cana de Barcelona (1,555 m). L'extensió de terra d'una braça de llargària s'anomena braçada. La braça reial era una mida pròpia sobretot d'algunes localitats de la zona de Castelló de la Plana i de València, igual a 9 pams, és a dir, a 2 1/4 vares, o el que és el mateix, 2,085 m.
Braça nàutica També se'n diu braça de la mida itinerària equivalent a 1/1200 part de la milla marítima, és a dir, 1,543 m.
Aquesta mida s'empra sobretot per la gent de la mar per mesurar caps i xarxes, així com fondàries i distàncies curtes.
Braça en el sistema imperial La braça del sistema imperial d'unitats (fathom) equival a 1,8287 metres.
Com a unitat de mesura superficial La braça entesa com a mesura superfícial s'entén, si no es diu el contrari, referida a la braça reial. Era una mesura eminentment agrària. Equivalia a 81 pams quadrats, o el que és el mateix, 4,15548 m2. Dues-centes braces reials superficials constituïen una fanecada, és a dir, 831,096 m2.
Referències
Bibliografia
Categoria:Unitats de longitud