La batalla de Rubinat fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Antecedents El 24 d'abril, el Consell del Principat va aixecar una host de 300 cavallers amb 100 llances i un miler d'infants comandada per Hug Roger III de Pallars Sobirà per combatre els pagesos, i la reina va decretar immediatament la seva il·legalitat, mentre els diputats i el Consell prohibiren la publicació de la crida reial. Les autoritats locals que fer doncs les dues autoritats eren legítimes però les ordres contradictòries i els primers atacs foren de les tropes remences de Francesc de VerntallatFrancesc Xavier Hernàndez, Història Militar de Catalunya a Castellfollit de la Roca el 1462, mentre que els revoltats l'assetjaven la Força Vella de Girona, on s'havien refugiat Joana Enríquez i el príncep Ferran.Pedres de Girona, El setge de la Força del 1462
El rei veient la situació va penetrar al Principat sense permís del Consell del Principat, instal·lant la seva base d'operacions a Balaguer i iniciant les operacions per prendre Tàrrega.
Batalla La Host del Consell del Principat i el castlà de Cervera, amb gent de la Segarra i l'Urgell van reunir-se a Lleida per acudir a l'encontre de Joan el Gran, qui a la vegada va enviar el seu exèrcit a Balaguer, comandat pel seu fill il·legítim Joan d'Aragó, l'arquebisbe de Saragossa.
Vuitanta genets de Joan van fer una ràtzia per Cervera enduent-se nombrosos animals i un nombrós contingent català els sortí a l'encontre, i aconseguiren refugiar-se al castell de Rubinat, on quedaren assetjats i acudiren més homes. Per salvar als assetjats Joan va enviar quatre-cents homes a cavall i cinc-cents peons combatent els exèrcits a Rubinat del 21 i el 22 de juliol de 1462.
Joan Aimeric obrí les portes de la vila i els reialistes van llançar-se sobre les forces del Principat. El rei Joan II capturà els principals caps de l'oposició, entre ells Roger d'Erill i Jofre de Castre Pinós, que morien executats el 1463.
Conseqüències Tàrrega caigué en mans reialistes a finals de juliol, i el Consell del Principat, veient que una república sense suport extern era inviable, H. J. Chaytor, A History of Aragon and Catalonia comença a oferir el Principat a candidats que, 50 anys després del Compromís de Casp, tenen ni que sigui molt indirectament, algun dret a regnar Catalunya. En 1462, es va proposar nomenar comte de Barcelona al rei Enric IV de Castella, que a part dels seus drets al tron, podia comptar amb l'ajuda dels beamontesos navarresos, enemics de Joan el Gran i de Gastó IV de Foix.
Referències
Rubinat Categoria:Ribera d'Ondara