Els teràpsids (Therapsida) són un clade de sinàpsids teromorfs. Tradicionalment, els sinàpsids han estat considerats com a rèptils i coneguts com a «rèptils mamiferoides». Tanmateix, actualment se'ls considera filogenèticament més propers als mamífers i se'ls classifica com a tàxon germà dels sauròpsids (o rèptils en sentit estricte). De fet, quan el terme teràpsid s'utilitza cladísticament, també inclou els mamífers, que descendeixen dels teràpsids cinodonts. Tots els llinatges de teràpsids no mamífers estan extints; els últims teràpsids no mamífers s'extingiren a principis del Cretaci.
Tenien postura quadrúpeda i alimentació carnívora o herbívora, segons les espècies. Proliferaren durant el Paleozoic (sent dominants durant el període Permià) i el Mesozoic (entre 250 i 190 milions d'anys enrere).
Característiques Els teràpsids van desenvolupar un paladar secundari, derivat d'expansions laterals dels ossos premaxil·lars, maxil·lars, palatins i pterigoides; les dents es van diferenciar per a funcions diverses i els ossos de la mandíbula, excepte el dental, es van reduir gradualment. Les falanges de mans i peus van aconseguir la fórmula mamiferoide de 2 · 3 · 3 · 3 · 3.Young, J. Z. 1977. La vida de los vertebrados. Editorial Omega, Barcelona, 660 p.
Els teriodonts de començaments del Triàsic van assolir un tipus d'organització molt semblant al dels mamífers; la fossa temporal es va fer cada vegada més àmplia, probablement per permetre l'acomodació dels grans músculs de la mandíbula, apropant-se molt a l'òrbita ocular i, finalment, la pròpia barra postorbitària va arribar a ser incompleta, originant la condició típica dels mamífers, en què l'òrbita i la fossa temporal estan fusionades.
Al maxil·lar d'algunes espècies s'observen forats que suggereixen el pas de nervis i vasos sanguinis cap a la musculatura facial, la qual cosa és una característica exclusiva dels mamífers que manca als altres vertebrats.
Un estudi de copròlits del Permià superior de Rússia suggereix que els teràpsids d'aquella època ja podrien haver tingut pèl o, si més no, un integument pilós.
Taxonomia miniatura|Biarmosuchus miniatura|Estemmenosuchus miniatura|Anteosaurus miniatura|Inostrancevia miniatura|Bauria miniatura|Oligokyphus ORDRE THERAPSIDA Subordre Biarmosuchia Família Biarmosuchidae Biarmosuchus Família Eotitanosuchidae Eotitanosuchus Eutherapsida Subordre Dinocephalia Família Estemmenosuchidae Estemmenosuchus Anteosauria Família Brithopodidae Família Anteosauridae Tapinocephalia Família Titanosuchidae Família Tapinocephalidae Neotherapsida Subordre Anomodontia * Superfamília Venyukoviamorpha Família Venyukoviidae Suminia Infraordre Dicynodontia Theriodontia * Subordre Gorgonopsia Família Gorgonopsidae Eutheriodontia Subordre Therocephalia Subordre Cynodontia * (sense categoria) Mammaliformes Classe Mammalia
Filogènesi
Referències
Bibliografia