miniatura|Vista del cap d'Hornos des del sud-est El cap d'Hornos () és el punt més austral de l'Amèrica del Sud continental. Es troba localitzat a l'illa d'Hornos, una de les illes de Wollaston, a l'arxipèlag de la Terra del Foc, i pertany a l'estat de Xile.
El cap fou descobert el 26 de gener del 1616 per una expedició holandesa encapçalada per Willem Schouten i Jacob Le Maire, els quals el van denominar Kaap Hoorn per la ciutat d'Hoorn, lloc de naixement de Schouten que a més havia patrocinat l'expedició. Els espanyols posteriorment modificaren el nom pel de Cabo de Hornos.
El cap d'Hornos és famós per les seves condicions climàtiques, que feren naufragar molts vaixells. No obstant això, les aigües obertes del pas de Drake, al sud del cap, permeteren més maniobrabilitat que per l'estret de Magallanes, que és un pas tortuós a través de l'illa gran de la Terra del Foc.
Geografia miniatura|esquerra|Cap d'Hornos vist des de l'espai al cantó inferior dret, juntament amb les illes Hermite al centre. El cap d'Hornos és el punt més austral de l'Amèrica del Sud. Marca el límit nord del Pas Drake, la mar que separa Amèrica del Sud de l'Antàrtida. Alhora, el meridià que marca la divisió geodèsica entre els oceans Pacífic i Atlàntic parteix des del cap d'Hornos fins a l'oceà Antàrtic.
El nom del cap d'Hornos prové del neerlandès Kaap Hoorn, en honor de la ciutat holandesa de Hoorn, en un cas típic de falsos amics, el nom fou pres en espanyol com "cap d'Hornos", confonent la denominació de la ciutat amb la del terme horno (forn).Perilous Cape Horn , por P.J. Gladnick en eSsortment, 2002. Obtenido el 5/02/06.
El cap es considera normalment com l'extrem sud d'Amèrica, tot i que no és rigorosament cert. El cap d'Hornos és l'extrem meridional de l'illa Hornos, que és la més austral de l'arxipèlag de les illes Hermite, part de les illes Wollaston i de l'arxipèlag de Terra del Foc.Journeys in Time: Places , per Macquarie University Library, 2004. Obtingut el 5 de febrer de 2006. El punt més austral del continent és el cap de Froward. Encara més, si es considera les illes com a part integral del continent, cap d'Hornos tampoc no seria el punt més austral, títol que rebrien les illes Diego Ramírez, si bé aquestes illes estan notablement separades de l'arxipèlag de Terra del Foc.
A 56 km al nord-oest es troba l'anomenat "Fals cap d'Hornos" a l'illa Hoste, el seu nom es deu a la freqüent confusió que provocava als mariners que venien de ponent, atès que té una configuració semblant a la del cap de debò.Cape Horn , per Victory Cruises, 2005. Obtingut el 5/02/06.
El terreny manca d'arbres i està cobert per herba a causa de les freqüents precipitacions. La zona del cap d'Hornos està, a més a més, sotmesa als efectes dels raigs ultraviolats que travessen el forat sobre la capa d'ozó que cobreix principalment l'extrem sud del planeta.
Clima miniatura|esquerra|Vista del cap d'Hornos, des del lloc on es troba l'anomenat Far Monumental d'Hornos, un monument als mariners oceànics i un punt d'observació de la Marina Xilena, a l'illa Hornos. El clima de la regió és normalment fred a causa de la latitud austral. L'Armada de Xile ha dotat l'alcaldia de mar d'equips moderns que permeten transmetre per Internet i en temps real les dades meteorològiques del lloc que interessen els navegants, com la pressió baromètrica, la temperatura, la humitat relativa, la direcció i intensitat del vent, l'estat de la mar i l'alçada de les onades. Totes les dades anteriors es processen pel Servei Meteorològic de l'Armada, que emet per Internet la carta sinòptica i el pronòstic meteorològic per a les àrees marítimes de tot el país. Un estudi realitzat entre el 1882 i el 1883 va establir una precipitació anual de 1.357 mil·límetres i una temperatura anual mitjana de 5,2 °C. La velocitat mitjana del vent és d'aproximadament 30 km/h, amb ràfegues que poden passar els 100 km/h, fenòmens que hi tenen lloc al llarg de totes les estacions de l'any.Opiliones from the Cape Horn Archipelago , James C. Cokendolpher i Dolly Lanfranco L.; Texas Tech University, 1985. Obtingut el 5/02/06.
En l'actualitat, els mesuraments meteorològics d'Uxuaia, Argentina, (a 146 km al nord) registren estius (gener i febrer) amb temperatures entre 5 i 14 °C, mentre a l'hivern (juliol) les temperatures varien entre els 4 °C a -2 °C. La nuvolositat és generalment densa, amb intervals entre 5,2 octaus entre maig i juliol i de 6,4 a desembre i gener.Ushuaia: Monthly Normals , en Weather Underground. Obtingut el 5/02/06. Les precipitacions són altes al llarg de l'any: a l'estació meteorològica de les illes Diego Ramírez, a 109 km al sud-oest al passatge de Drake, mostren una concentració de pluges al mes de març amb una mitjana de 137,4 mil·límetres, mentre que a l'octubre es presenta la menor mesura, amb una mitjana de 93,7 mil·límetres.Isla Diego Ramirez: Monthly Normals , a Weather Underground. Obtingut el 5/02/06. Les condicions del vent són generalment serioses, principalment a l'hivern. A la temporada estiuenca, els vendavals estan presents durant un 5% del temps, augmentant a un 30% durant el període d'hivern.U.S. Navy Marine Climatic Atlas of the World: Rounding Cape Horn, 1995. Obtingut el 5/02/06.
Política i administració miniatura|esquerra|upright|Escut de la Comuna de Cap d'Hornos. miniatura|Edifici principal de l'estació naval de l'Armada de Xile. miniatura|Far al cap d'Hornos. El cap d'Hornos es troba dins les aigües territorials de Xile, país que n'exerceix la sobirania. Pertany administrativament a la comuna de Cap d'Hornos, prèviament anomenada Navarino, la capital de la qual es troba a la ciutat de Puerto Williams, capital també de la Província d'Antàrtida Xilena, pertanyent a la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena.
L'Armada de Xile compta amb una alcaldia de mar, composta per una casa per al farer i la seva família, aixecada al voltant del far, amb accés al fanal des de l'interior de la casa, que compta amb diverses habitacions, sala de ràdio i de control de ràdar i ploteig de contactes de superfície detectats a l'horitzó i equips per mesurar i transmetre en temps real les dades meteorològiques i una capella.Isla Hornos Lighthouse , per Lighthouse Depot. Obtingut el 5/02/06.Around the Horn... Weather Permitting , por Michael DeFreitas en TravelLady Magazine, 2003. Obtenido el 5/02/06. A curta distància de l'estació es troba un monument al "mariner desconegut" i un memorial amb una escultura que mostra la silueta d'un albatros, en honor dels mariners que moriren a les aigües del cap d'Hornos tractant de superar-lo, ambdós donats per la confraria dels capitans del cap d'Hornos.Cape Horn Memorial , per Roberto Benavente a Fundació Caphorniers Xile. Obtingut el 5/02/06.
També una placa recordatòria donada al bicentenari de Robert FitzRoy (2005) per diverses entitats culturals i marítimes de Xile commemora el seu atracament a l'illa el 19 d'abril de 1830.Donen una placa pels 200 anys del natalici de Fitz-Roy , notícia publicada l'11/01/2006 en www.armada.cl.
El cap a més a més està ubicat al Parc Nacional Cap d'Hornos, administrat per la Conaf i que comprèn una superfície de 63.093 hectàrees. Aquest parc, juntament amb el Parc Nacional Alberto de Agostini, conforma la reserva de la biosfera "Cap d'Hornos", creada l'any 2005 i que posseeix una extensió de 4,9 milions d'hectàrees (3 aquàtiques i 1,9 terrestres).Cap d'Hornos designat reserva de la biosfera , Conaf. Obtingut el 5/02/06.
Rutes de navegació A l'extrem meridional de Sud-amèrica hi ha diverses rutes potencials de navegació. La major és, sens dubte, l'estret de Magallanes, que separa Terra del Foc del continent. L'estret és un llarg però congost passatge molt utilitzat previ al descobriment del cap. Una altra ruta és a través del canal de Beagle que separa Terra del Foc de l'illa Navarino i hi ha diverses vies travessant els arxipèlags de les illes Wollaston i les illes Hermite al nord del cap d'Hornos.
A l'època de la navegació a vela tots aquests camins eren reconegudament perillosos a causa dels traïdorencs williwaws, que són sobtades ràfegues de vents catabàtics que poden tombar algunes naus. S'hi suma l'estretor dels passos, augmentant el risc de les naus de topar contra les roques de les costes. Les àmplies aigües del passatge de Drake al sud del cap d'Hornos, amb una amplada d'aproximadament 650 km, també presenten serioses dificultats per a la navegació principalment a causa de llurs forts vents i onatge. Tanmateix, l'amplitud de les aigües en aquesta ruta permeten una major maniobrabilitat de les embarcacions per afrontar aquestes situacions, per això és, en l'actualitat, la ruta més utilitzada per diversos vaixells, com per exemple alguns que, a causa de llur mida, els és impossible de creuar el canal del Panamà.
Perills de la navegació miniatura|esquerra|L'Oceà Antàrtic s'estén al sud del paral·lel 60ªS. Els corrents marins giren al voltant de l'Antàrtida pràcticament sense interrupció de terres. Diversos factors es combinen al voltant del cap d'Hornos, i el converteixen en un dels punts marítims més perillosos de la terra. Alguns factors són les dures condicions de navegació pròpies de l'oceà Antàrtic, la geografia del pas al sud del cap i la seva extrema latitud austral: 56 °S (en comparació, el cap Agulhas al sud d'Àfrica està a 35 °S i l'illa Stewart a l'extrem meridional de Nova Zelanda, a 47 °S).
Els vents que prevalen a les latituds sota els 40 °S poden moure's d'oest a est al voltant del planeta a causa de la inexistència gairebé absoluta de terra, per això aquesta zona rep el títol dels "quaranta bramadors", seguits pels "cinquanta furiosos" i els encara més violents vents dels "seixanta udoladors". Aquests vents fan que la majoria de les naus que viatgen des de l'est tractin de mantenir-se com més a prop possible de la latitud 40 °S, tanmateix, en voltar el cap d'Hornos, les naus han d'endinsar-se necessàriament a aigües de latitud 56 °S, a la zona dels vents més forts. La força d'aquests vents és exacerbada a la zona per l'"efecte embut" provocat pels Andes i la Península Antàrtica, canalitzant les masses de vents al passatge de Drake. miniatura|Alba al cap d'Hornos. Els forts vents de l'oceà del sud provoquen alhora altes onades, les quals poden arribar a grans dimensions en voltar el planeta sense trobar obstacles terrestres. Això no obstant, a la zona del cap d'Hornos, aquestes onades troben una zona d'aigües poc profundes, i això provoca que siguin més curtes i més costerudes, fent que creixi el risc per als navegants. Si la fort corrent en direcció est del passatge de Drake es troba amb vents en direcció contrària, aquest efecte pot créixer encara més. Addicionalment, la zona a l'oest del cap d'Hornos és particularment coneguda per les seves onades gegantesques que poden arribar a alçades de més de 30 m.Rogue waves, per Europa Research. Obtingut el 5/02/06.
Els vents predominants creen particulars problemes per a les embarcacions que intenten voltar el cap en sentit contrari, ço és, d'est a oest. Tot i que això afecta totes les naus d'alguna forma, els més afectats són els tradicionals vaixells mercants, que amb prou feines poden avançar. En canvi, els moderns iots i velers són força més eficients i atenyen generalment realitzar la ruta, això permet la realització de regates com la Global Challenge.
Finalment, els gels són també un important obstacle per als mariners en baixar la latitud 40º. Tot i que el límit de la banquisa passa a força distància del cap d'Hornos, els icebergs segueixen essent importants perills per a les naus. A l'oceà Pacífic Sud durant febrer les panes de glaç es mantenen al sud de la latitud 50º, però a l'agost poden arribar fins als 40° sud, el cap d'Hornos està sota ambdues latituds.Atlas of Pilot Charts: South Pacific Ocean; Lighthouse Press, 2001.