Els ciconiformes (Ciconiiformes) són un ordre de grans ocells, que ha patit nombrosos canvis en funció dels avanços en investigació. Tradicionalment l'ordre dels ciconiformes ha inclòs gran varietat de grans aus de potes llargues amb grans becs: cigonyes, agrons, ibis, becplaners, i altres.Els ciconiformes a Taxonomicon Rev. 08-05-2010
Arran el desenvolupament de tècniques d'investigació en biologia molecular, de finals del , i en particular els mètodes per a l'estudi de la hibridació d'ADN, els investigadors van anar obtenint una gran quantitat d'informació, que els va permetre afirmar que moltes aus amb aspecte diferent entre elles, estan de fet relacionades d'una manera molt més estreta del que semblava. Com a conseqüència va sortir la revolucionària taxonomia de Sibley-Ahlquist que canviava radicalment l'ordre dels ciconiformes. Molts ordres van desaparèixer, passant les seves espècies a engrossir els ciconiformes. Aquest era el cas dels esfenisciformes, gaviformes, podicipediformes, procel·lariformes, caradriformes, pelecaniformes, falconiformes o fenicopteriformes.Seqüència dels ocells segons Sibley Rev. 08-05-2010
Nous estudis han anat aportant dades que han permet, fins a cert punt, reafirmar les classificacions clàssiques, de manera que, en general, s'han tornat a considerar els ordres "engolits" per la classificació de Sibley-Ahlquist. Actualment, però, es considera que tresquiornítids, ardèids, balaenicipítids i altres, malgrat llurs potes llargues, estan més prop dels pelicans que no pas de les cigonyes, de manera que l'ordre dels ciconiformes ha quedat reduït a la família dels cicònids.Els ciconiformes a Zoonomen Rev. 08-05-2010
Referències
Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 81. Desembre del 1988, Barcelona. .