Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme. Situada al litoral mediterrani, a uns 30 km al nord-est de Barcelona, ha estat tradicionalment un centre administratiu de rellevància territorial i un pol de dinamisme econòmic. Compta amb poc més de 130.000 habitants, essent actualment la vuitena població del Principat i la tretzena dels Països Catalans.
Els seus orígens es remunten a la ciutat romana d'Iluro (), sobre la qual s'erigeix el centre històric del municipi. En època medieval i moderna destacà pel conreu de la vinya i pel paper preponderant en el comerç marítim i la construcció naval. L'any 1702 li fou concedit el títol de ciutat i fins a mitjan fou cap de corregiment i de província marítima, esdevenint un dels nuclis capdavanters de la Revolució Industrial a Catalunya gràcies a la manufactura tèxtil del gènere de punt, la metal·lúrgia i la implantació del cooperativisme obrer. Fruits d'aquest caràcter de capital econòmica foren el primer tren de la península Ibèrica (Mataró-Barcelona, 1848) promogut per Miquel Biada, o la primera autopista de peatge de tot l'Estat espanyol, oberta el 1969 entre Mataró i Montgat. Fins a l'any 2012 la ciutat va ser seu de l'entitat bancària Caixa Laietana, successora de la Caixa d'Estalvis de Mataró (1859) i més tard integrada a Bankia.
Més recentment, l'economia mataronina s'ha orientat envers el comerç i els serveis amb l'obertura de noves instal·lacions estratègiques d'abast supramunicipal com el Port de Mataró (1991), el nou Hospital de Mataró (1999) i el centre comercial Mataró Parc (2000). La ciutat també ha fet una aposta per l'economia del coneixement amb l'impuls del TecnoCampus Mataró-Maresme, un parc universitari sorgit de la fusió de les escoles precedents i adscrit a la Universitat Pompeu Fabra, que ofereix estudis politècnics i de les ciències socials, empresarials i de la salut.
Nombroses persones d'origen mataroní han tingut un paper destacat en l'àmbit de la política i la cultura catalana, entre elles intel·lectuals de primer ordre com Josep Puig i Cadafalch, considerat una de les personalitats més destacades de la Catalunya contemporània, així com Antoni Puigblanch, Melcior de Palau, Josep Goday i Joan Peiró. Els corrents arquitectònics del barroc, el neoclassicisme i el modernisme hi tingueren especial incidència i s'hi poden contemplar edificis remarcables d'aquests estils com la Casa Coll i Regàs o la Nau Gaudí. La ciutat és, també, bressol d'artistes d'anomenada com els escultors Damià Campeny i Manuel Cusachs, el pintor Rafael Estrany, l'escriptor Néstor Luján o el músic Peret.
Diverses entitats mataronines són o han estat rellevants a nivell nacional en diversos àmbits de la cultura i els esports com ara els castells (colla Capgrossos de Mataró), l'excursionisme i l'alpinisme (Agrupació Científico-Excursionista de Mataró) o la natació i el waterpolo (Centre Natació Mataró).
La festa major de Mataró, les Santes, se celebra a l'entorn del 27 de juliol i ha esdevingut en les darreres dècades una de les més potents i conegudes del país, fet pel qual l'any 2010 va ser declarada festa patrimonial d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
Toponímia Els noms de Mataró La ciutat de Mataró ha tingut diversos noms al llarg dels seus més de dos mil anys d'història, que s'expliquen a continuació.
Iluro miniatura|Fragment de la làpida funerària de Lucius Marcius Optatus amb inscripció relativa a Iluro («...vir Ilurone...») El nom més antic fou el d'Iluro, donat pels romans a la nova ciutat fundada per a controlar els territoris de l'anterior poblat ibèric anomenat Ilduro o Ilturo, situat al terme veí de l'actual Cabrera de Mar. Aquesta denominació apareix per primera vegada escrita en caràcters ibers en unes monedes del , i poc després en la seva forma llatinitzada en la làpida de Lucius Marcius Optatus (c. 7-10 dC) i en diverses referències d'autors grecollatins com Pomponi Mela, Plini el Vell i Ptolemeu.
Se'n desconeix el significat. Nombrosos historiadors i filòlegs han apuntat a un origen bascoide que significaria «poble o terra d'aigües» o «lloc elevat envoltat d'aigua» (de ilia, població o terra, o il-, lloc elevat i ur, aigua), una etimologia amb relació directa amb el significat de maresmes, que eventualment donà nom a la comarca actual. També s'ha relacionat amb les arrels del basc arcaic ili-, que vol dir ciutat o vila i que hauria originat topònims com Ilerda (Lleida), i lur- o luro que refereix un significat de «terra baixa». Per la seva banda, Antoni Puigblanch va relacionar Iluro amb una divinitat ibera vinculada a la Lluna, establint que el nom de la ciutat voldria dir «temple de la lluna», però actualment és una teoria desacreditada.
L'etimòleg Joan Coromines relaciona l'arrel ILUR- amb un teònim ibero-basco-aquitànic documentat en una estela occitana i a una ara de la Val d'Aran, que es va estendre com a tipus toponímic des de la Bètica i Balears fins al nord d'Aquitània, donant formes com Alaró a Mallorca, Álora a Màlaga, Íllora a Granada, l'illa Oléron a la costa atlàntica gascona o el riu i població Auloron a la regió occitana del Bearn (Oloron en francès).
Alarona Després de les mencions d'Iluro a les fonts clàssiques del i hi ha un buit documental fins al , en què apareix la forma altmedieval i plenament romànica Alarona (també escrit Larona o Alerona), coherent amb l'evolució de la fonètica històrica del parlar popular. Marià Ribas la considera derivada de l'ablatiu Ilurone mentre Coromines parla de l'acusatiu Iluronem, però en tot cas la hipòtesi de l'evolució fonètica és recolzada per tots els estudiosos contemporanis.
Tanmateix, altres historiadors hi van veure influències externes. En aquest sentit, Joaquim Casas i Carbó donà una explicació d'aquesta evolució per analogia amb altres topònims, segons la qual la terminació -ona de moltes poblacions catalanes provindria de la desinència -dunum cèltica. Al seu torn, Lluís Ferrer i Clariana incidí en un suposat element àrab.
Civitas Fracta (Ciutat Freta) miniatura|Torre del al turó on antigament hi havia hagut el Castell de Mata, probable origen del nom de Mataró. A partir del comença a aparèixer a la documentació Civitas fracta, conjuntament o per separat amb Alarona i després amb Mataró. Aquesta denominació, que també s'escrivia amb la forma vulgar Ciutat freta i sempre acompanyava les mencions a la parròquia de Santa Maria, s'ha traduït habitualment com a «ciutat destruïda o esmicolada», interpretat com una referència a l'estat en què quedà la població després de la conquesta àrab de la península ibèrica i les lluites posteriors entre cristians i musulmans pel control del territori. Tanmateix, també s'han proposat traduccions alternatives que podrien significar «fortificació enderrocada» o «ciutat dividida» entre diverses jurisdiccions feudals.
Josep Balari i Francesc Carreras i Candi apuntaren la possibilitat que aquest nom evidenciés l'existència d'una ciutat i el seu burg o vicus. D'altra banda, la historiadora Coral Cuadrada considera que les dues denominacions es corresponen amb el repartiment de la població mataronina en dos nuclis: un a l'entorn de l'església de Santa Maria (Civitas fracta) i l'altre agrupat al voltant de Sant Martí de Mata (Alarona).
Mataró L'any 1098 apareix per primera vegada el topònim Mataró (escrit Materó) per a designar un castell, anteriorment referit com a torre o castell de Mata, fortificació que s'alçava al Turó d'Onofre Arnau i que està documentada des del 963. L'origen del terme Mata és incert: sovint s'ha assumit que fa referència al recobriment arbustiu del turó, però s'ha apuntat també que podria tractar-se d'un orònim en el sentit de muntanya petita i rodona a partir de l'arrel llatina mat- que designa coses arrodonides i compactes, i que hauria pogut donar lloc a altres topònims com Matadepera o Matagalls.
Pel que fa a l'evolució Mata → Mataró tampoc no hi ha cap certesa, si bé la majoria d'autors consideren que la segona és una derivació fonètica o un diminutiu de la primera. Marià Ribas, seguint una teoria esbossada primer pel Baró de Maldà i posteriorment pel Pare Fita, exposà que Mataró podria ser el resultat d'un encreuament i escurçament de les formes Mata i Alarona/Alaró, després d'un repoblament liderat des del castell arran de la destrucció de la ciutat. Per la seva banda, Coromines es decantà per creure que Materó/Mataró no té relació amb l'anterior topònim Mata sinó que deriva directament del nom de persona d'origen germànic Matheri o Matheroni, documentat al en terres catalanes i occitanes, també amb les variants Materó, Materonis, Mataronus, Mataró o Matarós.
Sigui com sigui, durant el el nom Mataró fa referència només al castell i el seu llogarret, mentre que el nucli urbà a l'entorn de Santa Maria és encara referit com a Civitas fracta, però cap a finals del aquesta denominació cau en desús i només es manté en les fonts eclesiàstiques. Finalment, Mataró acabà d'imposar-se com a nom del municipi baixmedieval en la documentació escrita a mitjan , si bé probablement ho va fer molt abans en la llengua parlada.
El malnom de capgrossos miniatura|Capella de Sant Sebastià situada en l'indret on abans s'obria el Portal de Barcelona de l'antiga muralla. miniatura|Actuació castellera dels Capgrossos de Mataró. Els habitants de Mataró són referits habitualment pel malnom de capgrossos, que deriva del terme més antic de caps de bou, documentat ja a mitjan . El seu origen es deu principalment a la forta rivalitat que va existir entre Mataró i Barcelona a partir de les darreries del , moment en què la ciutat maresmenca va gaudir de certs privilegis comercials que li permeteren fer la competència a la capital catalana. L'animadversió entre les dues poblacions va motivar la invenció de les mataronades, suposades anècdotes grotesques protagonitzades pels habitants de Mataró.
Totes les teories apunten com a raó de la denominació de caps de bou algun element situat al Portal de Barcelona de l'antiga muralla de la ciutat, construït al i enderrocat l'any 1856, tal com testimonia un poema de l'advocat Joan Gualba escrit el 1874 amb motiu de la construcció d'una torre allà on hi havia hagut l'esmentat portal: Si un dia, seguint del sigle
la corrent, que tot ho axampla,
volent fer un pas més ampla,
destruït lo portal fou
que tingué Mataró antigua
nomenat de Barcelona,
que lo nom ha donat i dona
a sos vehins de caps de bou,
(...) Tanmateix, la manca d'evidències arquitectòniques han dut a especular sobre si l'element en qüestió situat al Portal de Barcelona eren uns bucranis, decoració pròpia de l'estil dòric amb forma de cap de bou, o bé alguna ornamentació extravagant semblant a unes banyes a l'entorn de l'escut de la ciutat, que motivés la burla per part dels habitants de les poblacions veïnes.
Actualment, al terme capgròs ha perdut avui la seva connotació negativa i és acceptat de grat pels mataronins, fins al punt que ha esdevingut el nom de diverses iniciatives locals com el setmanari Capgròs o la colla castellera Capgrossos de Mataró.
Geografia Llista de topònims de Mataró (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets...; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
Ubicació miniatura|Vista aèria del nucli urbà.El terme municipal de Mataró se situa entre la Serralada Litoral i el litoral mediterrani, i té una extensió total de 22,53 km². Limita amb els municipis veïns d'Argentona (W), Cabrera de Mar (SW), Dosrius (N) i Sant Andreu de Llavaneres (NE). La seva línia de costa s'allarga uns 6,5 km, entre la desembocadura de la riera d'Argentona i el límit amb Sant Andreu de Llavaneres.
Clima
Mataró gaudeix d'un clima típicament mediterrani, amb estius càlids i xafogosos i hiverns suaus. En la classificació climàtica de Köppen es correspon amb un clima de transició entre les categories Csa i Cfa. En la divisió climàtica de Catalunya es correspon amb la categoria Mediterrani Litoral Central.