miniatura|Retrat d'Alfonso de Albuquerque. Afonso de Albuquerque (Alhandra, Portugal, 1453 – Goa, Índia, 16 de desembre de 1515), anomenat El Gran, César d'Orient, Lleó dels mars, El Terrible o el Mart Portuguès, va ser un cèlebre almirall i conqueridor portuguès. Va ser un dels fundadors del poder colonial portuguès, ja que va expandir i va consolidar amb una administració exemplar les seves possessions a l'Orient.
Es va educar a la cort d'Alfons V de Portugal. El 1480 va partir en una esquadra per socórrer a Ferran de Nàpols, que estava sent atacat pels turcs, i el 1486 en una altra per a la defensa de la fortalesa de Graciosa, al costat de la ciutat de Larraix. El 1476 va acompanyar a Joan II en la guerra amb Castella. El 1503, amb tres naus cadascú, parteix cap a l'Índia amb el seu cosí Francisco de Albuquerque, participant en diverses batalles i establint relacions amb Colombo. Manuel II el va enviar novament a l'Orient acompanyat de Tristão da Cunha per prendre possessió del càrrec de virrei de les Índies el 1509, en substitució de Francisco de Almeida, qui va refusar de lliurar-li el comandament i el va tancar tres mesos a la fortalesa de Cananaor a Malayaban.
Una vegada alliberat i en possessió del seu càrrec, va tractar de conquerir Calicut sense èxit, encara que sí que va aconseguir de prendre possessió de Goa el 1510, convertint-la en capital de les Índies Portugueses. Va conquerir Ceilan i Malaca, gràcies a la qual cosa va aconseguir sotmetre nombroses illes malaies, entre elles Java i Sumatra. El 1513 va bombardejar Aden i va penetrar a la mar Roja, essent el primer europeu que ho va fer, al comandament d'una esquadra de guerra. Va iniciar contactes per aliar-se amb el negus d'Abissínia i va formular l'ambiciós projecte de desviar el Nil cap a la mar Roja per tal d'anul·lar la competència de Suez als ports indis controlats per Portugal. Des del 1514 es dedica a la diplomàcia, signant la pau amb Calicut i enriquint Goa, on va tractar de crear una raça propiciant matrimonis de portuguesos amb indígenes. Després de la seva mort el seu cos va ser enterrat al convent de Nossa Senhora da Graça dels Religiosos Eremites de Santo Agostinho da corte.
Va deixar un fill natural, Blas de Albuquerque, que va narrar la vida del seu pare a l'obra Comentarios do Grande Afonso de Albuquerque. Luís de Camões va celebrar les seves empreses a Os Lusíadas.
Afonso de Albuquerque és reconegut com un geni militar per l'èxit de la seva estratègia d'expansió:K. M. Mathew, "History of the Portuguese navigation in India, 1497-1600" pàg.122, Mittal Publications, 1988, procurà tancar tots els pasos navals cap a l'Índic —a l'Atlàntic, el mar Roig, el golf Pèrsic i l'oceà Pacífic— construint una cadena de fortaleses en punts clau per transformar aquell oceà en un mare clausum portuguès, sobreposant-se al poder dels otomans, àrabs i els seus aliats hindús.
Destacà tant a l'hora de la lluita en les batalles com pels molts contactes diplomàtics que establí. Nomenat governador després d'una llarga carrera militar al nord d'Àfrica, en tan sols sis anys i amb una força militar mai superior als quatre mil homes aconseguí establir la capital de l'Índia Portuguesa a Goa; conquerir Malaca, punt més oriental del comerç a l'Índic; arribar a les ambicionades "Ilhas das especiarias", les illes Moluques; dominar Ormuz, l'entrada al golf Pèrsic; i establir contactes diplomàtics amb nombrosos regnes de l'Índia, Etiòpia, Siam, Pèrsia i fins a la Xina. Aden seria l'únic punt estratègic sobre el qual no aconseguí el domini, tot i que liderà la primera flota europea que navegà pel mar Roig, remuntant l'estret de Bab-el-Màndeb. Poc abans de morir fou agraciat amb el títol de virrei i "Duc de Goa" pel rei D. Manuel I. Fou el segon europeu en fundar una ciutat a Àsia després d'Alexandre el Gran.
Primers anys Afonso de Albuquerque nasqué a Alhandra, als afores de Lisboa, el 1453. Fou el segon dels quatre fills de Gonçalo de Albuquerque, senyor de Vila Verde dos Francos, i de D. Leonor de Meneses, filla de D. Álvaro Gonçalves de Ataíde, comte d'Atouguia. Descendia per via natural de la família reial portuguesa a través del seu pare. Fou educat en matemàtiques i en llatí clàssic a la cort de D. Afonso V, on cresqué i es feu amic del príncep D. João, futur rei.Morse Stephens, Albuquerque.
Afonso de Albuquerque serví deu anys al nord d'Àfrica, on guanyà experiència militar: el 1471 acompanyà Alfons V en les conquestes de Tànger, Anafé i Arcila, on passà diversos anys com a oficial de la guarnició.Afonso de Albuquerque -- Britannica Online Encyclopedia El 1476 acompanyà al príncep D. João en les guerres contra el Regne de Castella, havent participat en la batalla de Toro. Participà en l'esquadra enviada el 1480 en ajuda de Ferran el Catòlic per evitar l'avanç dels turcs per la península Itàlica i que acabaria amb la victòria cristiana el 1481.CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Afonzo de Albuquerque
El 1481, quan el príncep D. João ascendí al tron com a D. João II, Albuquerque tornà a Portugal i fou nomenat cap de cavalleria. El 1489 tornà al servei al nord d'Àfrica, on comandà la defensa de la fortalesa de la Graciosa, situada a l'illa que el riu Luco forma al costat de la ciutat de Larraix i el 1490 formà part de la guàrdia de D. João II. El 1495 tornà a Arzila, on el seu germà petit, Martim, morí combatent al seu costat.
Primera expedició a l'Índia, 1503 Quan el nou rei D. Manuel I de Portugal accedí al tron mostrà certa reticència cap a Afonso de Albuquerque, íntim del temut D. João II. El 6 d'abril de 1503, amb una llarga carrera militar al darrere, Afonso de Albuquerque fou enviat en la seva primera expedició a l'Índia amb el seu cosí Francisco de Albuquerque, comandant tres naus en les quals hi havia Duarte Pacheco Pereira i Nicolau Coelho. Participaren en diverses batalles contra Calicut, en què garantiren la seguretat al tron al raja de Kochi. A canvi dels serveis reberen els permisos per construir una fortalesa portuguesa a Kochi, que seria el primer assentament europeu a l'Índia i el punt de partida per a l'expansió de l'imperi d'Orient.
Segona expedició a l'Índia, 1506 miniatura|Mapa de 1502 representant el mar Roig i l'illa de Socotra (en vermell), al golf Pèrsic (blau) amb l'estret d'Ormuz (detall del planisferi de Cantino). Albuquerque va tornar a casa el juliol de 1504 i va ser rebut pel rei Manuel I de Portugal. A principis de 1506, després de participar en l'establiment d'una estratègia per l'anada cap a Orient, el rei li confià una esquadra de cinc vaixells dins l'armada de setxe vaixells dirigida per Tristão da Cunha amb destinació cap a l'Índia. Hi anaven amb l'objectiu de prendre Socotra i allà iniciar la construcció d'una fortalesa amb l'esperança de comerciar amb el mar Roig.Fernão Lopes de Castanheda, História do descobrimento e conquista da Índia pelos portugueses
Afonso de Albuquerque hi anava com a capità major (capitão-mor) de la costa d'Aràbia i fins a Moçambic havia d'anar sota la bandera de Tristão da Cunha.Diogo do Couto, Décadas da Ásia, década X, llibre I. Portava una carta amb una missió secreta, ordenada pel rei, en la qual una vegada complerta la primera missió havia de substituir al virrei D.Francisco de Almeida, que finalitzaria el mandat dos anys després.Foundations of the Portuguese empire, 1415-1580, pàg. 239, per Bailey Wallys Diffie, Boyd C. Shafer, George Davison Winius. Abans de marxar legitimà un fill natural nascut el 150, de nom Braz, i va fer testament.
Presa de Socotra i Ormuz al golf Pèrsic El 6 d'abril de 1506 les dues armades partiren de Lisboa. Afonso de Albuquerque pilotava el seu propi vaixell perquè el pilot designat desaparegué poc abans de la partida. A l'illa Juan de Nova, al canal de Moçambic es trobaren amb João da Nova tornant de l'Índia, que hivernava allà després de patir un esvoranc al casc del vaixell Frol de la mar. Albuquerque el rescatà i nau s'uní a la seva flota.Albuquerque, Brás de (1774). Commentarios do grande Afonso Dalboquerque. Lisboa: Na Regia Officina Typografica. Disponible en anglès com The Commentaries of the Great Afonso Dalboquerque, Second Viceroy of India. Laurier Books Ltd. /AES 2000. Des de Malindi Tristão da Cunha envià una expedició portuguesa a Etiòpia, que es creia més propera al que realment estava, i en la que hi havia el pare João Gomes, João Sanches i el tunesí Sid Mohammed, però en no poder-hi arribar van fer cap a Socotra, des d'on Afonso de Albuquerque se les empescà per embarcar-los a Filuk.J. J. Hespeler-Boultbee, A Story in Stones: Portugal's Influence on Culture and Architecture in the Highlands of Ethiopia 1493-1634, p.178, CCB Publishing, 2006, Després d'una sèrie d'atacs amb èxit a les ciutats àrabs de la costa oriental africana, van conquerir Socotra l'agost de 1507, iniciant la construcció d'una fortalesa, que quatre anys després seria abandonada per la seva ineficàcia a l'hora de controlar l'entrada al mar Roig, passant a ser Aden un millor indret.Foundations of the Portuguese empire, 1415-1580, Diffie, Shafer, Winius, p. 233.
A Socotra els camins dels dos capitans se separaren: Tristão da Cunha partí cap a l'Índia, anant a donar suport als portuguesos assetjats a Cannanore; Afonso de Albuquerque navegà amb una flora de sis vaixells i cinc-cents homes rumb a l'illa d'Ormuz, al golf Pèrsic, un dels centres claus en el comerç a Orient. De camí conqueriren les ciutats de Curiate (Kuryat), Mascat i Corfacão, acceptant la submissió de les ciutats de Kālhāt i Suhar. El capità del Frol de la mar, João da Nova, volia seguir immediatament cap a l'Índia i s'oposà a Albuquerque, que volia anar a Aràbia per aconseguir subministraments que li permetessin conquerir Ormuz. Afonso de Albuquerque l'agafà, però acabà perdonant-lo.
El 25 de setembre de 1507 arribaren a Ormuz precedits d'una temible reputació i ràpidament es feren amb l'illa, el rei de la qual acceptà convertir-se en tributari del rei de Portugal. Pocs dies després arribà un enviat de Pèrsia que anava a exigir el pagament del tribut al xa Ismaïl I. L'emissari persa se'n tornà cap a casa amb la resposta que el tribut no seria més que balen de canó i armes, començant així la connexió entre Albuquerque i el xa Ismaïl I, fundador de l'Imperi Safàvida.Molesworth Sykes,"A History of Persia", p.271, READ BOOKS, 2006,
miniatura|Fortalesa de Nostra Senyora de la Concepció d'Ormuz, runes a l'illa de Gerun.
De resultes de l'acord amb el xa d'Ormuz, Albuquerque començà immediatament la construcció de la Fortalesa de Nostra Senyora de la Victòria a Ormuz. La primera pedra es col·locà el 24 d'octubre, amb els homes d'Albuquerque participant en els treballs de construcció. Amb tot, després del desafiament cada vegada major dels seus capitans, que es lamentaven del dur treball i en condicions difícils, diversos vaixells marxaren cap a l'Índia. Amb la flota reduïda a dos vaixells i sense subministraments, Afonso de Albuquerque es veu obligat a sortir d'Ormuz l'abril de 1508. Tornà a Socotra, on trobà la guarnició portuguesa passant gana. Per ajudar-los i reabastir l'assentament assaltà vaixells musulmans a la ciutat de Kālhāt.Albuquerque Henry Morse Stephens p.54ff Tornà de nou a Ormuz, per continuar tot seguit cap a l'Índia.
Detingut a Cannanore, 1509