En anatomia, lungla és el revestiment de naturalesa còrnia que té la funció de protegir i revestir la part terminal dels dits de molts vertebrats terrestres. Els humans tenen vint ungles, una al final de cada dit, tant de les mans com dels peus. Les ungles van evolucionar des de l'urpa i van perdre part de la seva curvatura per poder adaptar-se a funcions complexes de les mans.Ankel-Simons, Friderun (8 gener 2007). Primate Anatomy: An introduction (3rd ed.). London, UK: Academic Press. p. 342–344.
Les ungles creixen una mitjana de 0,01 cm cada dia, de manera que l'ungla d'una mà humana es renova completament en un període d'entre tres i sis mesos, i una ungla dels peus triga entre 12 i 18 mesos. A Occident les ungles llargues i pintades són un atribut tradicional de feminitat. En canvi a Orient significa noblesa, ja que les persones que poden tenir les ungles molt llargues vol dir que no treballen amb les mans.
La manca de ferro en l'organisme pot causar que les ungles s'esfullin i es trenquin en capes. Per solucionar aquest problema hi ha uns tipus de pintaungles que les endureixen i en dificulten el trencament.
Com en tot, les ungles també es poden decorar. La manicura més típica de les ungles llargues és la manicura francesa que pinta les puntes blanques i la resta de l'ungla de color rosa pàl·lid.
Anatomia Les ungles de les mans i dels peus estan compostes de: Matriu o arrel: és la part on s'origina l'ungla, situada sota la pell en la seva part proximal. Eponiqui o cutícula o epioniqui: és l'estreta franja del plec de la pell que sembla acabar a la base del cos unguial. Paroniqui: és l'estreta franja del plec de la pell als costats de l'ungla. Hiponiqui: és el teixit situat sota la vora lliure de l'ungla. Constitueix un segell impermeable que protegeix el llit unguial de les infecciones. Cos unguial: és l'estructura còrnia que normalment coneixem com ungla, la porció dura i translúcida composta de queratina. Llit unguial: és el teixit connectiu adherent que es troba sota l'ungla i que la fixa al dit. Lúnula: és la part blanquinosa en forma de mitja lluna que s'observa gairebé sempre a la base del cos ungueal. No tots els dits la tenen visible. La lúnula és el final de la matriu i, per tant, la part visible de l'ungla viva. La resta del cos ungueal es compon de cèl·lules mortes.
Trastorns En les mans Alteracions estructurals Ungla encarnada Coiloníquia Psoriasi Alteracions cromàtiques Leuconíquia Psoriasi Alteracions periungueals
Repeló Paroníquia Onicomicosi
En els peus La majoria de les afeccions unguials de les mans es poden donar també als peus, però a més, per les seves característiques especials i per l'agressió del calçat, hi ha altres alteracions que es donen exclusivament a les ungles dels peus: Onicogrifosi Ungla encarnada Onicomicosi
Onicofàgia
Estètica i cura Des de temps antics, unes mans amb ungles cuidades eren admirades i desitjables. Alguns oficis manuals no permetien una mínima cura. Amb l’increment del nivell de vida, professions menys físiques i la popularització dels guants de protecció, és més fàcil gaudir d’unes ungles en bon estat. En molts casos, la cura de les ungles de les mans es pot fer personalment. Amb l’auxili de tisores especials, tallaüngles i llimes. En moltes ciutats hi ha centres de manicura especialitzats.
Les ungles dels peus poden requerir els serveis de persones especialitzades: els pedicurs o pedicures.
Tocar instruments musicals
Les ungles juguen un paper important a l’hora de tocar la major part d’instruments musicals. En alguns instruments de corda pinçada (arpes i guitarres) les ungles de les dues mans són molt importants. En el cas de la guitarra cada mà pot requerir un estat de les ungles diferent. En la resta d’instruments és preferible tocar amb ungles curtes que permeten una tècnica correcta.
Arpes Arpes amb cordes de metall Es toquen amb les ungles llargues. No cal que siguin gaire llargues.
Guitarra clàssica La majoria de guitarristes són dretans. Les ungles de la mà esquerra les mantenen curtes. Les ungles de la mà dreta poden adaptar-se a les preferències de cadascú. L’ungla del dit gros pot seguir consideracions particulars.
Francesc Tàrrega tocava inicialment amb ungles (la mà dreta, la que polsava) i al final amb les polpes. Miquel Llobet i Solés tocava amb ungles mentre que Emili Pujol i Villarrubí ho feia amb els polpissos. Andrés Segovia Torres defensava els dos sistemes.
"Ungles" artificials Alguns instruments es beneficien en ser tocats amb una mena d'ungles artificials. Es presenten en dues variants: adaptables al dit (com a didals) i adhesives.
Banjo Molts intèrprets de banjo toquen amb l'ajut d'ungles artificials. A més de les propostes comercials hi ha sistemes de fabricació casolans.
Dobro Els dobros acostumen a ser tocats amb ungles artificials. Per als dits i per al dit gros.
Tècniques forenses Onicologia és la ciència que estudia les ungles. La onicologia forense és l’especialitat basada en obtenir dades forenses a partir de les ungles.
La criminalística es basa en la recopilació i anàlisi de les proves materials. En qualevol escenari a estudiar, les ungles poden aportar dades molt valuoses.
Anàlisi de residus La recopilació i estudi dels residus per "sota" de les ungles (residus dipositats entre l'ungla i el polpís) pot ser molt important. Un examen acurat de les substàncies adherides a les ungles també ho pot ser.
Bruixeria i fetilleria Les ungles de mans i peus, pròpies o de terceres persones, han estat protagonistes de fórmules suposadament màgiques per a fer pocions o preparats beneficiosos o perjudicials.
Normes ascètiques Algunes religions orientals tenen normes o costums relacionades amb el creixement de les ungles.
Tortura Relativament populars en la literatura i el cinema, hi ha algunes tècniques de tortura basades en les ungles.
Referències
Enllaços externs
Nail Surgery