La literatura comparada és un camp acadèmic que tracta l'estudi de la literatura i les diferents formes d'expressió cultural creuant fronteres lingüístiques, nacionals, geogràfiques i disciplinàries. Tot i que es practica més freqüentment amb obres de diferents llengües, la literatura comparada també es pot exercir sobre obres de la mateixa llengua i les obres provinents de diferents nacions o cultures en què es parla aquesta llengua. El camp característicament intercultural i transnacional de la literatura comparada s'ocupa de la relació entre la literatura, definida en un sentit ampli, i altres esferes de l'activitat humana: inclou la història, la política, la filosofia, l'art, l'arquitectura o la ciència.
A diferència d'altres formes d'estudi literari, la literatura comparada posa l'èmfasi en l'anàlisi interdisciplinària de la producció social i cultural dins de "l'economia, la dinàmica política, els moviments culturals, els canvis històrics, les diferències religioses, el medi urbà, les relacions internacionals, les polítiques públiques i les ciències". La literatura comparada es desenvolupa després de les tres grans disciplines literàries: la crítica literària, la teoria de la literatura i la història literària.
Orígens i desenvolupament Entre les obres considerades fonamentals per a la disciplina de la literatura comparada hi ha l'obra del jesuïta humanista valencià Joan Andrés, l'erudició de l'hongarès transsilvà Hugó Meltzl de Lomnitz, també editor fundador de la revista Acta Comparationis Litterarum Universarum (1877) i l'obra Comparative Literature (1886) de l'erudit irlandès H. M. Posnett. Tanmateix, es poden trobar antecedents en les idees de Johann Wolfgang von Goethe en la seva visió de la "literatura mundial" (Weltliteratur), i els formalistes russos van atribuir a Aleksandr Vesselovski el fet d'establir les bases de la disciplina. Víktor Jirmunski, per exemple, es va referir a Vesselovsky com "el representant més destacable de l'estudi literari comparat en l'erudició russa i europea del segle XIX".
A la primera meitat del , els seus fundadors més rellevants a França van ser Abel François Villemain, Jean-Jacques Ampère, Claudio Guillén. Robert Remak i Dionýz Ďurišin van ser representants molt importants de l'anomenada Escola de Bratislava,
A finals del segle XIX, els comparatistes com Fiódor Busláev es preocupaven principalment de deduir el suposat Zeitgeist o "esperit de l'època", que assumien que estava encarnat en la producció literària de cada nació. Tot i que moltes obres comparatives d'aquest període serien jutjades xovinistes, eurocèntriques o fins i tot racistes segons els estàndards actuals, la intenció de la majoria dels estudiosos durant aquest període era augmentar la comprensió d'altres cultures, no afirmar la seva superioritat sobre elles. Tot i així, polítics i altres persones de fora del camp van utilitzar les seves obres per a propòsits nacionalistes.
Encara que inicialment basava el seu estudi en la comparacions entre autors i literatures nacionals o entre models literaris de diferents tradicions, al llarg del segle XX va tendir a estudiar un grau d'abstracció i sistematització superior a les varietats locals, com la temàtica, la forma o els gèneres, així com la relació entre la literatura amb altres formes artístiques.
Actualment busca afinitats entre autors, temes, moviments o estils de diferents països i períodes per concebre la literatura com un tot on les influències es donen entre llengües i corrents. Recull la tradició de "literatura mundial" encetada per Goethe i altres romàntics (també anomenada literatura universal), com a sistema de comunicació literària, on la psicologia i sociologia tenen un pes molt important.
Crisi del model i orientació Des dels inicis, la literatura comparada ha pres dos direccions diferents: l'orientació històrica d'arrels francesa i la teòrica amb arrels nord-americanes. La primera se centra en les relacions causals, i la segona amb les convergències entre literatures.
Aquest desacord entre les dues visions va provocar una crisi dins la disciplina, que posteriorment va provocar una aproximació general a la teoria literària, defensada per les tesis nord-americanes.
Literatura comparada i traducció Un pes important del contingut de la disciplina són les traduccions. La literatura comparada intenta estudiar les relacions i col·lisions d'estudis sobre diferents cultures a l'hora de traduir, resolen reflexionar i deixar un cert espai a aquesta tasca. Per tant, el significat de l'obra literària no és fix, ja que implica una interpretació del text.
Villanueva (2003) va esmentar en una conferència que “los estudios sobre la traducción viven una simbiosi compartida con la lingüística aplicada, la teoría literaria y la literatura comparada. De cada una de estas disciplinas los estudios sobre la traducción recogen los aportes que más le satisfacen y, al mismo tiempo, ofrecen los que más les pueden satisfacer a sus disciplinas compañeras. De la literatura comparada la traducción embebe sus preocupaciones históricas y se ofrece como puerta de entrada al comparatista que estudia una literatura cuya lengua desconoce.”Villanueva, D. “Traducción, teoría y literatura comparada”, Conferencia inaugural II Simposio Internacional Traducción, Texto e Interferencias (22-24 d'octubre). Màlaga: Universidad de Málaga, 2003.
Referències
Bibliografia CERDÀ, J.. «Qüestions preliminars». Introducció a la literatura europea. UOC [Barcelona], 2011. ENRÍQUEZ ARANDA, María Mercedes [En línia] "LA LITERATURA COMPARADA Y LOS ESTUDIOS SOBRE LA TRADUCCIÓN: HACIA NUEVAS VÍAS DE INVESTIGACIÓN." REVISTA ELECTRÓNICA DE ESTUDIOS FILOLÓGICOS. Universidad de Málaga. <https://www.um.es/tonosdigital/znum20/secciones/tritonos-3-literatura_comparada_y_traduccion.htm> STEINER, G. “¿Qué es literatura comparada?” En: Pasión intacta. Ensayos 1978-1995 (trad. GUTIÉRREZ, M. y CASTEJÓN, E.). Madrid: Siruela, 20013, p. 121-145.
Categoria:Crítica literària Categoria:Teoria de la literatura Categoria:Traducció Categoria:Història de la literatura