Margarida Aritzeta i Abad (Valls, 20 de juliol de 1953) és escriptora i ha estat professora de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Rovira i Virgili (URV) fins al setembre de 2018.
Va néixer a Valls (Alt Camp), on resideix després d'haver estudiat i viscut durant un temps a Barcelona. Durant els anys de la seva formació, fa tres cursos de Belles Arts a l'Escola Sant Jordi de Barcelona (actualment Facultat de Belles Arts), que inicialment combina amb els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (UB), fins que abandona Belles Arts per dedicar-se plenament als estudis humanístics.
Entra en contacte amb el món literari i coneix els escriptors que comencen a tornar de l'exili, les figures de referència, així com els aleshores joves de la generació dels setanta, amb qui lliga amistat i relacions literàries, encara que no comença a publicar fins a la dècada dels 80.
Participa en el col·lectiu literari Ofèlia Dracs des de 1983, just quan el col·lectiu preparava l'edició de Negra i consentida (1983) i començava a treballar en un recull que mai no va veure la llum i que s'havia de dir La primera vegada. miniatura|Una de les reunions d'Ofèlia Dracs, foto de Roser Vernet i Quim Soler Ha publicat contes amb Ofèlia Dracs en els volums Essa efa (1985), Boccato di cardinali (1985) i Misteri de reina (1994), i n'ha format part fins que el col·lectiu es va deixar de reunir (perquè, en realitat, mai no es va dissoldre), després de la mort de Joaquim Soler i de Jaume Fuster, a poca distància l'un de l'altre.
Activitat professional És mestra, llicenciada en història moderna i doctora en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, on va fer el doctorat amb una tesi sobre el poeta i crític Josep Lleonart. Ha col·laborat a la ràdio (Ràdio Popular de Reus) i en diverses publicacions periòdiques, com el setmanari Mestral, de curta vida, que volia ser un periòdic d'informació política de les comarques meridionals de Catalunya i el diari Avui. La major part de la seva vida professional, l'ha dedicada a la docència, a la recerca i a l'escriptura.
A l'inici de la seva activitat professional, va ser durant tres anys professora de secundària. Ben aviat, el curs 1979-1980, es va vincular professionalment a la Divisió VII de la Universitat de Barcelona, la futura Universitat Rovira i Virgili, on ha treballat fins al final del curs 2018. Des de la URV, ha col·laborat en projectes docents i de recerca d'altres universitats, com la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya, amb l'Institut de Ciències de l'Educació de la UB, amb l'Escola d'Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. Ha participat en col·loquis i congressos sobre literatura en diversos llocs d'Europa, Amèrica i Àsia (Beijing). Ha organitzat cursos de postgrau i màsters sobre literatura, sobre escriptura literària i guionatge i ha impartit cursos de literatura en universitats de l'Argentina i de Cuba, a través del programa Intercampus. A Cuba, on va néixer la seva mare, va encetar una de les línies temàtiques de la seva obra narrativa amb L'herència de Cuba. miniatura|Margarida Aritzeta davant la masia Cardellà, on transcorren els episodis de la novel·la El pou dels maquis Una altra de les línies de la seva narrativa té relació amb Valls i amb el mas en què va néixer, on entre 1946 i 1947 van viure durant nou mesos quatre guerrillers que pertanyien a l'Agrupació Guerrillera de Catalunya i van ser detinguts en l'anomenada «Caiguda dels 80», i processats en el consell de guerra sumaríssim 35836. El coneixement d'aquesta història, anterior a la seva naixença, ha donat lloc a la novel·la verídica El pou dels maquis i al volum El pou dels maquis. Els fets, els documents, en què s'explica el procés de documentació i entrevistes amb els supervivents.
La seva primera obra publicada és un assaig: Carrasclet-Veciana, elements per a l'anàlisi de la guerrilla antiborbònica (1979). Ha publicat sobretot novel·les, algunes de les quals adreçades al públic infantil i juvenil. Ha conreat també la novel·la de gènere: novel·la negra, ciència-ficció, fantasia mítica.
L'activitat com a professora universitària l'ha portada a publicar nombrosos treballs de recerca, estudis de literatura i edicions crítiques, entre les quals destaca l'edició d'una part del Calaix de sastre del baró de Maldà i diversos estudis sobre Narcís Oller, entre molts altres. miniatura|Margarida Aritzeta a l'MHC el 2008Entre 2006 i 2010, va formar part del govern de la Generalitat de Catalunya com a directora general d'Acció Departamental del Departament de VicepresidènciaDecret 640-2006 del 27 de desembre de 2006, Departament de la Vicepresidència (https://legislacion.derecho.com/decret-640-2006-27-diciembre-2006-departament-de-la-vicepresidencia-190816 ) i des del càrrec va impulsar diversos projectes, com la creació de la comissió de commemoracions històriques i culturals del govern, la representació de la Generalitat a l'Alguer, o l'Eurodistricte de l'Espai Català Transfronterer, un projecte liderat per la casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà.
Obres Novel·les Un febrer a la pell. Barcelona: Edicions 62, 1983; . Vermell de cadmi. Barcelona: Laia, 1984; . El darrer toro. Barcelona: Plaza i Janés, 1987; . El correu de Trípoli. Barcelona: La Magrana, 1990; . Tie Break. Barcelona: La Magrana, 1991; . El cau de llop. Barcelona: La Magrana, 1992; . Quaranta graus a l'ombra. Reus-Tarragona, publicada per capítols en El Nou Diari, 1992. Atlàntida. Barcelona: Columna, 1995; . L'home inventat. Barcelona: Columna, 1996; . L'herència de Cuba. Barcelona: Columna, 1997; . El verí. Valls: Cossetània, 2002; . Perfils de Nora. Barcelona: Proa, 2003; . El llegat dels filisteus. Valls: Cossetània, 2005; . La maleta sarda. Barcelona: Columna, 2010; . En italià: . El pou dels maquis. Valls: Cossetània, 2013; . El pou dels maquis: els fets, els documents. Realitat i documentació d'una novel·la verídica. Valls: Cossetània, 2013; . Bandoler. Valls: Cossetània, 2013; . L'amant xinès. Barcelona: Llibres del Delicte, 2015. . Els fils de l'aranya. Barcelona: Llibres del Delicte, 2016; . La filla esborrada. Barcelona: Capital Books, 2017; . Rapsòdia per a un mort. Barcelona: Llibres del Delicte, 2018; . Teoria del gall. Barcelona: Llibres del Delicte, 2020; . Encara hi ha flors: quan els morts no descansen en pau. Barcelona: Capital Books, 2022; Les dones de lli. Valls: Cossetània, 2024; L'Hort de les Ànimes. Barcelona: Clandestina, 2025;
Narrativa Quan la pedra es torna fang a les mans. Barcelona: Selecta, 1981; . Essa Efa [obra col·lectiva, amb Ofèlia Dracs]. Barcelona: Laia, 1985; . Boccato di cardinali [obra col·lectiva, amb Ofèlia Dracs]. València: Tres i Quatre, 1985; . Temps de secada. València: Gregal, 1986; . Misteri de reina [obra col·lectiva, amb Ofèlia Dracs]. València: Tres i Quatre, 1994; . «La fortuna», dins Dones soles. Barcelona: Planeta, 1995. Col·lecció Ramon Llull, p. 21-32; . «El prodigi», dins Temps de fogony: relats històrics de l'Alt Pallars. Barcelona: Proa, 2004; dins DD.AA.: El darrer comte del Pirineu. Barcelona: Proa, 2005. «L'assassinat de la venedora de cupons», dins Anna Maria VILLALONGA (ed.). Elles també maten. Barcelona: Llibres del Delicte, 2013. «L'or del ring», dins Llibre de la Marató 2015, p. 101-112; . «Metro Llacuna», dins Barcelona, viatge a la perifèria criminal, Barcelona: Crims cat. «Mala sang», dins Assassins del Camp. Barcelona: Llibres del Delicte, 2018; . «El fill del rei», dins La cervesa de la Highsmith. Lleida: Pagès, 2021, p. 29-38; .
Noveŀla juvenil Emb Gran Nord. Barcelona: Edicions 62, 1985; Barcelona: Empúries, 1997; . En gallec: . La volta al món de Gilbert, el lloro. Barcelona: Teide, 1987; Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995; . En castellà: . El castell del Tascó. Barcelona: Pirene, 1988; . Grafèmia. Barcelona: Laia, 1982; Un rock d'estiu. Barcelona: Columna Jove, 1992; . En euskera: . L'aiguamoll dels cocodrils. Barcelona: Cruïlla, 2000; . El castell del cor menjat. Barcelona: Cruïlla, 2003; . Aigües de tardor. Barcelona: Cruïlla, 2006; . El gorg negre. Barcelona: Estrella Polar, 2012; . La nit de la papallona. Barcelona: Barcanova, 2014; . Cita a la paret de gel. Benicarló: Onada edicions, 2014; . Els cais de les sirenes. Barcelona: Cruïlla, 2015; . Quimera. Benicarló: Onada edicions, 2018; .
Assaig, crítica i estudis literaris Carrasclet-Veciana. Elements per a l'anàlisi de la guerrilla antiborbònica. Valls: Òmnium Cultural, 1979; Número d'OCLC: 807238745. Un filojansenista: Jaume Cesat: Barcelona, 1757 - Valls, 1809: presentació d'un manuscrit de poesies. Valls, 1982. Col·lecció Òmnium Cultural Alt Camp; . Josep Lleonart: obra crítica. 3 vol. (1010 f.). Universitat de Barcelona, Facultat de Filologia 1985. Número d'OCLC: 804417271. Resum de tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1985. Número d'OCLC: 892302531. Manuel de Montoliu: obra crítica. Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1988; . Diccionari de termes literaris. Barcelona: Edicions 62, 1996; . El joc intertextual: quatre itineraris per la «sala de les nines»: (Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, M. Antònia Oliver, Toni Serra). Barcelona: Proa, 2002; . Isabel-Clara Simó, Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2014 Retrats 26
Edició de textos i edició crítica de textos Rafael d'Amat i de Cortada (baró de Maldà). Viatge a Maldà i Anada a Montserrat (edició del text amb estudi introductori de M. Aritzeta). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986; . Rafael d'Amat i de Cortada (baró de Maldà). El Col·legi de la Bona Vida (edició del text amb estudi introductori de M. Aritzeta). Barcelona: Barcanova, 1993; . Rafael d'Amat i de Cortada (baró de Maldà). Viles i ciutats de Catalunya (edició crítica del text amb estudi introductori). Barcelona: Barcino, 1993; . Rafael d'Amat i de Cortada (baró de Maldà). Miscel·lània de viatges i festes majors (edició crítica del text amb estudi introductori). Barcelona: Barcino, 1994; .
Estudis sobre la seva obra Magí Sunyer (ed.) (2020). Margarida Aritzeta, Tarragona, Publicacions de la URV () «Aritzeta i Abad, Margarida», dins Diccionari de la Literatura Catalana, dirigit per Àlex Broch, p. 82-83. Barcelona: Enciclopèdia Catalana 2008; .
Premis i reconeixements Premi Víctor Català de contes i narracions per Quan la pedra es torna fang a les mans (1980) Finalista Premi Joaquim Ruyra el 1981 per Grafèmia (1982) Premi Sant Joan de Novel·la per Un febrer a la pell (1983) Premi Barcanova de Literatura Juvenil 2013 amb El vol de la papallona, que es va publicar amb el títol La nit de la papallona (2014). Creu de Sant Jordi (2018) Títol de Reconeixement de l'Ajuntament de Valls (2016) Vallenca de l'any (2014) Homenatge al Festival Tiana Negra 2019 per ser baula entre diverses generacions d'escriptors de novel·la negra. Jornades «Margarida Aritzeta» de la Càtedra Baixeras (2019)
Referències
Enllaços externs
Web de l'Associació d'Escriptors en llengua catalana Web dels Escriptors del Camp de Tarragona.
Categoria:Artistes vallencs Categoria:Escriptors de l'Alt Camp contemporanis en català Categoria:Escriptors catalans de ciència-ficció Categoria:Escriptors catalans del sud de literatura infantil i juvenil Categoria:Escriptors catalans de literatura infantil i juvenil en català Categoria:Creus de Sant Jordi 2018 Categoria:Escriptors catalans del sud del segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX