Els cipriniformes són un ordre de peixos osteïctis que viuen gairebé exclusivament en les aigües dolces continentals.
Morfologia Són fisòstoms i tenen un aparell de Weber (cadena d'ossets derivats de les quatre primeres vèrtebres troncals que uneixen la bufeta natatòria amb l'òrgan de l'oïda i que serveix per a transmetre les vibracions que es produeixen sota l'aigua). Es diferencien de la majoria dels seus parents en tenir només una aleta dorsal a l'esquena; la majoria dels altres ostariofisis tenen una aleta adiposa petita i carnosa darrere de l'aleta dorsal. Els radis de les aletes solen ser tous; les ventrals són abdominals o absents, la caudal és homocerca, i el primer radi de la dorsal i de l'anal és espinós.
Distribució Els cipriniformes tenen una distribució natural molt àmplia a les aigües continentals de l'hemisferi nord i d'una part important d'Àfrica. Són presents de manera natural a Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord, però no formen part de la ictiofauna autòctona de Sud-amèrica, Austràlia ni l'Antàrtida.
La diversitat més gran del grup es troba a Euràsia, especialment a l'Àsia meridional, oriental i sud-oriental, on hi ha una gran varietat de ciprínids, daniònids, gobiònids, cobítids i altres famílies relacionades. A Europa, els cipriniformes constitueixen una part molt important de la fauna de peixos d'aigua dolça, amb espècies habituals en rius, llacs i zones humides. A l'Àfrica, el grup és representat sobretot per ciprínids i altres formes adaptades a conques fluvials i sistemes lacustres diversos. A Amèrica del Nord, els cipriniformes inclouen una gran diversitat de petits ciprínids, coneguts sovint com a minnows, i els catostòmids, entre altres grups.
Moltes d'aquestes espècies tenen distribucions restringides a conques hidrogràfiques concretes, cosa que ha afavorit una elevada diversificació local però també ha fet que algunes siguin vulnerables a la degradació de l'hàbitat, la contaminació, les extraccions d'aigua i la introducció d'espècies exòtiques. Tot i que l'ordre és gairebé exclusivament d'aigua dolça, FishBase recull que només dues espècies apareixen en aigües marines veritables com a formes diàdromes: Tribolodon brandtii i Tribolodon sachalinensis. Aquesta excepció reforça el caràcter principalment continental del grup.
La distribució actual d'algunes espècies no coincideix sempre amb la seva àrea natural, ja que diversos cipriniformes han estat traslladats per l'ésser humà amb finalitats alimentàries, ornamentals, esportives o d'aqüicultura. La carpa comuna, el peix daurat i altres espècies han estat introduïts en nombroses regions fora de la seva distribució original. En alguns casos, aquestes introduccions han tingut conseqüències ecològiques importants, especialment quan les espècies introduïdes competeixen amb la fauna autòctona, alteren l'hàbitat o modifiquen les comunitats aquàtiques.
Ecologia i alimentació Els cipriniformes ocupen una gran varietat d'hàbitats d'aigua dolça, com ara rius, rierols, llacs, estanys, aiguamolls, canals i zones inundables. La majoria són peixos continentals, tot i que algunes espècies poden tolerar aigües salabroses o fer desplaçaments entre aigües dolces i marines. Dins de l'ordre hi ha espècies adaptades a aigües quietes i d'altres pròpies de corrents ràpids, fons pedregosos o torrents de muntanya. En alguns grups, especialment entre els cobitoïdeus i altres formes bentòniques, el cos allargat, la posició de la boca i la presència de barbillons estan relacionats amb la vida prop del fons i amb la recerca d'aliment entre sediments, pedres i vegetació aquàtica.
L'alimentació dels cipriniformes és molt diversa. Segons l'espècie, poden consumir algues, plantes aquàtiques, detritus, plàncton, insectes aquàtics, petits crustacis, mol·luscs, ous, larves o altres peixos. Moltes espècies són omnívores i tenen una dieta flexible, que pot variar amb l'edat, l'estació de l'any, la disponibilitat d'aliment i el tipus d'hàbitat. Aquesta plasticitat alimentària és una de les raons de l'èxit ecològic d'alguns cipriniformes en ambients molt diferents.
Una característica important del grup és l'absència de dents a les mandíbules. En canvi, molts cipriniformes tenen dents faríngies, situades a la gola, que els permeten triturar o manipular l'aliment abans d'empassar-lo. Aquest tret és especialment rellevant en els ciprínids, en què les dents faríngies poden estar adaptades a dietes molt diverses, des de la ingestió d'algues i detritus fins al consum d'invertebrats o material vegetal.
Algunes espècies tenen un paper ecològic destacat en els ecosistemes aquàtics. Els cipriniformes petits poden constituir una part important de la dieta d'ocells, mamífers, rèptils i peixos depredadors. Altres espècies actuen com a consumidors de perifíton, detritus o invertebrats bentònics, i contribueixen al reciclatge de nutrients dins dels rius i llacs. En espècies bentòniques, l'activitat d'alimentació pot remoure sediments i modificar la disponibilitat de nutrients o la transparència de l'aigua.
La carpa comuna (Cyprinus carpio) és un exemple ben conegut d'espècie amb gran capacitat d'adaptació alimentària i ambiental. És omnívora i pot alimentar-se removent el sediment del fons, cosa que en ambients on ha estat introduïda pot alterar la vegetació aquàtica, augmentar la terbolesa i modificar l'hàbitat d'altres espècies natives.
Sistemàtica miniatura|Nemacheilus chrysolaimos. miniatura|Erimyzon sucetta Històricament el cipriniformes incloïen totes les formes situades ara en el superordre Ostariophysi excepte els peixos gat, que es situen en l'ordre Siluriformes. Segons aquesta definició, el dels cipriniformes era un grup parafilètic, per tant, recentment, els ordres Gonorhynchiformes, Characiformes i Gymnotiformes s'han separat per formar els seus propis ordres monofilètics.
Subordre Cyprinoidei Família Acheilognathidae Bleeker, 1863 Família Cyprinidae Rafinesque, 1815 Família Danionidae Bleeker, 1863 Família Gobionidae Bleeker, 1863 Família Leptobarbidae Bleeker, 1864 Família Leuciscidae Bonaparte, 1853 Família Paedocyprididae Mayden & Chen, 2010 Família Psilorhynchidae Hora, 1926 Família Sundadanionidae Mayden & Chen, 2010 Família Tanichthyidae Mayden & Chen, 2010 Família Tincidae Jordan, 1878 Família Xenocyprididae Günther, 1868 Subordre Catostomoidei Família Catostomidae Agassiz 1850 Subordre Gyrinocheiloidei Família Gyrinocheilidae Gill 1905 Subordre Cobitoidei Família Balitoridae Swainson 1839 Família Barbuccidae Kottelat 2012 Família Botiidae Berg 1940 Família Cobitidae Swainson 1838 Família Ellopostomatidae Bohlen & Šlechtová 2009 Família Gastromyzontidae Fowler 1905 Família Nemacheilidae Regan 1911 Família Serpenticobitidae Kottelat 2012 Família Vaillantellidae Nalbant & Bănărescu 1977
Filogènia Filogènia a partir del treball dels treballs següents: ( )
miniatura|Carpes koi
Importància per a la humanitat Algunes espècies de cipriniformes són preades per llur carn. La Gila crassicauda, originària de la costa oest d'Amèrica del Nord, era una de les pesques predilectes dels pobles originaris. Altres espècies d'aquest ordre constitueixen vistosos peixos d'aquari, com les carpes koi.
El peix zebra (Danio rerio) és un comú i útil organisme model en l'estudi del desenvolupament embrionari dels vertebrats, en estudis genètics i en fisiologia. Actualment està suplantant a altres models vertebrats superiors com les rates i els ratolins de laboratori, degut al rebuig social a aquesta pràctica d'experimentació. L'estudi del desenvolupament del peix zebra proporciona diversos avantatges davant d'altres organismes model. Tot i que, en general, el temps de generació del peix zebra és comparable al del ratolí, els embrions del peix zebra desenvolupen ràpidament, passant d'ous a larves per sota dels tres dies. Els embrions són grans, robustos i transparents i es desenvolupen externament a la mare, les característiques que els faciliten la manipulació experimental i l'observació.
Referències
Enllaços externs
Els cipriniformes de la península Ibèrica i les Balears. Taxonomia dels cipriniformes