Amb el nom de lo Marraco es coneix a la ciutat de Lleida un lluert de la mida d'un drac, amb una boca especialment ampla i grossa amb la qual es menja els xumets dels infants, com a símbol del seu creixement. Forma part del bestiari popular català i la seva representació és força lliure.
Lo Marraco és també un espantamainades tradicional de Lleida. Hi ha altres indrets on es feia servir el mateix nom (en la variant, però, marreco) per a fer por a la mainada, com ara el Maestrat i Menorca.
Orígens Lo Marraco és un símbol totèmic de Lleida que, segons s'explica popularment, dataria del com a representació del déu dels antics ilergets. Segons algunes fonts, per als antics ilergets, lo Marraco hauria estat el pare espiritual del seu cabdill més important, Indíbil, considerat fill de Déu. La veritat, però, és que tant aquestes conjectures com el fet d'atribuir al basc l'origen del nom (sovint es diu que "marraco" vol dir 'drac' en aquesta llengua) no tenen cap fonament històric ni científic. D'altra banda, l'animal totèmic dels ilergets era el llop, no pas el drac.
Història El 1551, un drac precursor del Marraco va formar part de la processó de l'Assumpció. El 1907 es va crear el primer Marraco festiu. Després de la Guerra Civil, el 1941, se'n va construir un nou model, utilitzant un xassís de camió de la Primera Guerra Mundial amb què es desplaçava en la processó de Corpus Christi.
miniatura|esquerra|Lo Marraco de Lleida La primera versió de l'actual representació del Marraco va ser construïda l'any 1957 per l'arquitecte municipal Lluís Domènech i Torres i presideix juntament amb els Gegants les principals celebracions lleidatanes. Fa 8,5 m de llargada per 2,90 m d'ample i 3,75 m d'alçada. El seu pes supera les dos tones. És un drac verd, sense ales, amb ullals esmolats i la capacitat de llançar fum pel nas. El pintà l'artista lleidatà Joan Font.
La versió actual és fruit d'una renovació de la inicial que es va fer el 1993 en què se li canvià el cos de guix, tela metàl·lica i fusta per una rèplica de fibra de vidre, portada a terme per Joan Miró i Oró, amb la col·laboració d'alumnes de l'Escola Municipal de Belles Arts.
El 2005, en la Gran Nit de Foc de les Festes de la Tardor, de dos ous gegantins que havia estat incubant el Marraco en va néixer la seva descendència: els Marraquets, uns capgrossos a imatge del Marraco que incorporen una cua. Tant en el cap com en aquesta cua són els punts on col·locar els elements pirotècnics.
Referències
Bibliografia
Categoria:Espantamainades de la mitologia catalana Categoria:Dracs (bestiari) Categoria:Cultura popular de Lleida