Mysore —en kannada ಮೈಸೂರು IAST Maisūru— fou un antic principat (1399 - 1947) que fou integrat a de l'Índia Britànica, que forma actualment part de l'estat de Karnataka. El nom deriva de Mahishàsura, mític dimoni amb cap de búfal.
L'antic estat tenia el vèrtex sud a la zona d'unió entre els Ghats Occidentals i els Ghats Orientals a les muntanyes Nilgiris. La capital dinàstica era a Mysore però l'administrativa a Bangalore; el maharaja residia una part de l'any en cadascuna, però els principals oficials de l'estat residien sempre a Bangalore. L'assemblea representativa es reunia una vegada a l'any a Mysore (ciutat) coincidint amb el festival de Dasara i el diwan presentava el seu informe anual.
Geografia La superfície el 1901 consta com 76.231 km² i el 1931 com 76.340 km² (el 1881 consta com 64.023 però probablement està mal calculada).
L'altura oscil·la entre 600 i 1000 metres. Estava dividit en dues parts; la muntanyosa anomenada Malnad, a l'oest, i la més plana a l'est, coneguda com a Maidan o Bayalshlme, que formava la part principal i més gran. Les principals elevacions eren el Biligiri-Rangans (1.300 metres, el Savandurga (1.247), el Sivaganga (1.413), el Maddagiri (1.220), el Nidugal (1.169), el Ballalrayandurga (1.531 metres), el Baba Budans (1.659 metres), el Gopalswami Betta (1.479), el Chunchangiri (999), les muntanyes Hagalvadi (1.098), el Sakunagiri (1.442) i les muntanyes Ubrani.
Els rius principals són el Kistna i el Cauvery. Altres rius són el Penner o Uttara Pinakini (amb els tributaris Chitravati i Papaghni), Ponnaiyar o Dakshina Pinakini, Palar (a l'est), el Sharavati, amb les cascades de Gersoppa; el Tunga, el Bhadra, el Tungabhadra (amb el seu afluent el Hagari o Vedavati) que desaigua al Kistna (ja fora de l'estat), el Hemavati (afluent del Yagachi), el Lokapavani, Shimsha i Arkavati (afluents del Cauvery), el Lakshmantirtha, Kabbani o Kapila (amb els tributaris del Nugu i Gundal) i el Honnuhole o Suvarnavati.
Símbols La bandera era partida horitzontalment en dues parts: al damunt vermell i a la part inferior un color safrà vermellós amb aspecte d'or vell. Avui dia s'utilitza amb un color més clar, proper al groc.
L'escut era vermell amb l'ocell de dos caps de plata al centre amb bec i potes d'or. És aguantat per dos lleons amb cap d'elefant, negres amb corns de plata i decoració daurada, aguantats sobre decoració daurada sota la qual una cinta blanca amb inscripció en caràcters sànscrits; en cap elm daurat amb llambrequins de plata i gules; per sobre un lleó daurat sobre cinta de plata i gules, amb el cap d'un cèrvid a la boca.
Els primers segells de Mysore corresponen a 1872; les darreres emissions fiscals (revenue) foren entre 1925 i 1930, i les emissions court fee de 1925 es van seguir emetent fins al 1953.
Història Mauryes
Després de la invasió de l'oest de l'Índia per Alexandre el Gran (327 aC), i de la seva retirada, els maurya sota Chandragupta Maurya es van apoderar del nord de l'Índia. La seva capital era a Pataliputra (Patna) a Bihar. La tradició jainista (avalada per inscripcions i monuments) diu que Chandragupta Maurya va morir a Sravana Belgola a Mysore, després de deixar el tron per acabar la seva vida fent exercicis espirituals conforme als ensenyaments jainistes; el va acompanyar al sud el seu mestre Bhadrabahu que en arribar a Sravana Belgola va veure el seu final proper i va enviar un grup de pelegrins dirigits per Visakha cap a la regió de Punnata al sud-oest de Mysore i ell mateix va restar al darrere assistit només per un deixeble que no era altra que el mateix emperador Chandragupta. Tant Bhadrabahu com Chandragupta van morir en aquell lloc però l'emperador va sobreviure al seu mestre per 12 anys. La troballa de Rice dels edictes d'Aixoca () al nord-est de Mysore va establir que aquest territori fou part dels dominis mauryes; Aixoca se sap que va enviar missioners a diversos llocs com Mahida Mandala (Mysore ciutat) i Vanavasi (o Banavasi) al nord-oest de l'estat, punts segurament als extrems del seu imperi.
Andhres o satavahanes
El nord de Mysore va passar després a mans dels andhres o satavahanes; d'aquests deriva l'era de Salivahana, iniciada l'any 78. El període andhra s'inicia al i els seus dominis es van estendre cap a l'est i oest per tot el Dècan amb capital a Dhanakataka (Dharanikota a la riba del Kistna), amb una segona capital occidental a Paithan a la riba del Godavari. Els reis portaven el nom general de Satakarni.
Kadambes i pal·laves
Als andhres van succeir els kadambes de Banavasi al nord-oest i els pal·laves al nord-est; els primers, indígenes, van sorgir a Sthanagundur (moderna Talagunda) i van tenir capital a Banavasi; els segons tenien capital a Kanchi (Conjeeveram) i el seu territori estava centrat a Tundaka o Tonda-mandala (el país a l'est de Mysore) del que van desplaçar als mahavalis o banes, suposats descendents de Bali o Maha Bali, connectats a Mahabalipur (les Set Pagodes, a la costa). Al els pal·laves foren coneguts com a nonambes o nolambes i van donar el nom als pobles dels nonambavadis o nolambavadis que corresponen als moderns nonabes al districte de Chitaldroog.
Rashtrakutes Al nord-oest al segle V els chalukyes es van estendre pel Dècan i van sotmetre als rashtrakutes, però foren aturats pels pal·laves; al segle VI el rei chalukya Pulikesin va arrabassar Vatapi (Badami al districte de Bijapur) als pal·laves i la va convertir en la seva capital; el seu fill va sotmetre als mauryes que governaven a Konkan i als kadambes de Banavasi; un altre fill va sotmetre als Kalachuris de Mahishmati. Pulikesin II, al , va entrar en contacte amb els Ganga occidentals; el els chalukyes es van dividir en dues branques: els chalukya orientals amb capital a Vengi (al districte de Kistna, conquerida als pal·laves) i més tard a Rajahmundry; i els chalukya occidentals que van romandre a Vatapi i de vegades van tenir seu a Kalyani; aquests sobirans portaven el títol dinàstic de Satyasraya, del nom de Pulikesin, el primer rei de la branca i gran conqueridor, que entre les seves victòries en va aconseguir una molt important sobre Harshavardhana, rei de Kanauj, el sobirà més poderós del nord de l'Índia, i que per les seves conquestes havia obtingut el títol de Paramesvara; tant Harsa com Pulikesin són esmentats pel pelegrí xinès Hiuen Tsiang que va visitar l'Índia; a la mort de Pulikesin els pal·laves van infligir diverses derrotes als chalukyes occidentals però Vikramaditya va restaurar el seu poder, va sotmetre als pandyes, coles i cheres o kerales i als reis kalabhres, i va capturar Kanchi, forçant al rei pal·lava a posar la corona als seus peus.
Però els rahtrakutes sota el rei Dantidurga i després el rei Krishna o Kannara, van aconseguir independitzar-se aviat i per dos-cents anys (des de la meitat del segle VIII) van obtenir l'hegemonia; foren coneguts com a rattes i el seu domini Rattavadi. La seva capital fou inicialment Mayurakhandi (Morkhand al districte de Nasik), però en començar el fou traslladada a Manyakheta (moderna Malkhed). El seu títol més comú fou Vallabha, agafat dels chalukyes, que era una forma en pakrit de Ballaha, i que va fer que fossin anomenats pels àrabs al segle X com a balhares.
Al final del segle VIII el rei rashtrakuta Dhruva o Dharavarsha va imposar tribut als pal·laves i va derrotar i capturar al rei dels gangues, el país dels quals, Gangavadi, mai abans conquerit, fou governat per un temps per virreis rashtrakutes entre els quals es coneixen per inscripcions a Kambharasa, també Ranavaloka, suposadament fill de Dharavarsha, i el 813 Chaki Raja. Finalment el rei rashtrakuta Govinda o Prabhutavarsha va alliberar el rei ganga presoner (probablement Sivamara II), i el va substituir al tron.
El rashtrakuta Nripatunga o Amoghavarsha va tenir un llarg regnat al i va deixar diversos escrits en canarès; el seu successor va estar sovint en guerra contra els chalukyes orientals que foren sotmesos a la meitat del segle X pels coles que així van entrar en col·lisió amb els rashtrakutes, que aleshores estaven aliats estretament als gangues; el rei ganga Butuga estava casat amb una princesa rahtrakuta i va ajudar al seu cunyat Kannara o Akalavarsha a assegurar el tron; li va fer un gran servei matant al rei cola Rajaditya a Takkola (prop d'Arkonam) el que va aturar l'expansió cola; Butuga fou recompensat amb els districtes nord-occidentals de Mysore afegits als de Maharashtra que havien format la dot de la seva esposa. El 973 Taila va restaurar la supremacia dels chalukya occidentals, i el rei Indra, el darrer rashtrakuta, va morir a Sravana Belgola el 982.
Llista de reis rahstrakutes Dantidurga, 735 - 756 Krishna I, 756 - 774 Govinda II, 774 - 780 Dhruva Dharavarsha, 780 - 793 Govinda III, 793 - 814 Amoghavarsha I, 814 - 878 Krishna II, 878 - 914 Indra III, 914 -929 Amoghavarsha II, 929 - 930 Govinda IV, 930 - 936 Amoghavarsha III, 936 - 939 Krishna III, 939 - 967 Khottiga Amoghavarsha, 967 - 972 Karka II, 972 - 973 Indra IV, 973 - 982
Gangues Mentre els sobirans gangues del nord, de la raça Ikshvaku després anomenada raça solar, de noms Dadiga i Madhava, amb el suport del sacerdot jainista Simhanandi, que vivia a Perur (encara anomenada avui Ganga-Perur, al districte de Cuddapah), es van establir a la resta de Mysore al final del , tenint a Kuvalala o Kolala (Kolar) com a ciutat principal i a Nandagiri (Nandidroog) com la seva fortalesa més destacada, i van fundar el regne de Gangavadi, els habitants dels quals encara existeixen en els moderns gangadikares; el nom de la dinastia, que va governar fins al començament del segle XI, està relacionat amb els Gangues de la vall del Ganges, anomenat a les fonts occidentals gangaridae (gangàrides), que segons els escriptors grecs i romans foren els principals vassalls dels mauryes. Els gangues també van fundar alguna dinastia a Kalinga (actual Orissa) i són esmentats per Plini el Vell com gangaridae calingae (gangàrides calinges) i potser aquí van combatre a Aixoca en la seva sagnant guerra que el va portar a adoptar el budisme per fer front als horrors que havia vist, segons ell mateix diu al seu edicte 13è. Per això els gangues de Mysore són coneguts també com a gangues occidentals. El regne de Gangavadi tenia límit al nord amb Marandale (lloc no identificat), a l'est amb Tondanad; a l'oest amb l'oceà (per la part de Travancore i Cochin) i al sud amb Kongu Nadu (districtes de Salem i Coimbatore). Tots els seus reis tenien el títol comú de Kongunivarma; el tercer rei va traslladar la capital a Talakad a la riba del Cauvery; el setè rei Durvinita (), va fer extenses conquestes al sud i est i va conquerir alguns territoris dels pal·laves; a la meitat del segle VIII els gangues estaven en el seu punt de màxim poder i prosperitat i el territori era conegut com a Srirajya o Regne Afortunat; el rei Sripurusha (725-788) va sotmetre als pal·laves i va agafar el títol de Permmanadi, en endavant aplicat a tots els reis gangues; va fixar la seva residència reial a Manyapura (Manne al districte de Bangalore). Després d'un període amb predomini rashtrakuta, des del temps de Rachamalla o Rajamalla I (817-853) els gangues van prosperar altra vegada i finalment els reis van agafar el títol de Satyavakya a més del de Permmanadi. Marasimha (960-974) va destruir als nolambes. La dinbastia va acabar de fet amb Rakkasa Ganga (985-1024) i un rei de nom Nitimarga (III).
Llista de reis ganga (gangues occidentals) Kongunivarman Madhava I vers 350 Madhava II vers 400 Harivarman vers 450 Vishnugopa Madhava III vers 460 Avinita vers 500 Durvinita vers 540 Mushkara vers 550 Sri Vikrama Bhuvikrama Sivamara I vers 670 Rei de nom desconegut vers 700-725 Sri Purusha 725-788 Sivamara II 788-817 Rajamalla I 817-853 Nitimarga I 853-870 Rajamalla II 870-907 Nitimarga II 907-935 Narasimha 935-936 Rajamalla III 936-937 Butuga 937-960 Maruladeva 960 Marasimha 960-974 Rajamalla IV 974-985 Rakkasa Ganga 985-1024