La gran travessia (en l'original en francès: La Grande Traversée) és el vint-i-dosè àlbum de la sèrie Astèrix el gal. Va ser publicat en francès el 1975, amb una tirada d'1.350.000 exemplars. El 1995 va estrenar-se la pel·lícula animada Astèrix a Amèrica, basada en aquesta història.
Sinopsi Astèrix i Obèlix van a pescar peix fresc per al druida Panoràmix, car és un ingredient essencial per a la poció màgica. Enmig del mar, una tempesta els porta lluny de la Gàlia, fins que troben una terra desconeguda poblada per una tribu estranya i per uns ocells que anomenen Gluglú. Un temps després, un explorador víking arriba igualment a aquesta terra nova…
Comentaris La terra nova on arriben Astèrix i Obèlix se sobreentén que és Amèrica, concretament l'illa de Manhattan Si bé els vikings s'assemblen molt als normands apareguts en el passat a Astèrix i els normands, ni Astèrix ni Obèlix els relacionen. Com a tret diferencial, mentre que els noms normands acabaven en "-af", els vikings acaben en "-sen" La idea que els víkings van arribar a Amèrica segles abans de Colom és una que es va considerar seriosament en aquell momentTimespan Mysteries by Tim Healey, published in 1980 i ara es veu com un fet. No obstant això, els víkings van desembarcar a Amèrica al voltant de l'any 1000 dC, aproximadament mil anys després del període on es va establir Astèrix. Queda clar perquè el peix d'Ordralfabètix no és pas fresc: si bé té el mar al costat, ell ven peix de Lutècia, portat en carros de bous. Per a dibuixar els núvols de la tempesta, Uderzo aplicà tinta xinesa amb el seu propi dit (se n'aprecien lleugerament les ditades) El vaixell pirata no és enfonsat i Astèrix i Obèlix només se'n porten el menjar preparat per a un banquet. Astèrix i Obèlix descobreixen un ocell estrany que anomenen Gluglú pel soroll que fan: són els indiots. Les tradicionals estrelles després d'un mastegot es converteixen en les 50 estrelles de la bandera dels Estats Units (p. 23) i en l'escut de les USAF (p. 25) Per fer senyals als vikings, Astèrix s'enfila a un munt de pedres amb una torxa a la mà, recordant l'Estàtua de la Llibertat que hi ha davant de la ciutat de Nova York. De fet, ho fa a l'illa on es troba la famosa estàtua. Kerøsen, l'explorador víking, interrogant-se sobre si és un descobridor, acaba pronunciant (com un altre príncep escandinau) «Ser o no ser, aquesta és la qüestió…» Al banquet final, el bard Asseguratòrix participa en el banquet tot i ser estomacat per Esautomàtix. Pel seu costat, Ordralfabètix el peixater està apartat, assegut als peus de l'arbre, fent escarafalls a un plat de peix. Aquest àlbum està ple de referències nord-americanes d'una banda, i referències víkings i daneses de l'altra.
Referències
Gran Categoria:Còmics de la dècada del 1970 Categoria:Obres literàries del 1975