miniatura|Rascló miniatura|Un rascló en medi aquàtic miniatura|Una altra imatge del rascló El rascló occidental o rascló i gallet de riu a les BalearsA les Balears també rep els noms de gallina d'aigua, gallineta (d'aigua) de ropit https://docplayer.es/83714272-Conreu-de-l-arros-i-l-explotacio-de-l-albufera-de-muro-i-sa-pobla-plecs-de.html (Rallus aquaticus) és un ocell prim de l'ordre dels gruïformes comú als Països Catalans.
Altres noms dialectals A les Balears rep els noms de gallina d'aigua, gallineta d'aigua de ropit, gallineta de ropit o polla de ropit; al Gironès rep els noms de rascla, perdiu rascla o gallina cega.
Morfologia Fa 28 cm de llargària. Té les parts superiors de color bru d'oliva amb taques negres, les inferiors d'un gris blavós, els flancs llistats de blanc i negre. Quan aixeca la cua mostra una taca blanca que té al dessota. El bec és llarg, prim i roig. Té les potes llargues, rabassudes i proveïdes de dits allargats, que li faciliten el desplaçament sobre terrenys tous i plantes flotants.
Subespècies Rallus aquaticus aquaticus (Linnaeus, 1758) Rallus aquaticus hibernans (Salomonsen, 1931) Rallus aquaticus indicus (Blyth, 1849) Rallus aquaticus korejewi (Zarudni, 1905)
Reproducció Nidifica a totes les zones humides importants dels Països Catalans i, fins i tot, en basses i rius de l'interior.
Fa un niu de joncs o canyís vora l'aigua i molt amagat. A l'abril-juny pon 6-11 ous; el covament dura 20 dies i és dut a terme pels dos pares. Després de 7 setmanes els petits poden volar. Fa dues postes a l'any (la primera a la darreria de febrer i començament d'abril, i la segona per juliol i agost).
Alimentació Menja insectes, aràcnids, cucs, llavors i baies.Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 43.
Hàbitat Viu entre la vegetació aquàtica a pantans, basses, rieres, llacs, aiguamolls del litoral i de l'interior, i terrenys humits de tot Europa, fins al cercle polar, a Egipte i al nord-oest d'Àfrica. Està molt estès, n'hi ha que hivernen ací, a banda dels que són sedentaris.
Costums És migrador parcial i molts rasclons de l'Europa septentrional i central hivernen cap al sud.
Si per terra camina ràpid, a grans gambades, en vol ho fa feblement, amb indolència, amb les potes penjant. És difícil de veure, però el delata la seua veu característica poc agradable (és un ocell sorollós, molt més sentit que vist, a causa dels seus costums tímids).Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 102. Desembre del 1988, Barcelona.
Referències
Enllaços externs
Estudi de la població del rascló al Principat de Catalunya. Fotografies d'aquest ocell. Hàbitat i reproducció del rascló. Taxonomia d'aquesta espècie.
occidental