L'Île Saint-Louis és una illa fluvial del Sena, situada al centre de París, dins el 4t districte, immediatament a l'est de l'Île de la Cité.
L'illa actual es va formar a partir de dues illes preexistents, l'Île Notre-Dame i l'Île aux Vaches, separades durant segles per un braç del Sena. L'espai va romandre poc urbanitzat fins al segle XVII, quan es va iniciar una operació d'urbanització que comportà la unió de les dues illes i la configuració del teixit urbà actual.
Geografia i configuració urbana miniatura|esquerra|300px|Quai de Béthune, a la riba meridional de l'Île Saint-Louis.
L'Île Saint-Louis forma part del teixit urbà històric desenvolupat a les ribes del Sena. El seu paisatge construït es caracteritza principalment per edificis dels segles XVII i XVIII, nombrosos hôtels particuliers alineats i carrers estrets. Tant el traçat històric com una part important dels edificis s'han conservat dins el teixit urbà de París.
La rue Saint-Louis-en-l'Île constitueix el principal eix longitudinal de l'illa i la travessa en bona part d'est a oest. Els molls que voregen les dues ribes estableixen una relació directa entre els edificis de l'illa i el Sena.
Història De l'Île Notre-Dame i l'Île aux Vaches a l'illa actual miniatura|300px|L'Île Notre-Dame i l'Île aux Vaches en un plànol de començaments del segle XVII.
L'espai que ocupa l'actual Île Saint-Louis era conegut durant l'edat mitjana amb el nom d'Île Notre-Dame. L'any 867 ja apareix documentat amb aquesta denominació i estava unit a la riba esquerra del Sena per una passarel·la situada aproximadament a l'emplaçament de l'actual Pont de la Tournelle. L'illa s'utilitzava principalment com a zona de pastura i d'emmagatzematge.
Al segle XIII, durant la construcció del recinte fortificat de Felip August, es va obrir un canal que dividí l'illa en dues parts. La secció occidental, que representava aproximadament dos terços de la superfície, va conservar el nom d'Île Notre-Dame, mentre que la part oriental va passar a ser coneguda com a Île aux Vaches. Aquesta última va romandre essencialment deshabitada i ocupada per prats.
Aquesta divisió es va mantenir fins a les obres d'urbanització del segle XVII, que comportaren el rebliment del canal i la reunió de les dues parts en l'illa actual.
Urbanització al segle XVII miniatura|300px|Vista de l'Île Notre-Dame cap al 1652, durant el procés d'urbanització de l'illa.
L'any 1614, amb l'acord del Consell Reial, l'enginyer i empresari Christophe Marie i els seus associats Poulletier i Le Regrattier van obtenir l'encàrrec d'urbanitzar l'Île Notre-Dame i l'Île aux Vaches. El projecte preveia transformar les dues illes en un nou sector urbà i establir-hi connexions permanents amb les ribes del Sena.
Els promotors es van comprometre a construir el Pont Marie i el Pont de la Tournelle, reblir el canal medieval que separava les dues illes i construir molls. A canvi d'aquestes obres d'infraestructura, obtenien el dret de parcel·lar els terrenys.
Les obres es van prolongar durant diverses dècades i es consideren acabades cap al 1655. La urbanització resultant va donar lloc al teixit d'habitatges i hôtels particuliers que caracteritza l'illa, una part significativa del qual s'ha conservat.
Evolució posterior L'any 1725, l'illa va adoptar el nom d'Île Saint-Louis, en referència al rei Lluís IX de França, conegut com sant Lluís. Durant la Revolució Francesa, el nom va ser substituït temporalment pel d'Île de la Fraternité.
Malgrat les transformacions posteriors d'alguns edificis, el pla històric de l'illa i una part important del seu patrimoni arquitectònic s'han conservat dins el teixit urbà de París.
Arquitectura i patrimoni miniatura|Hôtel de Lauzun, al quai d'Anjou.
L'Île Saint-Louis conserva un conjunt destacat d'arquitectura dels segles XVII i XVIII, caracteritzat especialment per nombrosos hôtels particuliers construïts durant i després de la urbanització de l'illa.
Un dels principals edificis religiosos és l'església de Saint-Louis-en-l'Île. Una primera capella, dedicada a Notre-Dame-de-l'Île, va ser construïda entre 1620 i 1622, però el creixement de la població va fer necessària una església més gran. La construcció de l'edifici actual va començar el 1664 segons els projectes de François Le Vau i es va prolongar amb la intervenció de diversos arquitectes. L'església va ser consagrada el 1726 i és protegida com a monument històric des de 1915.
Entre els hôtels particuliers més destacats hi ha l'Hôtel Lambert, construït entre 1642 i 1644 per l'arquitecte Louis Le Vau per a Jean-Baptiste Lambert. La decoració interior va comptar amb la participació d'Eustache Le Sueur i Charles Le Brun, autor de la Galerie d'Hercule.
L'Hôtel de Lauzun, situat al quai d'Anjou, va ser construït durant el tercer quart del segle XVII. Una part notable de la seva decoració interior data aproximadament del període 1650-1660, i l'edifici és protegit com a monument històric des de 1906.
Ponts i connexions miniatura|300px|Pont Saint-Louis, entre l'Île Saint-Louis i l'Île de la Cité.
L'Île Saint-Louis està connectada amb les dues ribes del Sena i amb l'Île de la Cité mitjançant cinc ponts.
A la riba dreta, el Pont Marie comunica l'illa amb el sector del Marais. Més a l'oest, el Pont Louis-Philippe uneix l'illa amb la mateixa riba; l'obra actual, construïda el 1861-1862, va substituir una passarel·la suspesa anterior construïda el 1833-1834.
A la riba esquerra, el Pont de la Tournelle comunica l'illa amb el quai de la Tournelle. L'estructura actual va ser construïda el 1928 en substitució d'un pont de pedra anterior.
A l'extrem oriental, el Pont de Sully proporciona una altra connexió amb les ribes del Sena en l'eix del boulevard Henri-IV.
Finalment, el Pont Saint-Louis és l'únic pont que connecta directament l'Île Saint-Louis amb l'Île de la Cité.
Vida cultural i residents destacats L'Île Saint-Louis ha estat vinculada a diverses figures de la vida cultural, artística i científica francesa. L'Hôtel de Lauzun, al quai d'Anjou, va ser habitat al segle XIX pels escriptors Théophile Gautier i Charles Baudelaire.
L'escultora Camille Claudel es va instal·lar el 1899 al número 19 del quai de Bourbon, on tenia el seu darrer habitatge i taller parisenc i on va viure i treballar abans del seu internament.
La física i química Marie Curie va residir al número 36 del quai de Béthune. Durant els darrers vint anys de la seva vida va dedicar gran part de la seva activitat al seu laboratori, mentre mantenia la residència a l'Île Saint-Louis.
Referències
Saint-Louis Categoria:4t districte de París