La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com a perdiu grisa o simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes. Es caracteritza per habitar ecosistemes variats, la qual cosa ha permès que aquesta espècie hagi sigut capaç d'adaptar-se tant a Europa, el seu àmbit territorial originari, com a Amèrica del Nord, on ha estat introduïda. A la península Ibèrica sol habitar zones per sobre dels 1.600 metres d'altitud, a diferència de la perdiu roja, més comú.
Morfologia Fa 30 cm de llargària. En comparança amb la perdiu roja, té el plomatge més marronós i les ratlles no tan contrastades. Té les parts inferiors més clares i el cap castany rogenc. Potes de color gris i no vermell. El mascle presenta una taca castany fosca en forma de ferradura al pit. miniatura|esquerra|Ploma de perdiu xerra.
Subespècies Perdix perdix lucida (Altum, 1894) Perdix perdix perdix (, 1758) Perdix perdix sphagnetorum (Altum, 1894) Perdix perdix arenicola Perdix perdix armoricana Perdix perdix borkumensis Perdix perdix canescens Perdix perdix furvescens Perdix perdix hispaniensis Perdix perdix hungarian Perdix perdix italica Perdix perdix robusta
Reproducció miniatura|esquerra|Parella de perdius xerres Entre els 1.000 i els 2.000 m d'altitud fa un forat a terra que omple amb herba seca, moltes vegades a la vora d'un camí. A l'abril-maig hi pon 12-18 ous, que la femella cova durant 24 dies. Quasi immediatament després de néixer, els petits, que els dos progenitors alimenten, abandonen el niu i després de dues setmanes ja volen.
Alimentació Es nodreix amb gra, flors, llavors, cargols, insectes…, més o menys igual que la perdiu roja. Durant els primers deu dies de vida, els pollets de la perdiu xerra només poden menjar insectes i el pares els condueixen als camps de cereals per poder-se-n'hi alimentar.
Si desapareixen els conreus, la perdiu roja és substituïda per la perdiu xerra, que, a la vegada, és més esmunyedissa.
Hàbitat Es troba, sovint, estesa per la zona d'Europa que no ocupa la perdiu roja, en terrenys oberts i erms, i també semi-desèrtics, i no es troba tant a la península Ibèrica, on es localitza únicament en zones muntanyenques del nord. Fins i tot, un cop acabada la reproducció pugen a la zona alpina i poden coincidir amb la perdiu blanca.Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 41-42.
Distribució geogràfica Viu a les muntanyes del nord de la península Ibèrica, a tot Europa (llevat de França) i a l'oest d'Àsia. Als Països Catalans és comuna als Pirineus.
Ha estat introduïda a Nord-amèrica i actualment és present al sud del Canadà i al nord dels Estats Units.
Costums Té el costum de dormir en grups, de tal manera que se situa amb el cap mirant enfora del conjunt, alerta a la presència d'algun enemic.
Observacions Són objecte de cacera i se'n fan repoblacions.
Referències
Enllaços externs
Estudi de la població de perdiu xerra al Principat de Catalunya. Fotografies de la perdiu xerra. Descripció i hàbitat de la perdiu xerra. Taxonomia d'aquesta espècie
Categoria:Fasianins Categoria:Hemeròfils