miniatura|Silueta de la gralla de bec vermell en vol La gralla becvermella, gralla de bec vermell o gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.
Morfologia Fa uns 40 cm de llargària. És de color negre, només les potes vermelles i el bec vermell trenquen la monotonia cromàtica del seu plomatge. Bec llarg, fi i corbat cap avall (en els exemplars joves el bec és de color groc i, aleshores, poden confondre's amb la gralla de bec groc).
Subespècies Pyrrhocorax pyrrhocorax pyrrhocorax Pyrrhocorax pyrrhocorax erythropthalmus Pyrrhocorax pyrrhocorax barbarus Pyrrhocorax pyrrhocorax baileyi Pyrrhocorax pyrrhocorax docilis Pyrrhocorax pyrrhocorax himalayanus Pyrrhocorax pyrrhocorax centralis Pyrrhocorax pyrrhocorax brachypus Pyrrhocorax pyrrhocorax primigenius (extinta)
Reproducció Fa un niu amb palets entre les esquerdes dels penya-segats (a 1000-2100 m d'altitud) i a l'abril-maig hi pon 3 o 6 ous. La femella els cova durant 18-21 dies i alimenten els pollets que en neixen durant 40 dies.Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 102.
Alimentació Menja cucs, insectes, aràcnids i deixalles dels excursionistes que cerquen als prats alpins.
Amenaces naturals Els seus depredadors més habituals com a adult són el falcó pelegrí, l'àliga daurada i el duc, mentre que durant la seua etapa al niu com a immadur pot arribar a ésser devorat pel corb. És parasitat pel cucut reial.
Hàbitat Viu a gairebé totes les muntanyes d'Euràsia. Generalment, viu per sobre dels 1000 m d'altitud, sempre que hi hagi cingleres i fa moviments de caràcter altitudinal a l'hivern que la poden portar a zones veïnes de menor altitud, i al litoral, on és molt rara o ocasional.
Distribució geogràfica esquerra|miniatura|Escut del ducat de CornuallaN'hi ha vuit subespècies que viuen a Irlanda, Gran Bretanya, l'Illa de Man, sud d'Europa, els Alps, Àfrica del Nord, Etiòpia, Àsia central, Índia i la Xina. Als Pirineus pugen durant l'estiu però, fonamentalment, viuen al Prepirineu. Així mateix, també és present al sud de Lleida i a les muntanyes de l'interior de la província de Tarragona.
Era molt popular a Cornoalla –hi figura a l'escut i la llegenda l'associava amb l'ànima del rei Artús– però la destrucció progressiva del seu hàbitat va provocar-ne l'ocàs des del XVIII fins que va desaparèixer completament a mitjan . Des dels anys 1980, The National Trust que administra la reserva natural de la península del Lizard va llançar un projecte per tornar a introduir la pastura tradicional i la gestió del sotabosc, sobretot per recrear el biòtop de moltes plantes rares. Fins que el 2001 les primeres gralles van tornar per quedar-s'hi i formar una població estable. miniatura|Gralla de bec vermell en vol fotografiada a Himachal Pradesh (Índia)
Costums És sociable, gregària, sedentària i increïblement àgil en el vol acrobàtic arran de les parets on nia, fins i tot durant els cops de vent més huracanats.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Còrvids