Els tetraonins (Tetraoninae) són una subfamília obsoleta dels fasiànids (Phasianidae). Antany van ser considerats una família de ple dret: els tetraònids (Tetraonidae). Actualment han passat a ser considerats la tribu tetraonini dins la subfamília dels fasianins (Phasianinae).
Morfologia Fan entre 30 i 88 cm de llargària. Tenen els orificis nasals coberts de plomes. Tenen les potes parcialment o totalment cobertes de plomes, els tarsos desproveïts d'esperons i el dit posterior rudimentari o absent. Bec curt i fort. Presenten un acusat dimorfisme sexual (tret del gènere Lagopus) tant de coloració com de dimensions i formes. esquerra|miniatura|Gall fer (Tetrao urogallus) fotografiat a Turíngia (Alemanya). Ecologia Nien a terra. Viuen a les zones fredes i temperades de l'hemisferi nord.
Taxonomia Ha hagut molts canvis a la classificació dels tetraònids; alguns autors els van considerar una família de l'ordre Galliformes mentre que d'altres els han inclòs com a subfamília de la família Phasianidae,Classificació dels tetràonids els tetraonins (Tetraoninae). Modernament s'ha fet amb ells una tribu dins els fasianins (Phasininae) a la que han inclòs els galls dindi del gènere Meleagris, antany considerats una família (o subfamília) diferent. Avui són classificats en 11 gèneres amb 21 espècies: Gènere Meleagris, amb dues espècies. Gènere Bonasa, amb una espècie: grèvol crestat (Bonasa umbellus). Gènere Tetrastes, amb dues espècies. Gènere Centrocercus, amb dues espècies. Gènere Dendragapus, amb dues espècies. Gènere Tympanuchus, amb tres espècies. Gènere Lagopus, amb tres espècies. Gènere Falcipennis, amb una espècie: grèvol siberià (Falcipennis falcipennis). Gènere Canachites, amb una espècie: grèvol del Canadà (Canachites canadensis). Gènere Tetrao, amb dues espècies. Gènere Lyrurus, amb dues espècies.
Sovint s'inclou també el faisà koklas (Pucrasia macrolopha), però de moment no hi ha un consens total.
Referències
Enllaços externs
Taxonomia dels tetraònids. Classificació dels tetràonids