miniatura|Il·lustració d'un corriol camanegre (circa 1902) El corriol camanegre (Anarhynchus alexandrinus) és un ocell estival que es pot considerar abundant als Països Catalans. És un limícola associat amb els ambients de platges marines que forma part de la família dels caràdrids (Charadriidae) i l'ordre dels caradriformes (Charadriiformes).
Noms populars Altres noms en català són picaplatges camanegre a les Pitiüses,Picaplatges o Picaplatge a l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Consell Insular d'Eivissa i Formentera. o tiruril·lo camanegre a MallorcaEls noms que apareixen per a aquesta espècia en la següent guia de camp són corriol camanegra i, específic pels Balears, tiruril·lo camanegra. Vegeu: Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció al català i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Dibuixants no indicats. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 130.Tiruril·lo camanegra a la llista d'ocells de la pàgina "Les aus [del Parc Natural] de s'Albufera de Mallorca" o encara passarius, i cegall bord a les Balears.
Descripció El corriol camanegre és un petit ocell litoral que pesa uns 40 g quan és adult. Tant els mascles com les femelles presenten un coll molt gruixut, que fa que quasi no s'observi una discontinuïtat entre cap i cos, el dors i el pili de color terrós, amb el front negre, bec i potes també negres, mentre que la resta del cos és de color blanc de neu; però els adults tenen un plomatge dimòrfic. Durant l'època de reproducció, els mascles tenen una barra del cap horitzontal negra, dues bandes pectorals fosques incompletes a cada costat del pit, cobertores negres per a les orelles i un clatell i una capçada vermellosos (tot i que hi ha alguna variació entre les poblacions reproductores), mentre que les femelles són més pàl·lid en aquestes zones, sense les marques fosques. A l'inici de l'època de reproducció, és fàcil distingir entre mascles i femelles ja que els ornaments són molt pronunciats, però a mesura que avança l'època de cria, les diferències entre els dos sexes disminueixen. A més, els mascles tenen tarsos més llargs i plomes de flanc més llargues que les femelles. Es creu que les plomes de flanc més llargues són un avantatge per a la incubació i la cura de la cria, ja que la qualitat de les plomes s'associa amb l'aïllament tèrmic. Hi ha múltiples predictors significatius de l'ornamentació del plomatge en el corriol camanegre. En primer lloc, la interacció entre l'avanç de l'època de cria i les pluges sembla afectar l'ornamentació. Els ornaments masculins es tornen més elaborats al llarg d'una temporada de reproducció a les regions amb pluges altes, mentre que a les regions amb poca pluja, els ornaments masculins es tornen més lleugers. En segon lloc, la interacció entre el sistema de cria i el sexe pot predir el grau d'ornamentació del plomatge. A les poblacions polígames, els ornaments sexuals són més pronunciats, generant un dimorfisme sexual més acusat que en les poblacions monògames. La diferència es constata especialment en els mascles, on els ornaments són més foscos i més petits en les poblacions polígames en comparació amb les poblacions monògames, on els mascles tenen ornaments més clars i més grossos. Es creu que això és el resultat d'un compromís entre la mida i la intensitat dels ornaments.
Distribució, hàbitats i desplaçaments Distribució El corriol camanegre té una distribució geogràfica extremadament àmplia i els hàbitats varien no només espacialment sinó també ambientalment. Se sap que resideixen i es reprodueixen en múltiples tipus d'hàbitat, des del desert amb temperatures del sòl que arriben als 50 °C fins a la tundra. La distribució de les àrees de reproducció d'aquesta espècie cobreix Europa, Àsia i Àfrica,). A Europa, les poblacions es troben normalment a l'oest; tot i que una vegada hi havia una població reproductora a Hongria, el corriol camanegre ja no hi cria. A l'Àfrica, les poblacions es troben a la costa sud del Senegal i al llarg de la costa nord de la Mediterrània i la costa de la Mar Roja. L'àrea de reproducció continua al llarg de la península aràbiga, l'Aràbia Saudita, Qatar i Bahrain a l'Orient Mitjà. També es poden trobar petites poblacions a illes, com ara l'arxipèlag de Cap Verd, les illes Canàries i les Açores. És un vagabund rar a Austràlia. Algunes poblacions no migren, com la població de Maio (Cap Verd), però altres poblacions poden migrar a distàncies raonables, per exemple, se sap que els corriols que passen l'hivern al nord d'Àfrica migren a Turquia i Grècia a la primavera. No se sap que alguns ocells que crien a l'oest d'Europa viatgen molt lluny, només dins d'Europa, però alguns viatgen, principalment a l'Àfrica occidental.
A Catalunya i illes Balears és relativament comú al delta de l'Ebre, al delta del Llobregat, als Salats i Muntanyans de Torredembarra, al Delta del Riu Foix de Cubelles, a Les Madrigueres del Vendrell, a la Platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú i a s'Albufera de Mallorca, entre altres llocs.
L'àrea de distribució s'ha vist reduïda en les darreres dècades a causa de la destrucció del seu hàbitat natural. Així, per exemple, malgrat el nom anglès (Kentish Plover) ja fa temps que no cria a Kent ni a la resta de Gran Bretanya.
Hàbitats i desplaçaments El corriol camanegre és un ocell limícola vinculat amb les platges marines (vegeu), on nidifica per preferència, tot i que a causa de la pressió humana, s'ha vist obligat en molts llocs a traslladar el niu a camps erms propers de l'interior.Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 49.
Els hàbitats de reproducció solen ser les ribes dels llacs alcalins, els aiguamolls, les maresmes salades i les costes, cosa que s'ajusta als resultats d'un estudi que va investigar què fa que un entorn sigui adequat per a un hàbitat de reproducció per a aquest corriol. Mitjançant l'anàlisi de quatre variables de tots els nius coneguts, l'estudi va trobar que els corriols prefereixen nidificar en zones de poca elevació, vegetació baixa, gran humitat i llocs allunyats de l'activitat humana i els assentaments.
Hi ha hagut observacions de pares que traslladen els seus pollets d'àrees pobres d'alimentació a zones de millor alimentació i els pollets es van fer més forts posteriorment en aquestes noves zones. Això suggereix que els pares mouen estratègicament els pollets i canvien d'hàbitat. Moure les cries té beneficis: protecció dels depredadors, obtenir més aliment, evitar la competència per l'aliment i l'espai, evitar el possible infanticidis per competència i evitar les defenses del territori dels altres. No obstant això, es tracta d'una compensació, ja que també hi ha costos per traslladar les cries: moure's gasta molta energia, especialment en joves, per tant, el creixement dels pollets es pot aturar ja que l'energia s'utilitza en el moviment en lloc del creixement, la possibilitat de mortalitat a causa de la fam o la depredació augmenta mentre es mou per zones obertes i l'àrea de gran quantitat d'aliments ja pot tenir molts depredadors. En general, el creixement dels pollets i la supervivència de la cria es beneficien de traslladar-se a una àrea d'alimentació més alta, augmentant per tant l'èxit reproductiu dels pares, per això els pares mouen els pollets. L'estudi també va trobar que les femelles més grosses i pesades tenien més probabilitats de moure els pollets, potser perquè podien defensar els seus pollets dels pares veïns
Comportament i ecologia És freqüent en migració als Països Catalans i hi apareix durant el mes d'abril fins al final de maig. Té una gran mobilitat i es desplaça mitjançant llargues curses per les zones sorrenques o els salobrars on nidifica.
És molt característic el comportament d'aquest ocell quan se sent amenaçat: fa veure que està ferit i es mou feixugament tot arrossegant una ala, com si la tingués trencada. D'aquesta manera desvia l'atenció del possible depredador i evita que aquest trobi el niu. Aquest comportament no és exclusiu del corriol camanegre, ja que és propi de molts altres limícoles.Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 108-109. Desembre del 1988, Barcelona. miniatura|Un pollet de corriol camanegre eclosionant a Maio, Cap Verd, 2016
Cria El corriol camanegre té un sistema de cria especialment flexible, que inclou comportaments tant monògams com polígams dins de les poblacions. Se sap que les parelles reproductores tornen a reproduir-se entre elles l'any següent, però també s'han observat canvis de parella tant entre i dins de les estacions de reproducció.
Juntament amb els canvis de parella, també s'observen les fecundacions extra parelles (EPF-extra pair fertilisations) en algunes poblacions, per femelles que copulen amb mascles extra-parelles (EPP-extra pair paternity), o mascles que copulen amb femelles extra parella i que després ponen els ous en el niu del mascle (QP- quasi-parasitism). Una teoria sobre per què es produeixen aquestes copules extra-parella (EPC-extra-pair copulation) és que aquest mecanisme va evolucionar per evitar els efectes nocius de la consanguinitat. Això està recolzat per un estudi de Blomqvist et al., que mostra que els EPC són més comuns quan una parella reproductora està més estretament relacionada entre si. Una altra teoria és que les femelles poden buscar EPC amb mascles d'alta qualitat per obtenir els "bons gens" per als seus fills, seguint la hipòtesi dels "fills sexy". L'època de reproducció del corriol camanegre dura de mitjana entre 2 i 5 mesos i varia en l'època de l'any en funció de la població concreta. Les parelles reproductores poden substituir les postes fallides més d'una vegada per temporada de reproducció, amb la mateixa parella o amb una diferent i tant els mascles com les femelles poden criar més d'una niuada, a causa del canvi de parella i de les EPC com s'ha esmentat anteriorment. Les mostres de festeig també varien entre les poblacions de corriols, especialment entre les poblacions socialment monògames i les polígames, per exemple, a les poblacions polígames el temps dedicat a festejar és significativament més llarg tant per als mascles com per a les femelles que en les poblacions monògames. Les mostres de festeig inclouen gestos actius com ara córrer, construir nius rascades (petites cavitats poc profundes al sòl que després s'incorporen als nius) i lluitar/córrer per defensar un territori de reproducció (principalment per mascles)
Territoris miniatura|Salina do Porto Ingles, l'hàbitat del corriol camangre a Maio, Cap Verd.