miniatura|Niu de balquer fotografiat a Alemanya. miniatura|Il·lustració de l'any 1897 amb diversos ocells del canyissar (el balquer és el moixó més gros a l'esquerra). El balquer, rossinyol d'aigua, rossinyol gros, buscarla grossa o tord de prat https://menorcasom.org/ocells/tord-de-prat a les Balears o busquerot, buixerothttps://dlc.iec.cat/Results?IdE=0103406&DecEntradaText=buixerot&AllInfoMorf=False&OperEntrada=3&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False o xitxarrot al País Valencià (Acrocephalus arundinaceus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes semblant a les boscarles i un dels ocells més grossos del canyissar.
Noms populars i dialectals Altres noms: bolquer, buixerot, carreter, carreter balcà, rossinyol balquer, tri-tri, xarrac. https://www.iepenedesencs.org/parlarpenedesenc/lema.php?id=187
Morfologia Fa 19 cm de llargària total. Té un cap truncat molt característic, proveït d'una línia superciliar molt marcada. Presenta un principi de cresta. Bec més llarg i més robust que d'altres ocells semblants. És de colors bruns semblants a la de la boscarla de canyar i, per sota, és blanc vermellós. Té la cua més ampla que la boscarla de canyar. No presenta dimorfisme sexual.
Subespècies Acrocephalus arundinaceus arundinaceus Acrocephalus arundinaceus zarudnyi Acrocephalus arundinaceus orientalis
Reproducció Comença a nidificar a mitjan maig, després de construir un niu entre joncs i canyissos, a la vora de l'aigua i semblant al de la boscarla de canyar: en forma de copa i subjectat a les tiges de les plantes aquàtiques. El volum de la posta va de 3 a 6 ous, que la femella covarà al llarg de 13-15 dies, després dels quals encara mancaran 12 dies perquè els novells deixin el niu. És probable que alguns exemplars efectuïn una doble posta.
Fa niu a tot Europa, menys a Escandinàvia i Anglaterra.
Alimentació Menja insectes però, de tant en tant, afegeix algun peixet a la seua dieta.Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 92.
Hàbitat Ocupa qualsevol zona que presenti canyissos o canyes, i, així, nidifica a totes les zones palustres dels Països Catalans, fins i tot a la part interior del Principat de Catalunya, aprofitant els marges dels rius i els embassaments existents.Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 133. Desembre del 1988, Barcelona.
Distribució geogràfica Viu a Euràsia i Àfrica.
Costums El seu cant és molt típic i, estrident, ronc i molt potent, evoca els ambients de les maresmes: consta d'una sèrie de xerrics repetits diverses vegades. Vola baix i s'atura sovint en els arbres i en els fils de telèfon o d'electricitat. Algunes parelles són monògames però d'altres no. Es desplaça en sentit vertical agafat a les tiges dels diferents tipus de plantes dels canyissars. És estival i migrador nocturn. Arriba als Països Catalans durant el mes d'abril i hi roman fins a l'octubre.
Referències
Enllaços externs
Informació sobre la població del balquer al Principat de Catalunya Fotografies i enregistraments sonors del balquer Descripció i hàbitat d'aquest ocell
Categoria:Acrocephalus