LOscar al millor guió original (en anglès: Academy Award for Best Original Screenplay) és l'Oscar concedit per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques (AMPAS) per un guió cinematogràfic no basat en material prèviament publicat.
Història En la primera edició dels premis es crearen dues categories: Oscar a la millor història (Academy Award for Best Story) i Oscar al millor guió adaptat (Academy Award for Best Adapted Screenplay), unes categories que es mantingueren fins al 1940. Aquell any la categoria de millor història es dividí en millor història i millor guió original (Academy Award for Best Writting), una divisió que es mantingué fins al 1957 quan quedaren establertes les dues existents avui dia: millor guió original i millor guió adaptat.
Woody Allen és el guionista més nominat en aquesta categoria, 16 nominacions, i també el més premiat amb tres guardons. El segueix Paddy Chayefsky amb dos guardons, si bé aquest també guanyà un premi a millor guió adaptat. La majoria dels guions guardonats són en anglès, si bé també hi ha presència de l'alemany (Richard Schweizer), castellà (Pedro Almodóvar), francès (Albert Lamorisse, Claude Lelouch i Pierre Uytterhoeven) i italià (Ennio de Concini, Pietro Germi i Alfredo Giannetti).
Al llarg de la història d'aquests premis nombrosos novel·listes i dramaturgs han estat nominats al premi, entre d'altres: John Steinbeck, Noël Coward, Raymond Chandler, Alain Robbe-Grillet, Edward Bond, Arthur C. Clarke, Lillian Hellman, Neil Simon, Paddy Chayefsky, Kenneth Lonergan, Tom Stoppard i Terence Rattigan.
Muriel Box fou la primera dona guardonada amb l'Oscar a millor guió original l'any 1954 juntament amb el seu marit, Sydney Box, un fet que es repetí en l'edició de 1985 quan el també matrimoni Earl W. Wallace i Pamela Wallace guanyaren el premi en aquesta mateixa categoria. Joel i Ethan Coen són els únics germans que han aconseguit guanyar el premi en aquesta categoria l'any 1996, i Francis Ford Coppola i Sofia Coppola els únics pare i filla en aconseguir el mateix guardó els anys 1970 i 2003 respectivament.
Billy Wilder, Charles Brackett, Paddy Chayefsky, Francis Ford Coppola, Horton Foote, William Goldman, Robert Benton, Bo Goldman i Joel i Ethan Coen són els guionistes que han guanyat tant en la categoria de millor guió original i millor adaptat.
Guanyadors i nominats En les llistes que segueixen, el guanyador o guanyadora del premi es mostra en primer lloc i en negreta, el segueixen els altres nominats. Cada entrada individual mostra el nom de la pel·lícula seguit pel nom del guionista. Seguint la pràctica de l'Acadèmia, les pel·lícules detallades en la llista estan classificades segons l'any de la seva nominació oficial a Los Angeles que és, normalment, l'any de la seva estrena.
Dècada del 1940 Guanyador Nominats 1941 75px|center Preston Sturges per El gran McGinty <small> Ben Hecht per Àngels damunt Broadway Norman Burnside, Heinz Herald i John Huston per Dr. Ehrlich's Magic Bullet Charles Bennett i Joan Harrison per Enviat especial Charlie Chaplin per The Great Dictator 1942 75px|center Herman J. Mankiewicz i Orson Welles per Ciutadà Kane <small> Norman Krasna per The Devil and Miss Jones Harry Chandlee, Abem Finkel, John Huston i Howard Koch per El sergent York Karl Tunberg i Darrell Ware per Tall, Dark and Handsome Paul Jarrico per Tom, Dick i Harry 1943 75px|center Michael Kanin i Ring Lardner Jr per Woman of the Year <small> Michael Powell i Emeric Pressburger per One of Our Aircraft is Missing Frank Butler i Don Hartman per Road to Morocco W. R. Burnett i Frank Butler per Wake Island George Oppenheimer per The War Against Mrs. Hadley 1944 75px|center Norman Krasna per Princess O'Rourke <small> Dudley Nichols per Air Force Noel Coward per Sang, suor i llàgrimes Lillian Hellman per The North Star Allan Scott per So Proudly We Hail! 1945 75px|center Lamar Trotti per Wilson <small> Preston Sturges per Visca l'heroi victoriós Preston Sturges per The Miracle of Morgan's Creek Richard Connell i Gladys Lehman per Two Girls and a Sailor Jerome Cady per Wing and a Prayer 1946 Richard Schweizer per Marie-Louise <small> Philip Yordan per Dillinger Myles Connolly per Music for Millions Milton Holmes per Salty O'Rourke Harry Kurnitz per What Next, Corporal Hargrove? 1947 Muriel Box i Sydney Box per The Seventh Veil <small> Raymond Chandler per La dàlia blava Jacques Prévert per Les Enfants du paradis Ben Hecht per Notorious Norman Panama i Melvin Frank per Road to Utopia 1948 Sidney Sheldon per The Bachelor and the Bobby-Soxer <small> Abraham Polonsky per Cos i ànima Ruth Gordon i Garson Kanin per A Double Life Charlie Chaplin per Monsieur Verdoux Sergio Amidei, Adolfo Franci, Cesare Giulio Viola i Cesar Zavattini per Sciuscià Les categories Millor guió original (Best original screenplay) i Millor guió adaptat (Best adapted screenplay) es van unir en la categoria Millor guió cinematogràfic (Best screenplay) 1949 No atorgat <small> La categoria Millor guió cinematogràfic (Best screenplay) es va canviar de nom a Millor història i guió original (Best Story and Screenplay)
Dècada del 1950 Guanyador Nominats 1950 75px|center Robert Pirosh per Battleground <small> Sidney Buchman per Jolson torna a cantar Alfred Hayes, Federico Fellini, Sergio Amidei, Marcello Pagliero i Roberto Rossellini per Paisà T.E.B. Clarke per Passport to Pimlico Helen Levitt, Janice Loeb i Sidney Meyers per The Quiet One 1951 Charles Brackett, D.M. Marshman, Jr. i Billy Wilder per Sunset Boulevard <small> Ruth Gordon i Garson Kanin per Adam's Rib Virginia Kellogg i Bernard C. Schoenfeld per Caged Carl Foreman per The Men Joseph L. Mankiewicz i Lesser Samuels per No Way Out 1952 75px|center Alan Jay Lerner per Un americà a París <small> Billy Wilder, Lesser Samuels i Walter Newman per Ace in the Hole Philip Dunne per David i Betsabé Robert Pirosh per Go for Broke! Clarence Greene i Russell Rouse per The Well 1953 T.E.B. Clarke per The Lavender Hill Mob <small> Sydney Boehm per The Atomic City Terence Rattigan per The Sound Barrier Ruth Gordon i Garson Kanin per La Pat i en Mike John Steinbeck per Viva Zapata! 1954 75px|center Charles Brackett, Richard Breen i Walter Reisch per Titanic <small> Betty Comden i Adolph Green per Melodies de Broadway Richard Murphy per The Desert Rats Sam Rolfe i Harold Jack Bloom per Colorado Jim Millard Kaufman per Take the High Ground! 1955 75px|center Budd Schulberg per La llei del silenci <small> Joseph L. Mankiewicz per La comtessa descalça William Rose per La Geneviève Valentine Davies i Oscar Brodney per The Glenn Miller Story Norman Panama i Melvin Frank per Knock on Wood 1956 Sonya Levien i William Ludwig per Interrupted Melody <small> Milton Sperling i Emmet Lavery per The Court-Martial of Billy Mitchell Betty Comden i Adolph Green per Sempre fa bon temps Jacques Tati i Henri Marquet per Les vacances del Sr. Hulot Melville Shavelson i Jack Rose per The Seven Little Foys 1957 Albert Lamorisse per Le Ballon rouge <small> Robert Lewin per The Bold and the Brave Andrew L. Stone per Julie Federico Fellini i Tullio Pinelli per La strada William Rose per El quintet de la mort 1958 75px|center George Wells per Designing Woman <small> Leonard Gershe per Funny Face Ralph Wheelwright, R. Wright Campbell, Ivan Goff i Ben Roberts per L'home de les mil cares Barney Slater, Joel Kane i Dudley Nichols per The Tin Star Federico Fellini, Ennio Flaiano i Tullio Pinelli per Els inútils 1959 75px|center Nathan E. Douglas i Harold Jacob Smith per Fugitius <small> Paddy Chayefsky per The Goddess Melville Shavelson i Jack Rose per Houseboat James Edward Grant i William Bowers per The Sheepman Fay Kanin i Michael Kanin per Teacher's Pet
Dècada del 1960 {| class=wikitable width=95% |- align=center !width="300px;" colspan=2; align=center| Guanyador !width="400px;" align=center| Nominats |- ! colspan=3 align=center style="background-color:#CACCD0| 1960 |- |width=2%| 75px|center | Clarence Greene, Maurice Richlin, Russell Rouse i Stanley Shapiro per Pillow Talk | <small> François Truffaut, Marcel Moussy per Les Quatre Cents Coups Ernest Lehman per Perseguit per la mort Paul King, Joseph Stone, Stanley Shapiro i Maurice Richlin per Operation Petticoat Ingmar Bergman per Maduixes silvestres |- ! colspan=3 align=center style="background-color:#CACCD0| 1961 |- |width=2%| 75px|center |I.A.L. Diamond i Billy Wilder per L'apartament | <small> Bryan Forbes , Richard Gregson i Michael Craig per The Angry Silence Norman Panama i Melvin Frank per The Facts of Life Marguerite Duras per Hiroshima mon amour Jules Dassin per Poté tin kyriaki |- ! colspan=3 align=center style="background-color:#CACCD0| 1962 |- |width=2%| 75px|center |William Inge per Esplendor a l'herba |<small> Valentin Yoshov i Grigori Chukhrai per Bal·lada o soldate Federico Fellini , Tullio Pinelli , Ennio Flaiano i Brunello Rondi per La dolce vita Sergio Amidei , Diego Fabbi i Indro Montanelli per El general de la Rovere Stanley Shapiro i Paul Henning per Lover Come Back |- ! colspan=3 align=center style="background-color:#CACCD0| 1963 |- |width=2%| 75px|center |Ennio de Concini, Pietro Germi i Alfredo Giannetti per Divorci a la italiana | <small> Charles Kaufman i Wolfgang Reinhardt per Freud Alain Robbe-Grillet per L'Année dernière à Marienbad Stanley Shapiro i Nate Monaster per That Touch of Mink Ingmar Bergman per Såsom i en spegel |- ! colspan=3 align=center style="background-color:#CACCD0| 1964 |- |width=2%| 75px|center |James Webb per La conquesta de l'Oest | <small> Federico Fellini , Ennio Flaiano , Tullio Pinelli i Brunello Rondi per Fellini 8 ½ Elia Kazan per Amèrica, Amèrica Pasquale Festa Campanile , Massimo Franciosa , Nanni Loy , Vasco Pratolini i Carlo Bernari per Le quattro giornate di Napoli Arnold Schulman per Love with the Proper Stranger |- ! colspan=3 align=center style="background-color:#CACCD0| 1965 |- |width=2%| 75px|center |Peter Stone , Frank Tarloff i S.H. Barnett per Father Goose| <small> Alun Owen per A Hard Day's Night Raphael Hayes i Orville H. Hampton per One Potato, Two Potato Agenore Incrocci, Furio Scarpelli i Mario Monicelli per I compagni Jean-Paul Rappeneau, Ariane Mnouchkine, Daniel Boulanger i Philippe de Broca per L'home de Rio |- ! colspan=3 align=center style="background-color:#CACCD0| 1966 |- |width=2%| |Frederic Raphael per Darling | <small> Agenore Incrocci, Furio Scarpelli, Mario Monicelli, Tonino Guerra, Giorgio Salvioni i Suso Cecchi D'Amico per Casanova 70 Jack Davies i Ken Annakin per Those Magnificent Men in Their Flying Machines Franklin Coen i Frank Davis per The Train Jacques Demy per Les Parapluies de Cherbourg |- ! colspan=3 align=center style="background-color:#CACCD0| 1967 |- |width=2%| 75px|center | Claude Lelouch i Pierre Uytterhoeven per Un homme et une femme| <small> Michelangelo Antonioni , Tonino Guerra i Edward Bond per Blow Up Billy Wilder i I.A.L. Diamond per Un cop de sort Robert Ardrey per Khartoum Clinkt Johnston i Don Peters per La presa nua |- ! colspan=3 align=center style="background-color:#CACCD0| 1968 |- |width=2%| 75px|center |William Rose per Endevina qui ve a sopar | <small> David Newman i Robert Benton per Bonnie i Clyde Robert Kaufman i Norman Lear per El promès de la meva dona Jorge Semprún per La guerra s'ha acabat Frederic Raphael per Dos a la carretera |- ! colspan=3 align=center style="background-color:#CACCD0| 1969 |- |width=2%| 75px|center |Mel Brooks per Els productors | <small> Stanley Kubrick i Arthur C. Clarke per 2001: una odissea de l'espai Franco Solinas i Gillo Pontecorvo per La Battaglia di Algeri John Cassavetes per Faces Iro Wallach i Peter Ustinov per Hot Millions |- |colspan=3| La categoria fou reanomenada Millor història i guió' (Best story and screenplay) basat en material no prèviament publicat o produït.
Dècada del 1970