El coeficient de conductivitat tèrmica és una característica de cada substància i expressa la magnitud de la seva capacitat de conduir la calor. El seu símbol és la lletra grega .
Al Sistema Internacional d'Unitats (SI) es mesura en watt / metre × kelvin (W/(m·K)), en kilocaloria / hora × metre × kelvin (kcal/(h·m·K)), al sistema tècnic i en BTU / hora × peu × Fahrenheit (BTU/(h·ft·°F)), al sistema anglosaxó.
El coeficient de conductivitat tèrmica expressa la quantitat o flux de calor que passa a través de la unitat de superfície d'una mostra del material, d'extensió infinita, cares planoparal·leles i gruix unitat, quan entre les seves cares s'estableix una diferència de temperatures igual a la unitat, en condicions estacionàries.
Aquest coeficient varia amb les condicions del material (humitat que conté, temperatura a la qual es fa la mesura), pel qual es fixen condicions per fer-lo, generalment per material sec i 15 °C (temperatura mitjana de treball dels materials de construcció) i en altres ocasions, 300 K (26,84 °C).
Alguns valors típics de conductivitat tèrmica () Conductivitat Tèrmica (W·m-1·K-1)Acer47-58Aigua0,58Aire0,02Alcohol0,16Alpaca29,1Alumini209,3Amiant0,04Bronze116-186Zinc106-140Coure372,1-385,2Suro0,07Estany64,0Fibra de vidre0,03-0,07Glicerina0,29Ferro80,2Maó0,80Maó refractari0,47-1,05Llautó81-116Liti301,2Fusta0,13Mercuri83,7Mica Moscovita0,72Níquel52,3Or308,2Parafina0,21Argent406,1-418,7Plom35,0Poliuretà0,018-0,025Vidre0,6-1,0
Vegeu també Conductivitat tèrmica
Categoria:Magnituds físiques