és un periodista, escriptor i polític català, diputat al Parlament de Catalunya en les VI i VII Legislatures.
Biografia Es llicencià en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i treballà com a periodista a la revista El Ciervo (degana de les revistes espanyoles en actiu), El Correo Catalán, Avui, TVE (on va ser redactor de Miramar i Cara a Cara, sotsidrector de Recull Informatiu i director de Panorama). Fou president i director general de l'empresa La Productora entre el 1988 i el 1992. Durant aquest període, va dirigir la sèrie de televisió Planeta Sur i va ser productor executiu de la pel·lícula Ni un pam de net.
Membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya. També ha estat vicepresident de l'Associació Justícia i Pau de Barcelona, director dels departaments de Migració i de Voluntariat de Càritas Diocesana a Barcelona, membre de la junta directiva del Comitè Català de l'ACNUR i fundador i primer president de la Fundació Futur.
De 1975 a 1978 fou militant del Partit Socialista Popular català.Diputats del Parlament de Catalunya en la VI Legislatura p. 185
Ha sigut professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull) entre els anys 1997 i el 2017.
Adscrit a la plataforma Ciutadans pel Canvi l'estiu del 1999, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003. Va ser membre de la ponència redactora del nou Estatut de Catalunya de l'any 2006, també al Congrés dels Diputats i al Senat. Va exercir de portaveu a la Comissió de Justícia i va ser membre de les comissions d'Exteriors, Cooperació i Solidaritat i de la Comissió d'Estudi de la Immigració. Va ser director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i assessor de Relacions Externes del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Després va ser cap de campanya de Montserrat Tura a les primàries del PSC per a l'alcaldia de Barcelona (gener-febrer 2011).
Entre el 2011 i el 2015 va ser adjunt a la Gerència de Qualitat de Vida de l'Ajuntament de Barcelona.
El febrer del 2017 va ser nomenat cap de gabinet de la Primera Tinència d'Alcaldia de Barcelona. I el juliol del 2019 director d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona.
Obres La herencia política y humana de Enrique Tierno Galván. Tibidabo Ediciones, Barcelona (1985) El Quart Món, Editorial Barcanova, Barcelona (1991) El Cuarto Mundo, PPC Madrid (1993) Informe sobre la immigració, Deriva Editorial, Barcelona (1995) Desastre a la 525 (Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira 2004), La Campana, Barcelona. El poeta indecente, Deriva Editorial, Barcelona (2007), Salto de Página, Madrid (2017), La mort sempre acaba la partida, La Vocal de Lis, Barcelona (2018) Els papers de Tierno Galván. La rivalitat Madrid-Barcelona dels primers ajuntaments democràtics, Ajuntament de Barcelona (2024) Los papeles de Tierno Galván. La rivalidad Madrid-Barcelona de los primeros ayuntamientos democráticos, Ayuntamiento de Barcelona (2024) María, la construcción de un mito. El Desvelo Ediciones-Editorial Almuzara. Córdoba (2026)
Referències
Enllaços externs Biografia Blog d'Alexandre Masllorens
Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Diputats al Parlament de Catalunya pel PSC Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Diputats de la sisena legislatura del Parlament de Catalunya Categoria:Periodistes del segle XXI Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX