El Consell de la Unió Europea, conegut informalment com el Consell de Ministres, és la tercera de les set institucions de la Unió Europea (UE) atenent el seu ordre d'enumeració en el Tractat de la Unió Europea. És un dels dos òrgans legislatius de la UE. Juntament amb el Parlament Europeu, té la potestat d'esmenar, aprovar o rebutjar les propostes de la Comissió Europea, detentora de la iniciativa legislativa.

És l'òrgan legislatiu i pressupostari de la Unió Europea, juntament amb el Parlament Europeu, i exerceix funcions de coordinació i elaboració de polítiques públiques. Reuneix els ministres dels estats membres de la Unió Europea segons la matèria a tractar. La seva estructura i funcionament són regulats en l'article 16 del Tractat de la Unió Europea i la secció 3a del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

Història i naturalesa El Consell de la Unió Europea, anteriorment denominat Consell de Ministres de la Unió Europea, és una institució única i comuna per a totes les Comunitats Europees des de la fusió dels executius de 1965. Amb l'entrada en vigor del Tractat de Maastricht, és la principal instància decisòria de la UE. De fet, és la institució que representa els interessos dels estats membres i, per tant, cadascun hi expressa els seus interessos particulars. És el principal òrgan decisori de la Comunitat.

Seu

En principi les reunions se celebraven només al final de cada presidència i en territori de l'estat membre, pèro amb el temps es van anar afegint reunions extraordinàries vers la meitat de la presidència que se celebraven a la ciutat de Brussel·les. Finalment pel Tractat de Niça, i donades les dimensions que havien pres aquestes reunions, es va decidir que les reunions oficials se celebressin sempre a Brussel·les a partir de l'1 de maig de 2004, on un nou edifici va ser construït expressament per a això.

També es poden celebrar reunions «informals» en algun lloc de l'estat membre que ocupa la presidència, la primera es va celebrar a Formentor (Mallorca) durant la presidència espanyola de 1995.

Composició Al Consell de la Unió Europea són representats els estats membres, per representants amb càrrecs ministerials, i un comissari amb veu però sense vot, representa la Comissió Europea.

Excepcionalment, quan s'ha deliberat sobre matèries relacionades amb la Unió Econòmica i Monetària, també es conviden els ministres d'Economia i Hisenda, tal com està previst en la Declaració 4a del Tractat de la Unió Europea. A la primera sessió de cada reunió es convida al President del Parlament Europeu.

No es tracta pròpiament d'una institució de la UE, sinó d'un òrgan polític. No té seu.

Presidència miniatura|Símbol de la presidència belga del Consell, el segon trimestre de 2010

La presidència s'exerceix de forma rotatòria cada sis mesos, segons un ordre fixat per unanimitat pel Consell. Les seves funcions són:

Representar les comunitats en els fòrums i relacions internacionals. Convocar les sessions del consell. Dirigir i ordenar els debats del Consell. Fixar l'ordre provisional de les reunions del Consell. Vigilar el desenvolupament normal dels treballs. Cooperar en la recerca de solucions concretes als diversos problemes que se sotmetin al Consell.

Secretaria General del Consell La secretaria general, amb seu a l'edifici Justus Lipsius de Brussel·les, proporciona ajuda a la presidència de torn, alhora que prepara i garanteix el bon funcionament de la institució, així com vetlla per la seva legalitat. Entre els seus membres cal destacar l'Alta Representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, càrrec actualment exercit per Kaja Kallas, que té una doble funció, ja que és representant al Consell i vicepresidenta de relacions exteriors de la Comissió.

Comitè de Representants Permanents És un òrgan auxiliar del Consell de la UE, format pels representants permanents dels estats membres, que s'encarrega de preparar els treballs del Consell i executar les tasques que aquest li encomani. El formen els ambaixadors dels estats membresReal Decreto 260/1986, de 17 de enero, por el que se crea la representación permanente de España ante la Unión Europea. acreditats davant la Comunitat Europea que a més fan tasques com a agents diplomàtics. Quan es reuneixen amb els membres del consell formen el COREPER.

Formacions La formació més rellevant que i que es reuneix amb més freqüència és Consell d'Assumptes Generals i de Relacions Exteriors de la Unió Europea, tot i que és necessari destacar el Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea, conegut com a Ecofin, que tracta els assumptes econòmics i financers. Amb tot, es poden arribar a destacar nou formacions i/o configuracions diferents en funció de la temàtica tractada.

Funcions El Consell té sis responsabilitats bàsiques:

Aprova les normes comunitàries a proposta de la Comissió Europea Coordina les polítiques econòmiques dels estats membres (Ecofin) Conclou els acords internacionals de la UE i tercers països Aprova el pressupost de la UE, decidit conjuntament entre el Consell i el Parlament Europeu Desenvolupa la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) sobre les directrius proposades pel Consell Europeu Coordina la cooperació entre els tribunals nacionals i la política en matèria penal (àmbit de cooperació intergovernamental)

No obstant això, pel fet que les decisions a prendre són múltiples està assessorat pel Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea (COREPER). Aquest comitè prepara el treball del Consell, amb l'excepció dels temes d'agricultura que els prepara una comissió especial.

Vots

El sistema de votació, amb constant debat, presenta les següents característiques des de l'1 de gener del 2007.El consejo de la Unión Europeas Es considera que s'obté la majoria qualificada quan es compleixen les següents condicions:

Una majoria dels estats membres aproven (en alguns casos una majoria de 2/3) S'afirmen un mínim de 255 vots a favor de la proposta, o sigui, un 73,9% del total. a més a més, cada estat pot demanar que la confirmació dels vots representin almenys un 62% de la població total de la UE. Si no es respecta aquest criteri, la decisió no és aprovada.

+ Vots Estat membre 29 , , , * 27 , 14 13 12 , , , , 10 , , 7 , , , , , 4 , , , , 3 * El Regne Unit va abandonar la Unió Europea l'any 2020.

Competències Essencialment té tres competències: Coordinació de les polítiques econòmiques generals dels estats membres Poder de decisió: Aprova fonamentalment reglaments, directives europees i decisions en funció d'allò que dicta l'article 249 del Tractat Constitucional de la Comunitat Europea i successives modificacions.Ley Orgánica 3/2001, de 6 de noviembre, por la que se autoriza la ratificación por España del Tratado de Niza por el que se modifican el Tratado de la Unión Europea, los Tratados Constitutivos de las Comunidades Europeas y determinados actos conexos, firmado en Niza el día 26 de febrero de 2001. Encara que la iniciativa legislativa és pràcticament competència de la comissió, el Consell pot ser colegislador quan és d'aplicació algun dels procediments els quals venen marcats pel Tractat de reforma institucional de la Unió Europea.TRATADO DE LISBOA POR EL QUE SE MODIFICAN EL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA Y EL TRATADO CONSTITUTIVO DE LA COMUNIDAD EUROPEA (2007/C 306/01) Responsabilitat en matèria de relacions exteriors de la Comunitat

Cronologia de les presidències

Any Semestre Trio Presidència rotatòria1958 gener-juny juliol-desembre 1959 gener-juny juliol-desembre 1960 gener-juny juliol-desembre 1961 gener-juny juliol-desembre 1962 gener-juny juliol-desembre 1963 gener-juny juliol-desembre 1964 gener-juny juliol-desembre 1965 gener-juny juliol-desembre 1966 gener-juny juliol-desembre 1967 gener-juny juliol-desembre 1968 gener-juny juliol-desembre 1969 gener-juny juliol-desembre 1970 gener-juny juliol-desembre 1971 gener-juny juliol-desembre 1972 gener-juny juliol-desembre 1973 gener-juny juliol-desembre 1974 gener-juny juliol-desembre 1975 gener-juny juliol-desembre 1976 gener-juny juliol-desembre 1977 gener-juny juliol-desembre 1978 gener-juny juliol-desembre 1979 gener-juny juliol-desembre 1980 gener-juny juliol-desembre 1981 gener-juny juliol-desembre 1982 gener-juny juliol-desembre 1983 gener-juny juliol-desembre 1984 gener-juny juliol-desembre 1985 gener-juny juliol-desembre 1986 gener-juny juliol-desembre 1987 gener-juny juliol-desembre 1988 gener-juny juliol-desembre 1989 gener-juny juliol-desembre 1990 gener-juny juliol-desembre 1991 gener-juny juliol-desembre 1992 gener-juny juliol-desembre 1993 gener-juny juliol-desembre 1994 gener-juny juliol-desembre 1995 gener-juny juliol-desembre 1996 gener-juny juliol-desembre 1997 gener-juny juliol-desembre 1998 gener-juny juliol-desembre 1999 gener-juny juliol-desembre 2000 gener-juny juliol-desembre 2001 gener-juny juliol-desembre 2002 gener-juny juliol-desembre 2003 gener-juny juliol-desembre 2004 gener-juny juliol-desembre 2005 gener-juny juliol-desembre 2006 gener-juny juliol-desembre 2007 gener-juny T1 juliol-desembre 2008 gener-juny juliol-desembre T2 2009 gener-juny juliol-desembre 2010 gener-juny T3 juliol-desembre 2011 gener-juny juliol-desembre T4 2012 gener-juny juliol-desembre 2013 gener-juny T5 juliol-desembre 2014 gener-juny juliol-desembre T6 2015 gener-juny juliol-desembre 2016 gener-juny T7 juliol-desembre 2017 gener-juny juliol-desembre T8 2018 gener-juny juliol-desembre 2019 gener-juny T9 juliol-desembre 2020 gener-juny juliol-desembreT10 2021 gener-juny juliol-desembre 2022 gener-juny T11 juliol-desembre 2023 gener-juny juliol-desembre T12 2024 gener-juny juliol-desembre 2025 gener-juny T13 juliol-desembre 2026 gener-juny juliol-desembre T14 2027 gener-juny juliol-desembre 2028 gener-juny T15 juliol-desembre 2029 gener-juny juliol-desembre T16 2030 gener-juny juliol-desembre

Referències

Enllaços externs

Consell de la Unió Europea Europedia: Guide to European policies and legislation