Disneyland, oficialment Disneyland Park des dels anys 1990, és un parc temàtic situat a Anaheim (Califòrnia, Estats Units). Va ser el primer parc d'aquest tipus construït per The Walt Disney Company, i l'únic que va ser dissenyat i construït sota supervisió del productor i cineasta nord-americà Walt Disney.

Inicialment Disney volia construir un parc d'atraccions al costat dels seus estudis d'animació situats a Burbank, Califòrnia, i se l'hauria anomenat Mickey Mouse Park —«parc de Mickey Mouse». L'espai necessari pels plans de Walt Disney va acabar sent més gran dels terrenys que hi havia a l'estudi, i Disney va encarregar al consultor Harrison Buzz Price un estudi per a cercar el lloc més adequat per al projecte; com a resultat, va ser seleccionat un camp de tarongers a Anaheim, Califòrnia. Per inspirar-se Walt Disney va visitar altres parcs dels Estats Units i d'altres països, i va finançar el projecte amb els seus propis diners i amb fons proporcionats per l'editorial Western Publishing i per la cadena televisiva American Broadcasting Company (ABC). Amb aquesta última va signar un acord per produir el programa de televisió Disneyland, que li va permetre promocionar el parc abans de la inauguració, factor que va ser primordial per al seu èxit.

Disneyland va obrir portes a la premsa i a convidats especials el 17 de juliol de 1955, poc més d'un any després de l'inici de la construcció, i l'endemà va ser obert al públic general. Malgrat que executius d'altres parcs creien que Disneyland seria un fracàs, durant la primera setmana obert va registrar una assistència de més de 160.000 persones. El 1957, dos anys després de l'obertura, Disneyland era una de les atraccions turístiques més importants als Estats Units, superant en popularitat llocs com el Gran Canyó o el Parc Nacional de Yellowstone. S'estima que fins al 2015 ha estat un dels parcs d'atraccions amb major afluència per any a tot el món, a més de ser visitat per més de 700 milions de persones des de la inauguració el 1955. Se li atribueix haver «redefinit el concepte de les vacances familiars», i ha estat catalogat com una «meca turística». El parc ha debutat diversos conceptes nous, com el seu disseny, dividit en àrees temàtiques; la incorporació de robots audio-animatronics emprats en algunes de les seves atraccions i la primera muntanya russa construïda amb acer tubular en la història.

Degut a l'èxit, Disney va construir altres parcs en altres zones dels Estats Units i altres països: al Magic Kingdom a Florida —inaugurat el 1971— van seguir altres parcs als Estats Units, Japó, França i la República Popular de la Xina. Des de 2001 Disneyland forma part d'un complex vacacional anomenat Disneyland Resort, que inclou un altre parc d'atraccions —Disney California Adventure— i la zona comercial Downtown Disney.

Història Antecedents miniatura|Fotografía d'una estació de tren al parc Griffith. El concepte de Disneyland va començar quan Walt Disney estava visitant el parc Griffith a Los Angeles amb les seves filles Diane i Sharon. Mentre les observava pujades als cavallets se li va acudir la idea d'un lloc on adults i els seus fills poguessin anar per divertir-se junts, però aquesta idea va quedar en suspens molts anys.

L'agost de 1948 Disney i l'animador Ward Kimball van anar a un esdeveniment anomenat Chicago Railroad Fair, realitzat per commemorar el centèsim aniversari del ferrocarril a Chicago i on s'exhibien més de trenta locomotores i vehicles, a més de comptar amb algunes atraccions temàtiques per al públic, com un poblat indi.L'interés de Disney pels trens se li va despertar un any abans aproximadament. Un aspecte de la fira que va cridar l'atenció a Disney va ser l'estructura disposada en àrees temàtiques que al·ludien a conceptes com el Far West o llocs com Nova Orleans. Durant el mateix viatge van visitar el museu a l'aire lliure Greenfield Village, a Dearborn (Michigan), que imitava a una vila al voltant de la qual circulava un tren, i on s'exhibien automòbils i edificis històrics. En tornar a Los Angeles, Disney va contractar a l'enginyer mecànic Roger I. Broggie perquè dissenyés un model a escala de la locomotora de vapor Central Pacific 173, que li havia cridat l'atenció i agradat. Disney la va anomenar «Carolwood Pacific Railroad» i, una vegada construïda, la va posar al pati posterior de casa seva a Beverly Hills.

Disseny i selecció dels terrenys L'idea inicial de Walt Disney va ser construir un parc d'atraccions al costat dels seus estudis per aprofitar una secció de terreny que no tenia cap ús, i així donar als turistes l'oportunitat de visitar els estudis, una petició que li havien estat fent des que els edificis van aparèixer a la pel·lícula The Reluctant Dragon (1941). No obstant això, al principi tenia previst que només fos visitat pels empleats dels seus estudis i els seus familiars. miniatura|Mapa de The Walt Disney Company, a Burbank, Califòrnia. Observi's en la part central inferior l'àrea ocupada pels estudis d'animació, en creuar l'avinguda West Riverside. En aquesta ubicació, Disney tenia pensat construir el Mickey Mouse Park.

Disney tenia pensat situar el parc de diversions a l'altre costat de l'avinguda Riverside Drive, en un terreny que alguns executius de l'empresa anomenaven Riverside Lot i que tenia 64.749,6 m². El parc hauria portat el nom de Mickey Mouse Park i hauria tingut sets cinematogràfics en miniatura i una petita vila a l'estil del Far West, amb un espai de jocs per a nens, botigues, un teatre d'òpera, una sala de cinema, una granja i un llac. Els visitants haurien pogut recórrer tant el parc com els voltants dels estudis d'animació pujats a un tren. Els animadors Ken Anderson i Herb Ryman van fer els esbossos inicials del parc a petició de Disney, que concebia el Mickey Mouse Park com una opció extra perquè la visita als estudis fos encara més atractiva.

Atès que, en la seva opinió, la majoria dels parcs només tenien atraccions exclusives per a nens i estaven bruts i descuidats, va destacar la importància d'oferir al seu parc un espai higiènic i confortable per als visitants, a més d'una varietat d'atraccions que poguessin gaudir també els adults. L'animador Harper Goff va elaborar un nou esbós el 1951. Per ampliar el seu criteri, Disney va visitar altres parcs d'atraccions dels Estats Units i d'altres països, com el parc Beverly, un a Coney Island i els jardins de Tivoli, a Dinamarca. A principis de 1952 va contactar amb l'arquitecte Charles Luckman per descriure-li el seu concepte del parc i analitzar junts la possible distribució de les atraccions. A mesura que el concepte va anar evolucionar es va fer evident que a Riverside Lot no hi hauria prou espai per incloure totes les atraccions. A més, el setembre de 1952 l'Ajuntament de Burbank va rebutjar la sol·licitud de construir el parc a la ciutat, en considerar-lo com a «insegur i sorollós» per a la població.

Per determinar una nova situació que complís amb les seves expectatives, Disney va contactar el consultor Harrison Buzz Price, del Stanford Research Institute. En el seu anàlisi, Buzz Price va avaluar dades demogràfiques de diversos llocs i, a l'agost de 1953, va exposar deu propostes a Walt Disney, de les que el cineasta va triar un camp de tarongers de 647.496 m2,Guia The Story of Disneyland (1955). Dissenyada i produïda per Western Printing i editada per The Walt Disney Company que pertanyia a Ron Domínguez, situat a Anaheim, al sud de Los Angeles. La proximitat a l'Autopista Santa Ana, aleshores en construcció, suposaria un avantatge al facilitar l'accés als visitants.

Finançament, acord amb la ABC i construcció Inicialment la postura de la junta directiva de la companyia respecte al Mickey Mouse Park va ser de recel a causa de la seva situació financera —a la fi dels anys 1940 tenia deutes ascendents a 4000 milions de dòlars nord-americans- i al temps que Walt Disney hauria de dedicar al parc. Disney, referint-se al nou parc va comentar: «No existeix res al món com això. Ho sé perquè ho he buscat. Això és pel que pot arribar a ser grandiós, perquè serà únic. Un nou concepte d'entreteniment, i penso - sé - que pot ser un èxit».. A més, les institucions bancàries posaven obstacles a les peticions de finançament de Disney, possiblement perquè «el negoci de l'entreteniment a l'aire lliure era un anacronisme cultural que havia decaigut de forma considerable» en aquesta època, sumat a la falta d'experiència del productor en construccions comercials. Per continuar finançant el projecte, Disney va haver de vendre una de les seves cases de vacances a Palm Springs i va liquidar algunes pòlisses de la seva assegurança de vida. El seu germà Roy O. Disney, a càrrec de l'administració financera de Disney Productions, va contribuir amb 10.000 USD, malgrat que originalment estava en desacord amb el parc. Per aconseguir més fons, al desembre de 1952 Disney va fundar l'empresa privada Walt Disney Inc., després reanomenada com WED Enterprises, amb la qual va gestionar els drets per l'ús comercial de la seva marca, incloent un percentatge dels ingressos que obtenia Disney Productions per concepte de regalies. Els primers empleats d'aquesta nova empresa eren dissenyadors i animadors de Disney Productions que estaven interessats en el Mickey Mouse Park. Es van sumar després a la inversió el segell editorial Western Publishing, responsable de la publicació de diversos llibres i historietes basades en les cintes animades de Disney, i la recentment creada American Broadcasting Corporation (ABC). El 1953, Disney Productions va començar a proporcionar més fons al projecte.

Abans de l'acord entre ABC i Disney no hi havia antecedents de negocis entre el cinema i la televisió. Al començament dels anys 1950 només un 10% de les famílies nord-americanes tenien un televisor a les seves llars. Aquesta xifra va augmentar significativament a començament dels anys 1960 fins a un 87% de la població. Segons expliquen els escriptors Kevin i Laurie Collier Hillstrom, en la seva obra The Industrial Revolution in America, potser el canvi es va donar pel «continu desenvolupament i diversificació de la programació centrada en l'audiència nord-americana», així com a les innovacions tecnològiques. No obstant això cap dels grans estudis de Hollywood semblava interessat a invertir en programes per a televisió, perquè hi havia una noció generalitzada que la televisió era una competència directa pel cinema. En aquest context va sorgir la cadena televisiva ABC, que no només hauria de competir amb altres cadenes ja consolidades com a CBS i NBC, sinó també amb els estudis de Hollywood. Així que, després d'assabentar-se de la necessitat econòmica de Disney, va optar per donar-hi suport amb un fons de 500.000 USD, a canvi de la producció conjunta d'un programa familiar que li servís a l'ABC com catapulta davant l'audiència. Va ser la primera vegada que un productor de Hollywood va arribar a un acord amb una cadena televisiva. El programa es va titular Disneyland, es transmetria originalment durant tres anys, comptant amb un total de 26 capítols per temporada, i inclouria un contingut mixt de curts de dibuixos animats i d'imatges reals, així com documentals sobre la natura.

miniatura|esquerra|Fotografia on Disney (al centre) apareix mostrant els plànols de Disneyland a l'alcalde Charles Pearson i alguns funcionaris governamentals d'Anaheim, el desembre de 1954.