Ernesto Guevara, més conegut com a Che Guevara, o simplement com El Che, (Rosario, Argentina, 14 de juny de 1928La data del naixement que apareix la seva acta de naixement és del 14 de juny de 1928. Julia Constenla, historiadora i amiga personal de la mare d'Ernesto Guevara, Celia de la Serna, ha explicat que Celia havia confessat que ja es trobava embarassada en el moment de casar-se i que la veritable data de naixement del seu fill és el 14 de maig, i que la partida de naixement fou falsificada un mes més tard per tal d'evitar un escàndol. «Entrevista a Julia Constenla realizado por Luciana Peker», Pàgina/12, 3 de març de 2005. El biògraf Jon Lee Anderson accepta com a vàlida aquesta versió. Jon Lee Anderson (1997): Che Guevara: una vida revolucionaria, Barcelona: Anagrama, pág. 17. - La Higuera, Bolívia, 9 d'octubre de 1967) fou un polític, guerriller, escriptor i metge argentino-cubà.La Llei Fonamental de la República (del 7 de febrer de 1959) permet atorgar la condició de ciutadà cubà per naixement als estrangers que «per mèrits excepcionals aconseguits en les lluites per a l'alliberament de Cuba». El 9 de febrer (algunes fonts indiquen que fou el mateix dia 7) un decret del Consell de Ministres reconeix aquesta condició a Ernesto Che Guevara. Guevara renuncià a la seva nacionalitat cubana l'any 1965, en la seva famosa carta de comiat escrita a Fidel Castro. La validesa legal d'aquesta renuncia ha estat discutida.
Fou un dels líders de la Revolució Cubana. En la dècada dels anys seixanta s'establí amb un petit grup de guerrillers a Bolívia on fou capturat i assassinat de manera clandestina per l'exèrcit bolivià amb la col·laboració de la CIA.
Pòstumament, s'ha convertit en un símbol d'abast mundial; pels seus partidaris simbolitza la lluita contra les injustícies socials o la rebel·lió i l'esperit incorruptible, mentre que pels seus detractors és vist com un assassí en massa i un criminal, acusant-lo, a més a més, d'una nefasta gestió com a Ministre d'Indústria del govern cubà. El contorn del seu rostre, obtingut a partir d'una foto d'Alberto Korda, ha estat denominada com "la fotografia i la icona gràfica més famosa del " segons l'Institut d'Art de Maryland.Che Guevara photographer dies, BBC News, 26 May, 2001.
Biografia Cronologia bàsica 1928 - Neix a Rosario 1951 - Inicia una sèrie de viatges amb motocicleta amb el seu amic Alberto Granado al llarg d'Amèrica del Sud 1953 - Es llicencia de Medicina a Buenos Aires i s'aproxima a la ideologia comunista 1956 - S'adhereix a la revolució cubana 1959 - Esdevé ciutadà cubà 1961 - Participa en la conferència dels estats americans a Punta del Este 1964 - Inicia un viatge a l'Àfrica 1965 - Dimiteix dels seus càrrecs a Cuba. Viatja al Congo i prepara la guerrilla a Bolívia 1966 - Comença a escriure el "Diario" 1967 - És capturat per l'exèrcit a la selva boliviana i és afusellat sense judici
Nasqué en el si d'una família burgesa de Rosario (Argentina). Pareix que als dos anys emmalaltí d'asma, que sofrí tota la seva vida, per la qual cosa la seva família es va mudar a un lloc de clima més sec, a Alta Gracia (Córdoba), Argentina, sense que la seva malaltia millorés. La seva educació primària va ser a la seva llar, a càrrec de la seva mare, Celia de la Serna.
Estudiant de medicina, passà a Guatemala, on s'adherí a les tesis populistes del president del país Jacobo Arbenz, que fou derrocat pels filoimperialistes. Perseguit pels nous governants, deixà Guatemala per establir-se a Mèxic. Allà s'uní al cercle revolucionari de cubans exiliats que encapçalava Fidel Castro. Fou un dels supervivents de l'operació Granma, i juntament amb Castro i Camilo Cienfuegos integrà la tríada que comandà el triomf militar dels revolucionaris contra el govern Batista el gener de 1959.
Dins del nou govern cubà organitzà i dirigí el Instituto Nacional de la Reforma Agraria, des d'on instituí noves lleis agràries, després d'expropiar els grans terratinents. Participà en el Departamento de Industrias i també fou nomenat president del Banco Nacional de Cuba. Fou la figura cabdal de l'internacionalisme cubà, i de la defensa de la solidaritat antiimperialista dels països d'Amèrica, Àfrica i Àsia, que queda reflectida en el seu discurs a Alger (1963).
El 1965 sorprengué el món amb la renúncia als seus càrrecs governamentals a Cuba, per dirigir la lluita revolucionària del Congo. Després d'aquesta experiència, es dedicà a la lluita guerrillera a diversos països americans i, finalment, a Bolívia (1966).
Capturat per l'exèrcit bolivià, amb la col·laboració de la CIA, fou assassinat el 1967 a l'escola de La Higuera, on estaven detinguts des del dia anterior. El 1997 les seves despulles (descobertes el 1995), foren enterrades a Cuba amb els màxims honors. https://www.prensa-latina.cu/2021/10/09/rinde-honor-al-che-guevara-embajador-de-argentina-en-cuba
Che Guevara va esdevenir un mite, i molts joves el tenen com a ídol. Se li han dedicat moltes cançons com Hasta siempre comandante Che Guevara de Carlos Puebla i versionada per Boikot, Ska-P i Piquete de Ojos o Canción del elegido de Silvio Rodríguez.
Pensament El Che Guevara va desenvolupar una sèrie d'idees i conceptes que actualment es coneix com el "guevarisme". El seu pensament prenia l'antiimperialisme, el marxisme i el comunisme com a elements de base, però amb reflexions sobre la forma de realitzar una revolució i crear una societat socialista que li donaren una identitat pròpia.
Guevara atorgava un paper fonamental a la lluita armada. A partir de la seva pròpia experiència va desenvolupar tota una teoria sobre la guerrilla que ha estat definida com a foquisme. Per ell, quan en un país existien les "condicions objectives" per a una revolució, un petit focus guerriller podia crear les "condicions subjectives" i desencadenar un aixecament general de la població.
Per al Che existia un vincle extret entre la guerrilla, els pagesos i la reforma agrària. Aquesta posició va diferenciar el seu pensament del socialisme europeu o soviètic, més relacionat amb la importància de la classe obrera industrial, i l'apropà a les idees maoistes. El seu llibre La Guerra de Guerrillas és un manual on s'exposen les tàctiques i estratègies utilitzades a la guerrilla cubana.
Atorgava un rol fonamental a l'ètica individual, tant del guerriller durant la revolució, com del ciutadà en la societat socialista. Aquest aspecte el va desenvolupar sota el concepte del "home nou socialista", al que veia com un individu altament mogut per una ètica personal que l'impulsa a la solidaritat i el bé comú sense necessitat d'incentius materials per a ell. En aquest sentit Guevara atorgava un valor central al treball voluntari, que veia com l'activitat fonamental per a formar al "nou home".
Genealogia En moltes biografies i cròniques d'Ernesto Che Guevara, se'l reconeix com el guerriller argentí-cubà o com un dels líders de la revolució cubana de 1959. Una de les coses que més s'ha estudiat del seu personatge és l'origen del seu cognom matern, De la Serna, que sembla provenir en línia directa de José de la Serna, però malauradament aquest virrei no va tenir descendència coneguda (ni legítima ni ilegítima), pel que sembla que els orígens del cognom provenen d'un contemporani del virrei Juan Manuel de la Serna y de la Quintana, natural d'Ontón (Cantàbria), que deixà descendència en l'antic virregnat del Río de la Plata, a l'actual Argentina.
Matrimonis i fills miniatura|A la foto: Aleida March, Camilo (h), Hilda (h), Che amb Celia (h) a braços i Aleida (h), 1963. Ernesto Guevara es va casar dues vegades i tingué sis fills.
El seu primer matrimoni va ser amb Hilda GadeaCecilia Bustamente escribe sobre Hilda Gadea y Ernesto Che Guevara, Blogger i es van casar el 18 d'agost del 1955 a Mèxic. Hilda Gadea era una economista i dirigent peruana de l'APRA a qui Guevara va conèixer a Guatemala. Junts van tenir una filla: Hilda Beatriz Guevara Gadea (1956-1995), nascuda el 15 de febrer de 1956. Ernesto Guevara es va divorciar de Hilda Gadea el 1959. Després de la Revolució Cubana Hilda va raure a Cuba on va ocupar alts càrrecs. Va escriure un llibre sobre el seu exmarit amb el títol de Che Guevara: los años decisivos (Mèxic: Aguilar Editor, 1972). Havia nascut el 1925 i va morir a l'Havana el 1974.
El segon matrimoni va ser amb Aleida March Torres (n. 1936) el 9 de juny del 1959 a l'Havana. Aleida March era una militant cubana del Moviment 26 de Juliol (M-26-7) de la província de Las Villas a qui Guevara va conèixer el 1958 quan desenvolupava la seva ofensiva final sobre el règim de Batista poc abans de la batalla de Santa Clara. Junts van tenir un total de quatre fills: Aleida Guevara March, nascuda el 17 de novembre de 1960 Camilo Guevara March, nascut el 20 de maig de 1962 Celia Guevara March, nascuda el 14 de juny de 1963 Ernesto Guevara March, nascut el 24 de febrer de 1965 Aleida March presideix el Centre d'Estudis Che Guevara, ubicat a la casa que compartiren a l'Havana.
Ernesto Guevara, va tenir també un fill fruit d'una relació extramatrimonial amb Lidia Rosa López: Omar Pérez, nascut el 19 de març de 1964 Encara que no va ser reconegut, Ernesto Guevara li va elegir el nom.Castañeda, Jorge (1997). Companero: vida y muerte del Che Guevara
L'adhesió al Che Guevara miniatura|El polític hongkonguès Leung Kwok-hung amb la seva clàssica samarreta del Che Amplis sectors, en diferents països del món, especialment entre els grups juvenils i progressistes, han manifestat la seva adhesió a les accions, personalitat i ideals del Che Guevara.
L'estesa identificació amb el Che Guevara en diferents països del món ha sorprès molts analistes que han intentat explicar el fenomen recorrent a diverses hipòtesis: la recerca d'exemples ètics per part de la joventut, la identificació amb la seva personalitat frontal, la comercialització de la seva imatge, la seva mort violenta quan era encara jove, les similituds físiques amb Jesucrist.
Personalitats de les més diverses ideologies i característiques han expressat la seva simpatia pel Che Guevara, com Jean Paul Sartre, Juan Domingo Perón, els futbolistes Diego Maradona i Thierry Henry, el boxejador Mike Tyson,Mano a mano con Tyson: "Ustedes tienen un corazón que los americanos nunca entenderán", Ole, 9 de novembre de 2005. el líder hongkonguès Leung Kwok-hung, el músic Carlos Santana, l'actor Pierre Richard, l'escriptor Gabriel García Márquez, el líder txetxè Xamil Bassàiev, el grup musical Rage Against the Machine o el dirigent sandinista Edén Pastora, entre molts d'altres.
El 2006, el president electe de Bolívia, Evo Morales, va ordenar col·locar un gegantí retrat del Che Guevara al palau presidencial. L'any 2007 el Che Guevara va ser elegit pel públic argentí com un dels cinc argentins més destacats de la història, juntament amb Juan Manuel Fangio, José de San Martín, René Favaloro i Alberto Olmedo, en el programa de televisió El gen argentino.¿Quién será el gen argentino?, Diario El Día, 2007
Oposició al Che Guevara miniatura|Estàtua del Che a Cuba També existeixen sectors que s'oposen a les accions i figura d'Ernesto Guevara, especialment en la comunitat de cubans a exiliats, grups anticomunistes, neoliberals, entre d'altres, que el titllen d'assassí i de terrorista.Al voltant de la icona del Che , per Fernando Díaz Villanueva, Institut Juan de MarianaLa màquina de matar , per Álvaro Vargas Llosa
Entre els actes censurables que li atribueixen a Guevara es troba l'execució de centenars d'opositors, principalment quan comandà la Fortalesa de La Cabaña, com també pagesos a les regions controlades o visitades per les seves forces guerrilleres.