miniatura|Portada de Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en cuatro libros, Barcelona, Carles Amorós, 1543 fou un poeta i traductor català del Renaixement, famós per haver introduït el vers hendecasíl·lab al castellà.

Biografia De família noble, va rebre una excel·lent formació humanística i va servir en la Cort dels Reis Catòlics i, després, a la de l'emperador Carles V. Va ser preceptor del Duc d'Alba. En la Cort va conèixer un altre gran poeta amic seu, Diego Hurtado de Mendoza; aquest li va dirigir la famosa Epístola a Boscán. El cavaller català es va casar amb una culta dama valenciana, Ana Girón de Rebolledo. Va viatjar a Itàlia com a ambaixador espanyol. Allà va trobar el cavaller toledà Garcilaso de la Vega, amb qui va entaular una gran amistat; segurament l'estima que Boscà sentia per l'obra del poeta valencià Ausiàs March es deuen a les reminiscències d'aquest que hi ha en algunes de les composicions del poeta toledà.

Boscà, que havia conreat amb anterioritat la conceptuosa i cortesana lírica de cançoner, va introduir el vers hendecasíl·lab i les estrofes italianes (sonet, vuitena reial, tercet encadenat, cançó en estances), així com el poema en hendecasíl·labs blancs i els motius i estructures del Petrarquisme en la poesia castellana. Es va persuadir d'això en una conversa mantinguda el 1526 amb el seu amic, l'ambaixador venecià i humanista Andrea Navagiero, en els jardins del Generalife, a Granada, com va explicar ell mateix, ja que aquest el va animar a intentar aquesta experiència poètica, i va convèncer d'aquesta novetat també els seus amics Garcilaso de la Vega i el senyor Diego Hurtado de Mendoza i va escriure el manifest de la nova estètica italianitzant del Renaixement en la següent epístola inclosa com a pròleg en un dels seus volums de poesies:

Altres cavallers, però, tenien un concepte més nacionalista del Renaixement, com per exemple Cristóbal de Castillejo, i van fer veure amablement la seua disconformitat en sàtires contra el nou estil. La novetat de l'hendecasíl·lab, però, va arrelar al costat de l'octosíl·lab com el vers més usat en la lírica espanyola i des de llavors el dodecasíl·lab, amb un ritme pesat i menys flexible que el de l'hendecasíl·lab, va ser arraconat i preterit en favor de l'hendecasíl·lab quan calia tractar temes importants. La poesia castellana va quedar, així, enriquida amb nous versos, estrofes, temes, tons i recursos expressius.

El poema Hero y Leandro de Boscà és el primer que tracta de temes llegendaris i mitològics clàssics. D'altra banda, el seu Epistola a Mendoza introdueix a Espanya el model de l'epístola moral com un gènere poètic imitat d'Horaci, on s'exposa l'ideal del savi estoic amb la seua prudent moderació i equilibri.

Estudis moderns han desterrat que la idea infundada de la duresa i sequedat dels seus versos amb el pretext que no era un parlant natiu de castellà. Fora d'un ampli cançoner petrarquista, Boscà va demostrar el seu domini del castellà traduint, a més, el Il libro del cortegiano (1528) de l'humanista italià Baldassare Castiglione amb el títol de El Cortesano (1534) en una modèlica prosa renaixentista esmaltada de germinacions ciceronianes. A més, va preparar l'edició de les obres del seu amic Garcilaso de la Vega al costat de les seues, si bé va morir abans de poder culminar el projecte, que la seua vídua va acabar imprimint el 1543 al taller de Carles Amorós, a Barcelona, amb el títol Las obras de Boscán con algunas de Garcilaso de la Vega.

Referències

Vegeu també

Literatura espanyola del Renaixement

Categoria:Escriptors catalans de l'edat moderna en català Categoria:Traductors barcelonins històrics Categoria:Traductors de l'italià al castellà Categoria:Morts a Perpinyà Categoria:Escriptors barcelonins històrics en català Categoria:Poetes barcelonins en castellà Categoria:Poetes del segle XV Categoria:Poetes morts al segle XVI Categoria:Poetes catalans històrics