Xiva (en castellà i oficialment Chiva) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Bunyol, Xest, Godelleta i Setaigües (a la mateixa comarca); amb Aldaia i Quart de Poblet (a l'Horta Oest), Xestalgar (Els Serrans), Riba-roja de Túria (Camp de Túria) i Torrent (l'Horta Sud).

Geografia L'enorme terme municipal, el més extensa de la comarca, està solcat pels barrancs de Xiva, Ballesteros, la Cueva Morica, Sechara i la Hoz. Hi ha les fonts de Marjana, Enebro, Umbría, Els Conills i Vista Alegre. La serra de Xiva, finalment, presenta paratges com ara La Alhóndiga, La Umbría i El Enebro.

Història miniatura|esquerra|Mapa dels termes municipals de Setaigües, Bunyol, Xiva i Macastre (1717) En el terme de Xiva s'han trobat restes de l'Edat dels Metalls, de l'època ibèrica i de la romana. Conquerida cap al 1246 o 1247 als musulmans per Jaume I, hi va prevaler gran part de la població musulmana i canvià constantment de mans senyorials als segles següents.

El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres. Quan el 1519 esclata el moviment de les Germanies, encetat per sectors artesans i burgesos del litoral, aquesta població s'hi confrontarà, ja que els aixecats exigixen el bateig dels musulmans. L'expulsió d'aquests elements moriscos el 1609 originà un despoblament quasi total del terme, que la carta pobla oferta per Gaston de Moncada, virrei d'Aragó i senyor aleshores de la baronia de Xiva, no va resoldre de manera total. Cavaries, cap al 1797, constata una important recuperació demogràfica lligada principalment al desenvolupament de l'agricultura tant de secà com de regadiu. El rebuig de les exigències senyorials contribuïx a explicar el suport a l'arxiduc Carles en la Guerra de Successió, a primeries del , i l'afany d'incorporació a la Corona en les dècades següents.

En el , juntament a l'existència d'alguns carlins, lligats a la defensa de l'Antic Règim, és major en Xiva la presència de liberals, interessats en una sèrie de canvis profunds de signe burgès, que formen milícies per combatre Cabrera i d'altres generals carlins que actuen a la zona. La informació de Madoz cap al 1845-1850 revela algun desenvolupament industrial relacionat amb les activitats agràries, si bé és l'arribada posterior del ferrocarril i l'expansió de la vid el que portarà a una major vigorització econòmica.

En el segle XX es desenvolupa de manera important el moviment obrer, com ho demostra la repercussió que hi tingueren la vaga anarquista del 1911 i la de la crisi del 1917, així com els bons resultats electorals del PSOE el 1919 i l'experiència col·lectivitzadora anarquista durant la guerra civil. El període posterior del franquisme significarà un tancament per al moviment obrer i una insistència major en les fórmules cooperativistes. Durant tot aquest segle, s'assistix en Xiva a una major intensificació dels conreus, major desenvolupament industrial i creixement demogràfic important.

Demografia Durant el , la seua demografia ha sofert lleugeres oscil·lacions, si bé amb un balanç final positiu. Així, dels 4.945 habitants que tenia en 1900, passà a més de 15.000 en 2011.

Evolució demogràfica en els darrers anysAny 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Població 9.721 10.126 10.483 10.847 11.386 11.815 12.398 n.d. 13.494 14.167 14.539 15.072 15.185 15.204

Política i Govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors de Compromís y Más Chiva (Compromís y Más), 4 del Partit Popular (PP), 2 de Chiva Unida-Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV), 2 de Vecinos Independientes de Chiva (VINCHI), 2 d'Alternativa Diseminados y Urbanizaciones de Chiva-Som Valencians (Aduc-SomVal), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Alcaldes

Economia Xiva, per la seua proximitat a València i les seues bones comunicacions s'ha convertit en una ciutat de segona i, fins i tot, primera residència per als valencians de la capital la qual cosa fa que en la seua economia pese cada vegada més el sector serveis. La indústria també hi és una important font d'ingressos. L'agricultura, cada vegada menys, però amb bons vins i oli d'oliva, i la construcció complementen l'apartat econòmic del poble.

Monuments Església de Sant Joan Baptista. 1775. Amb pintures de Josep Vergara (1726-1799). Santuari de la Verge del Castell. Castell de Xiva o també conegut com El Castell. Ruïnes romanes i àrabs. Molt deteriorat en les guerres carlistes, es troba en estat d'abandonament. La Torreta de Xiva. Àrab. Segle XI. Adossada a cases modernes i en penós estat. S'estudia la possibilitat de restaurar-la i habilitar-la com a museu etnogràfic. La Torre de telegrafia òptica de Chiva és una torre òptica, amb fusileres, que formava part de la línia de Madrid a Valencia.

Galeria d'imatges

Cultura La Societat Musical l'Artística de Xiva és una banda sinfònica d'uns 90-100 músics. Fundada en l'any 1850, aquesta banda ha sigut bressol d'eminències musicals com Luis Antonio García Navarro. En els últims assoliments de la societat musical cap destacar el primer premi en el XXXV Certamen Internacional Vila d'Altea, a la batuta de Francisco Carrascosa Miguel. La societat també alberga a l'Escola d'Educands L.A. García Navarro i a la coral polifònica Verge Del Castell. L'any 2007 va ser inaugurada la casa de la música, lloc on tenen cabuda l'escola d'educands i els llocs d'assaig i concert de la banda simfònica i la coral polifònica.

Festes i celebracions miniatura|El torico, festa de "bous al carrer" Verge del Castell. També conegudes com les festes de setembre, se celebren en honor de la Verge del Castell, patrona de Xiva. La celebració d'aquestes festes té lloc aproximadament durant les dues primeres setmanes de setembre.

El torico de Xiva. Se celebren a partir de la segona quinzena d'agost. Els dies principals són el 17, 18 i 19 d'agost i consistix en un bou que és portat per diversos carrers del poble amb una corda de què tiren els mossos. Els bous del matí comencen a les 7:30, i els de la vesprada a les 18:30. Durant diversos dies, milers de persones es tiren als carrers i gaudixen de la festa més popular de la localitat.

Setmana Santa i Diumenge de Resurrecció, comença el divendres anterior al divendres sant amb la processó de la verge dels Dolors, el diumenge de Rams se celebra una breu romeria des del carrer Sant Isidre fins a l'Església, el Dijous se celebra la processó del silenci, en la qual es puja una creu a l'ermita de la verge on aquesta s'hi troba, el divendres se celebra la processó del sant soterrament, el dissabte després de la vigília pascual es realitza la processó de les torxes, i per a culminar els actes religiosos, el diumenge comença el dia amb "despertà", missa, trobada de la verge i el ressuscitat en el passeig de l'Argentina, posterior a això processó, festa de la flor i "mascletà", aquest dia és conegut popularment com la "mañanica de Pascua", a la tarda la gent en quadrilles surt a menjar la mona de pasqua, i més tard acudir a la fira, situada enfront de l'escola d'adults antic escorxador.

Fills il·lustres Manuel Corachan i Garcia (Xiva, 1881 - Barcelona, 1942), metge cirurgià. Luis Antonio García Navarro (Xiva, 1941 - Madrid, 2001), músic.

Notes

Referències

Enllaços externs

Ajuntament de Xiva País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat .