La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib. Nicaragua està constituïda com una república democràtica, presidencialista, participativa i representativa, i els quatre òrgans de govern són: el Legislatiu, l'Executiu, el Judicial i l'Electoral, el seu sistema de govern es considera com parcialment lliure.http://www.freedomhouse.org/report/freedom-world/2013/nicaragua
El poble nicaragüenc és de naturalesa multiètnica i principalment d'idioma castellà, que també és la llengua oficial del país. Segons l'IDH, Nicaragua a partir de l'any 1995 ha anat millorant el seu nivell de vida.
Habitat per pobles precolombins, l'actual territori de Nicaragua va ser conquerit per Espanya al . Nicaragua, després d'haver pertangut a l'Imperi Espanyol (1502-1821), al Primer Imperi Mexicà (1821-1823), a les Províncies Unides del Centre d'Amèrica (1823-1824), i a la República Federal d'Amèrica Central (1824-1838), emergeix com a país independent el 1838, sota el nom d'Estat de Nicaragua.Constitució Política de l'Estat de Nicaragua - 12 de novembre de 1838. i es comença a anomenar República de Nicaragua, des de 1854.Constitució Política de la República de Nicaragua 30 d'abril de 1854
Nicaragua és un país volcànic i tropical, en el seu interior alberga també dos grans llacs: el llac Managua (conegut pels nicaragüencs amb el nom aborigen Xolotlán) i el Gran llac de Nicaragua (conegut també com a Cocibolca o llac de Granada).
Després de dècades d'intervenció i forta influència estrangera, mitjançant la Revolució Nicaragüenca, es va instaurar una Junta de Govern de Reconstrucció Nacional (1979-1985) constituïda com junta de govern transitòria encarregada del poder executiu i un Consell d'Estat encarregat del poder legislatiu amb participació de representants dels àmbits polític, social, comunal i religiós. El 1984 es realitzen les primeres eleccions populars conforme a la nova Llei electoral. La Junta de Govern de Reconstrucció Nacional lliura el poder al nou President triat: Daniel Ortega Saavedra. Així La Junta transitòria queda dissolta. Durant el govern del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN) el país va sofrir un perllongat conflicte civil fomentat amb la intervenció dels Estats Units d'Amèrica sota l'administració del president Ronald Reagan, el govern nord-americà per mitjà de la CIA; va formar i va entrenar en secret a grups de rebels anticomunistes, finançant una guerra desautoritzada pel Congrés i arribant a bloquejar econòmicament a Nicaragua. La Unió Soviètica i països com Cuba i Líbia també van intervenir en el conflicte a través de cooperació militar, econòmica, financera i mèdica. Els conflictes econòmics i de guerra van culminar després de les eleccions populars del 25 de febrer de 1990, quan Violeta Chamorro va derrotar a Daniel Ortega amb el 54,7 per cent dels vots contra el 40,8 per cent. http://www.elnuevodiario.com.ni/politica/69039 http://www.laprensa.com.ni/2011/02/25/opinion/53170-eleccion-historia
Toponímia És difícil determinar el significat exacte del nom de Nicaragua. Generalment s'accepta que es deu a Nicarao, senyor dels niquirans (nahuas), el senyoriu dels quals a l'arribada dels conqueridors espanyols abastava des de l'istme de Rivas i l'illa d'Ometepe fins a Nicoya en l'actual Costa Rica. S'explica d'un diàleg entre Nicarao i Gil González Dávila, durant el qual el cap indígena va sorprendre a l'espanyol amb les seves preguntes i respostes a temes de filosofia i astronomia.
Almenys uns 30.000 anys abans de la nostra era, van aparèixer a Nicaragua els primers éssers humans, procedents de l'hemisferi Nord; també es coneix d'emigracions originàries del Sud. Es van radicar a la vora de rius, llacunes, llacs i mars; transcorreguts els segles l'únic testimoniatge que van deixar de la seva cultura són les seves petjades en la lloseta volcànica d'Acahualinca.
D'aquests migrants asseveren que el nucli original va pertànyer al gran grup d'origen pispi anomenats dirianes o xorotegues, dels qui descendeixen els habitants de la zona oriental del Pacífic: Managua (Imabite); Masaya (Nindiri, Catarina, Niquinohomo); Granada (Xalteva) i Carazo (Diriamba, Jinotepe). A més a León (Sutiava).
Història
En 1524, les dues primeres ciutats espanyoles (León i Granada) van ser fundades en l'actual Nicaragua. Va existir com colònia d'aquesta potència europea fins a 1821, quan es va declarar la independència de Centreamèrica. En dos curts anys va passar de colònia a part d'un país independent, a part del Primer Imperi Mexicà, a part d'un país independent altra vegada. Les Províncies Unides de l'Amèrica Central van sobreviure fins a 1840. Durant el es van succeir diversos intents de reunificar Amèrica Central, sense èxit. Durant el , la història de Nicaragua va estar fortament influenciada per diverses intervencions armades dels Estats Units, algunes directes i altres indirectes (donant suport financera i militarment als "contras", els contrarevolucionaris, durant els governs sandinistes). Anastasio Somoza Debayle i Anastasio Somoza García van governar el país durant diverses dècades, fins a ser reemplaçats el 19 de juliol de 1979 pel govern esquerrà del FSLN, el Front Sandinista d'Alliberament Nacional. El govern sandinista va sofrir la seva primera derrota electoral a principis dels anys 90 i no va aconseguir tornar al poder fins a finals del 2006: En aquest interval (1990-2006), els tres presidents electes han estat de la "coalició contrària al Sandinisme". Actualment, després de les darreres eleccions, el president de Nicaragua torna a ser el dirigent sandinista Daniel Ortega.
Política
Nicaragua és una república constituïda per 4 poders: Executiu, Legislatiu, Judicial i Electoral. El poder executiu és exercit pel president el qual és triat per a un període de 5 anys. El poder legislatiu està radicat en l'Assemblea Nacional (unicameral), formada per 90 diputats electes per 5 anys. Una Cort Suprema de Justícia s'encarrega de vigilar el sistema judicial. Les conteses electorals són responsabilitat del Consell Suprem Electoral. Administrativament, Nicaragua està dividit en 152 municipis aglutinats en 15 departaments i 2 regions autònomes.
Des del 2017, el president Daniel Ortega governa junt amb la seva dona, Rosario Murillo, primer com a vicepresidenta i després de febrer de 2025 com a copresidenta. El febrer de 2025 una reforma constitucional va ajornar les eleccions previstes per a finals de 2026 fins al 2027 i, durant el 47è aniversari de la revolució sandinista, Ortega va anunciar la fi de la democràcia electoral a Nicaragua en declarar en un discurs que no hi tornaria a haver eleccions per evitar que l'oposició pogués arribar al poder, consolidant el rumb cap a un règim autocràtic absolut.
Geografia miniatura|Mapa de Nicaragua (en anglès). miniatura|Managua. Té dos grans llacs: el llac de Managua o llac Xolotlán i el llac de Nicaragua o llac Cocibolca. La República de Nicaragua és un país situat en el centre geogràfic de l'istme centreamericà. Limita al nord amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib. Per raons administratives, Nicaragua es divideix en 15 departaments i 2 regions autònomes. Aquests, alhora, es divideixen en municipis, que actualment són 153.
A Nicaragua es troben des de sabanes fins a muntanyes verges amb espècies autòctones, i gaudeix de tenir un dels llacs més grans del món, amb espècies exòtiques com el tauró d'aigua dolça; altiplans encara despoblats amb clima primaveral tot l'any en el centre i en la zona del Pacífic del país, incloent-hi zones fredes; platges encara verges i impressionants, on actualment s'està assentant una onada de nous turistes provinents principalment d'Hondures i El Salvador, aprofitant a més els baixos costos dels terrenys; volcans actius; illes impressionants i també poc explorades encara com Ometepe, Sabatera, les Illetes de Granada o Corn Island, entre d'altres.
Managua, la capital, té més d'un milió d'habitants. Les ciutats amb més de 100.000 habitants són: Estelí, Chinandega, León, Masaya, Granada, Matagalpa, Jinotega i Nueva Guinea. Altres ciutats importants són: Ocotal, Somoto, Jinotepe, Rivas, Juigalpa, Boaco, Bilwi (Puerto Cabezas), Bluefields i San Carlos.
La Zona del Pacífic del país es caracteritza per ser la regió volcànica i lacustre del país. El primer volcà és el Cocigüina, situat en la Península Cocigüina en el Golf de Fonseca, li segueix la cadena volcànica dels Maribios, que acaba amb el Momotombito, un illot en el Llac Xolotlán, el segueixen d'altres volcans, com el Masaya, el Maderas i Concepción, aquests dos últims formen l'illa d'Ometepe en el Llac Cocibolca. Els rius d'aquesta zona són curts malgrat ser-ne els principals: riu Negro, Estero Real, Rio Viejo i Tipitapa el qual uneix els dos grans llacs. El llac Cocibolca serveix com a font al Rio San Juan, que desemboca en el Mar Carib.
La Zona Nord del país presenta regions seques en Les Segovias i muntanyenques i humides en Jinotega i Matagalpa. Aquestes zones serveixen de font a 2 grans rius: Riu Coco i Riu Grande de Matagalpa. La regió de Las Segovias presenta les cadenes muntanyenques de Dipilto i Jalapa que serveixen de frontera amb Hondures, en Jinotega hi ha a la Serralada Isabelia i en Matagalpa es troba la Serralada Dariense.
La Zona Central del país és també muntanyenc i serveix de font per a un altre gran riu: Riu Amagat, a través de les seves tres fonts: Riu Siquia, Riu Mico i Riu Rama. Al llarg d'aquesta regió es desplaça la Serralada Chontaleña.
La Zona de l'Atlàntic del país és una gran planura coberta de grans boscos, presenta grans rius que corren per les seves terres. Entre els principals rius que flueixen i desemboquen en aquesta regió hi ha: Coco, Wawa, Kukalaya, Prinzapolka, Bambana, Gran de Matagalpa, Kurinwás, Amagat i els seus afluents Siquia, Mico i Rama, Punta Grossa i San Juan. En la part nord d'aquesta zona es troba una part de la Serralada Isabelia i Dariense i en el Sud una branca de la Chontaleña.
Administració miniatura|Municipi de Achuapa Nicaragua es divideix en 15 departaments i 2 regions autònomes, els departaments avui dia només tenen propòsits merament administratius. No tenen autoritats, ni pròpies ni delegades del poder central. Els departaments es divideixen en municipis que actualment són 153, regits per un alcalde i un consell municipal.Estudio sobre descentralización, base de datos políticos de las Américas, Universitat de Georgetown L'últim que es va crear va ser Mulukukú en 2005 en Regió Autónoma de l'Atlàntic Nord, desprenent-se de l'antic municipis del Siuna i Paiwas.
En 1987 s'han creat dues regions autònomes a partir de l'antic departament de Zelaya, les d'Atlàntic Nord i Atlàntic Sud, que són regides per un Governador Regional i un Consell regional. Aquestes regions autònomes estan poblades bàsicament per poblacions indígenes i el seu govern comunitari es regeix per les normes pròpies d'aquestes cultures.