La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
miniatura|Màquina de vapor de l'antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich, Amat i Jover, ara seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa. La màquina de vapor multiplicava la força obtinguda i reduïa la despesa d'energia humana|esquerra L'expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del . Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat.
Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies com el liberalisme i socialisme, que configuraren el món contemporani.
Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà imposant lentament a la resta de països europeus —malgrat la manca de primeres matèries i de mercats—, als Estats Units i el Japó; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme.Russell Brown, Lester. Eco-Economy, James & James / Earthscan. it Googlebooks A partir del 1870, es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revolució Industrial es fusionà amb l'anomenada segona revolució industrial. En aquesta segona fase, el progrés tecnològic i econòmic rebé un gran impuls amb la construcció de màquines alimentades amb vapor –que foren incorporades a vaixells i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del motor de combustió interna i l'energia elèctrica.
Hi ha discrepàncies entre els historiadors pel que fa al període que durà la Revolució Industrial. Eric Hobsbawm defensa la tesi que la revolució s'inicià durant la dècada del 1780 i no es desenvolupà plenament fins als anys 1830 o 1840, mentre que T. S. Ashton manté que s'esdevingué, aproximadament, entre els anys 1760 i 1830.
Definició El concepte de Revolució Industrial defineix les grans transformacions econòmiques i socials que modificaren la societat europea entre el final del i mitjans del , i també indica el gran desenvolupament industrial que comportà el triomf del capitalisme i de la societat burgesa.
Actualment, la majoria dels historiadorsEls aspectes socials i econòmics de la revolució industrial es poden trobar a coincideixen a assenyalar que la Revolució Industrial fou quelcom més que el naixement de la indústria moderna. Perquè tingués lloc i produís el gran creixement econòmic que se'n derivà, calgueren una sèrie de canvis i de revolucions paral·leles que, interconnectades, constituïren el complex fenomen que coneixem com a Revolució Industrial.
Els canvis que, de manera conjunta, transformaren tan radicalment la vida dels éssers humans foren fonamentalment: el creixement de la població, la revolució agrícola, la revolució en el transport i el comerç, l'aplicació de la ciència a la indústria, i l'ampliació de la utilització de capital.Més enllà dels canvis esmentats també calia un marc estable. Karl Polanyi, a La gran transformación (FCE, 2003), exposa la tesi d'un segle marcat per un equilibri polític internacional (absència de grans guerres entre 1815 i 1914), un equilibri monetari (sistema del patró or i absència d'inflació), i un equilibri econòmic (acceptació de l'economia de mercat). Aquests canvis demogràfics, econòmics i tecnològics generaren transformacions socials de gran abast: la conversió de comunitats rurals en urbanes i l'aparició de noves classes socials.
Quan es fa servir la denominació en plural, les revolucions industrials designen les diferents onades d'industrialització que s'anaren succeint, ja que la Revolució Industrial fou un fenomen durador en el temps i amb una distribució geogràfica àmplia. El primer estat a industrialitzar-se fou la Gran Bretanya durant la primera meitat del . Més tard, a la primera meitat del , s'estén per Bèlgica, Catalunya, França, Alemanya i els Estats Units. A la segona meitat del , arriba al nord d'Itàlia, els Països Baixos i Rússia. Fora del continent europeu cal destacar el cas del Japó, que es començà a industrialitzar-se a partir de 1868.
La Revolució Industrial va comportar canvis socials i una bona part de la població es va concentrar en grans nuclis urbans. L'enriquiment de la burgesia i el treball a les indústries van afavorir l'aparició d'una nova classe social, els obrers.
El procés d'industrialització britànic miniatura|<center>Barri industrial de Londres,cap al 1870, per Gustave Doré. La primera Revolució Industrial fou un procés gradual que tingué com a primer escenari la Gran Bretanya del final del . Aquesta revolució representà el model clàssic de transformació d'una societat agrària en una d'urbana i industrial.
Les causes que feren de la Gran Bretanya el bressol de la Revolució Industrial són múltiples i reflecteixen, per una banda, una sèrie de fenòmens comuns en l'economia europea del 1700 i, per l'altra, la particular evolució econòmica, social i política a conseqüència de les revolucions angleses del .Kamen, Henry (1984). La sociedad europea, 1500-1700. Madrid, Alianza, 1986. I és que a Anglaterra hi actuaren de forma combinada un seguit de factors molt diversos: una força naval superior a la resta d'estats marítims, l'establiment d'un imperi colonial que li donà el control del comerç mundial, el capital necessari per dur a terme investigacions científiques i tècniques, el mateix comerç exterior, que li permeté acumular cada vegada més recursos, un sistema bancari desenvolupat, una gran llibertat comercial interior, una situació geogràfica que la deixà fora dels conflictes continentals, la desaparició de costums feudals en el seu sistema social, la doctrina de la igualtat davant la llei, la consolidació dels valors de llibertat civil i religiosa i una aristocràcia dominant que s'adaptà als canvis de les noves condicions econòmiques.Martínez, José U. Introducción a la historia contemporánea, 1770-1918. Madrid, Ediciones Istmo, 1985, pàgines 35 i 36.
Tot començà amb la mecanització de la indústria del teixit, el desenvolupament de tècniques de fabricació del ferro i l'ús de carbó; posteriorment, les innovacions s'estengueren a altres sectors econòmics. L'expansió del comerç fou facilitada per la introducció de canals navegables, la millora de les carreteres i de la xarxa ferroviària. La introducció de la màquina de vapor, alimentada principalment per carbó, feu possible uns increments espectaculars en la producció.Business and Economics. Leading Issues in Economic Development, Oxford University Press US. Read it
Així doncs, les transformacions demogràfiques i econòmiques produïdes poden concretar-se en quatre àmbits: La revolució demogràfica. La revolució agrícola. La revolució a la indústria, amb innovacions tècniques, en els sistemes organitzatius i en les fonts d'energia. La revolució en el transport i en el comerç.
La revolució demogràfica miniatura|esquerra|<center>Condicions de treball en una mina de carbó. L'augment de la població de la Gran Bretanya i d'Europa, en general, fou espectacular: el 1750, el continent tenia 140 milions d'habitants, que arribaren als 187 el 1800, i als 266 el 1850. El ritme de creixement fou particularment sensible a la Gran Bretanya, on es començà a notar a partir del decenni 1740-1750; entre aquesta dècada i l'any 1821 la població es duplicà, i el 1861 ja s'havia triplicat.
Aquest augment demogràfic fou el resultat d'un doble moviment: el retrocés de les taxes de mortalitat i el manteniment, o el lleuger augment, de les taxes de natalitat. La millora del nivell de vida afavorí la natalitat, ja que incrementà el nombre de matrimonis, mentre que feu retrocedir la mortalitat. Una alimentació més abundant i regular, que no depenia tant de les fluctuacions en les collites, provocà un retrocés en la incidència de les epidèmies, i feu possible, pràcticament, la desaparició en la mortalitat catastròfica, sobretot la infantil, a conseqüència de la millora de les condicions sanitàries i de l'alimentació. Els progressos mèdics i higiènics foren cabdals per reduir la mortalitat infantil.
L'augment de la població fou un estímul per al creixement industrial, ja que proporcionà mà d'obra abundant per la nova indústria i incentivà els productors perquè promoguessin determinades innovacions en les tècniques de treball. D'altra banda, també comportà la generalització d'un altre fenomen demogràfic, l'emigració, que es dugué a terme en dues grans direccions: la gent del camp marxava cap a la ciutat i, en un altre nivell, un gran nombre d'individus de la vella Europa emigrava a les colònies del Nou Món. D'aquesta manera, l'excés de població es compensà amb aquest fenomen migratori cap a Amèrica i a altres zones del planeta.
La revolució agrícola miniatura|<center>Dibuix d'una batedora l'any 1881. L'increment de la demanda de productes alimentaris provocà que els propietaris de les terres s'adonessin de la necessitat d'augmentar la producció. L'excessiva parcel·lació de la terra, la seva irregular distribució i els drets comunitaris de camps oberts (openfields) de l'antic sistema dificultaven la producció. En aquest sentit, calia aplicar nous mètodes que permetessin millorar la productivitat, i això demanava una nova disposició del territori agrícola. En conseqüència, amb la nova mentalitat, els propietaris decidiren tancar els camps i crear unitats d'explotació de la terra més grans i completament individualitzades. Així, entre el 1700 i el 1810, el Parlament anglès votà centenars denclosures acts (lleis de tancament), que permeteren que els propietaris tanquessin les seves terres. Aquest procés comportava, d'una banda, la fi del vell sistema d'explotació senyorial, i de l'altra, l'expulsió de molts pagesos o la seva conversió en jornalers, ja que no tots els propietaris disposaven de mitjans econòmics per dur a terme el tancament; per aquest motiu, els petits propietaris es veieren obligats a vendre les seves terres i a emigrar cap a les ciutats, on es convertiren en obrers de les noves fàbriques.Hill, Cristopher. De la reforma a la Revolución Industrial, 1530-1780. Barcelona, Ariel, 1980.
La nova estructura de la propietat agrària permeté la introducció de noves tècniques de producció, que, en essència, foren:
El conreu continuat en solcs. La sembra en solcs, que ja es practicava des del 1700, amb la col·laboració de l'ús de l'arada triangular, reduí considerablement la mà d'obra i el nombre d'animals utilitzats, ja que feu possible que es remogués la terra amb més rapidesa i efectivitat. També l'ús de la sembradora de Jethro Tull fou molt innovador; consistia en un dipòsit ple de llavors, una reixa de ferro per obrir el solc i un rastell per empènyer la terra sobre el solc i cobrir la llavor. Aquest sistema permeté enterrar la llavor i amagar-la dels ocells i, a més a més, permetia que el blat creixés en fileres rectes.