La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del .John R. Elting: Swords Around A Throne, p 60-65
Campanyes Inicialment La Grande Armée és el nom que rep l'exèrcit creat el 1805 a partir de l'Exèrcit de la costa oceànica que es preparava al Camp de Montreuil-sur-mer per intentar envair el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, i que a finals de 1805 fou enviat ràpidament a l'est quan Napoleó descobreix que la Tercera Coalició, formada per l'imperi Austríac i l'imperi Rus, s'estava preparant per envair França. La Grande Armée, formada per sis cossos sota les ordres dels Mariscals i Generals de Napoleó, va vèncer la batalla d'Ulm i la batalla d'Austerlitz.
Posteriorment, el nom fou utilitzat per l'exèrcit principal francès en les campanyes de 1806-07, 1812, i 1813-14, amb unes dimensions creixents a mesura que augmenta el domini Napoleònic d'Europa, assolint un màxim de 600.000 homes a l'inici de la invasió de Rússia el 1812. Tots els cossos eren dirigits per generals francesos, tret dels cossos polonès i austríac.
L'enorme exèrcit multinacional marxà lentament cap a l'est amb els russos retrocedint davant seu. Després de la captura de Smolensk i la victòria a la batalla de Borodino, Napoleó i gran part de la Grande Armée pren Moscou el 14 de setembre de 1812; tanmateix, les forces Napoleòniques foren dràsticament reduïdes a causa de les sagnants batalles contra els russos, les malalties (principalment el tifus) i les llargues línies de comunicació. L'exèrcit restà un mes a Moscou, però finalment fou obligat a retrocedir. Perseguit pel fred, la fam i les malalties, amb les constants ràtzies dels cosacs i les milícies russes, la retirada destrueix la Grande Armée com a força d'atac. Al voltant d'uns 400.000 homes moren i només retornen unes desenes de milers de soldats destrossats.
Napoleó comandà un nou exèrcit a la Batalla de les Nacions a Leipzig el 1813, en la defensa de França el 1814, i a la batalla de Waterloo el 1815, però l'exèrcit napoleònic no tornarà a aconseguir les dimensions de la Grande Armée de juny de 1812.
Sistema de comandament A finals del , l'organització dels exèrcits normalment requeia principalment en el cap de la unitat militar amb l'ajut, més o menys informal, dels seus subordinats, els quals, normalment, no estaven ensinistrats per a fer tasques específiques com les d'intel·ligència militar, logística i intendència.
La primera utilització d'un estat major sota les ordres del general fou durant les Guerres de la Revolució Francesa, quan el General Louis Alexire Berthier (posteriorment primer mariscal de l'imperi) fou assignat com a cap de l'exèrcit d'Itàlia el 1795. Berthier estableix un ben organitzat grup de suport. Napoleó Bonaparte es fixa en el sistema implantat per Berthier i l'adopta com a seu, tot i que el limita al seu grup de comandament.
El grup de comandament de la Grande Armee fou conegut com el Quarter general de l'Imperi i fou dividit entre el comandament militar de Napoleó i el quarter general de l'exèrcit.
Comandament militar de Napoleó El comandament militar de Napoleó incloïa el departament d'ajudants de camp (aide-de-camp), nomenats oficials (a partir 1809), el gabinet de l'emperador amb el secretariat, un departament d'intel·ligència (emprant espies) i el departament topogràfic. També hi era assignat el gabinet civil de l'emperador, que contenia l'oficina del gran mariscal de palau i el "gran cavaller"(?).
Quarter General de l'Exèrcit miniatura|100px|esquerra|Berthier El Grand État-Major General incloïa el gabinet del Cap de l'estat major (Berthier) amb els seus 4 departaments: Moviments, Secretariat, comptabilitat i Intel·ligència (ordres de batalla). Berthier també tenia els seus propis ajudants privats. Per acabar, hi havia l'estat major de l'exèrcit amb els assistents dels gabinets del 3 Generals majors a Berthier.
El General en cap Berthier donava les ordres amb la precisió d'un consumat guerrer, i a Marengo mantingué la reputació adquirida a Itàlia i Egipte sota les ordres de Napoleó. Ell mateix fou ferit a un braç i a dos dels seus, Dutaillis i La Borde, els mataren els cavalls.p.92, S. J. Watson, By command de the Emperor: A life de Mariscal Berthier, The Bodley Head, London,1957
Graus de la Grande Armée A diferència dels exèrcits de l'Antic Règim i altres monarquies, els ascensos en la Grande Armée eren basats en les mostres d'habilitat i destresa més que en la classe social o les riqueses. Napoleó buscà que el seu exèrcit fos una meritocràcia, on cada soldat, sense importar el seu origen, pogués ascendir als més alts nivells de comandament (procurant que aquesta ascensió no fos massa alta i ràpida). Aquesta igualtat fou aplicada tant als oficials francesos com als estrangers (més de 140 adquiriren el rang de general).p.19,Dempsey Aquest fet propicià que els homes capaços, amb les oportunitats oportunes, poguessin ascendir al més alt en pocs anys, mentre que en altres exèrcits assolir aquests graus podia ocupar dècades. Es deia que cada soldat portava un bastó de mariscal a la seva motxilla.
{| class=wikitable ! Grande Armée rancs |- |MariscalMariscal de l'Imperi, o Mariscal, no es tracta d'un "ranc" pròpiament dit en l'Exèrcit francès, es tractava d'un títol personal atorgat a distingits generals de divisió, venia acompanyat d'una paga més alta i privilegis. El "ranc" més alt dels Exèrcits de Napoleó fou el de General de divisió. Elting, John R.:"Swords Around A Throne.", page 124. Da Capo Press, 1997. |- |General de divisió |- |General de brigada |- |Coronel |- |Coronel de segona (Cap de brigada 1793-1803) |- |Cap de batalló o Cap d'esquadróEl segon rang es emprat per les organitzacions "muntades": cavalleria, artilleria a cavall, gendarmerie i trens |- |Capità |- |Tinent |- |Sotstinent
|Ajudant-Cap |- |Ajudant |- |Sergent-Major o Maréchal des logis Chef |- |Sergent o Maréchal des Logis || |- |Caporal-Fourrier o Brigadier-Fourrier |- |Caporal o Brigadier. |- |Soldat o Cavaller(Cavalleria) o Canoner(Artilleria)
Mariscals de la Grande Armee Louis Alexire Berthier, Príncep de Neufchatel i de Wagram, Duc de Valengin. (1753 - 1815), Mariscal de l'Imperi el 1804 Joachim Murat, Príncep de l'Imperi, Gran Duc de Clèveris i Berg, Rei de Napols (1767 - 1815), Mariscal de l'Imperi el 1804 Bon-Adrien Jeannot de Moncey, Duc de Conégliano (1754 - 1842), Mariscal de l'Imperi el 1804 Jean-Baptiste Jourdan, Comte Jourdan (1762 - 1833), Mariscal de l'Imperi el 1804 André Masséna, Duc de Rivoli, Príncep d'Essling (1758 - 1817), Mariscal de l'Imperi el 1804 Charles Pierre Francois Augereau, Duke de Castiglione (1757 - 1816), Mariscal de l'Imperi el 1804 Jean Baptiste Jules Bernadotte, Princep de Ponte Corvo, Mariscal de l'Imperi el 1804 Guillaume Marie Anne Brune, Comte Brune (1763 - 1815), Mariscal de l'Imperi el 1804 Jean de Dieu Soult, Duc de Dalmàcia (1769 - 1851), Mariscal de l'Imperi el 1804, Mariscal General de França el 1847 Jean Lannes, Duc de Montebello (1769 - 1809), Mariscal de l'Imperi el 1804 Édouard Adolphe Casimir Joseph Mortier, Duc de Treviso (1768 - 1835), Mariscal de l'Imperi el 1804 Michel Ney, Duc d'Elchingen, Princep de Moscou (1769 - 1815), Mariscal de l'Imperi el 1804 Louis Nicolas Davout, Duc d'Auerstaedt, Princep d'Eckmühl (1770 - 1823), Mariscal de l'Imperi el 1804 Jean-Baptiste Bessières, Duc d'Istria (1768 - 1813), Mariscal de l'Imperi el 1804 François Christophe de Kellermann, Duc de Valmy (1737 - 1820), Mariscal de l'Imperi el 1804 (Honorific) François Joseph Lefebvre, Duc de Dantzig (1755 - 1820), Mariscal de l'Imperi el 1804 (Honorific) Dominique Catherine de Pérignon, Marques de Grenade (1754 - 1818), Mariscal de l'Imperi el 1804 (Honorific) Jean-Mathieu-Philibert Sérurier, Comte Sérurier (1742 - 1819), Mariscal de l'Imperi el 1804 (Honorific) Claude-Victor Perrin, Duc de Belluno (1764 - 1841), Mariscal de l'Imperi el 1807 Étienne-Jacques-Joseph-Alexire MacDonald, Duc de Tarento (1765 - 1840), Mariscal de l'Imperi el 1809 Nicolas Charles Oudinot, Duc de Reggio (1767 - 1847), Mariscal de l'Imperi el 1809 Auguste Marmont, Duc de Ragusa (1774 - 1852), Mariscal de l'Imperi el 1809 Louis Gabriel Suchet, Duc d'Albufera (1770 - 1826), Mariscal de l'Imperi el 1811 Laurent Gouvion Saint-Cyr, Marques de Gouvion-Saint-Cyr (1764 - 1830), Mariscal de l'Imperi el 1812 Józef Antoni Poniatowski, Princep Poniatowski (1763 - 1813), Mariscal de l'Imperi el 1813 Emmanuel de Grouchy, (1766 - 1847), Mariscal de l'Imperi el 1815
Organització Un dels factors més importants en l'èxit de la Grande Armée fou l'organització, més flexible i superior a la resta. Estava dividida en diferents Cossos (mormalment de 5 a 7),cada cos estava format per entre 10.000 a 50.000 soldats. Aquests Corps d'Armée eren petits exèrcits amb elements de tots els cossos i serveis, capaços d'operar independentment. Els Cossos usualment operaven pròxims mantenint un dia de marxa de distància entre un i altre. Un Cos, depenent de la grandària i de la importància de la missió, era comandat per un Mariscal.Kevin Kiley The Grand Quartier-General Imperial i the Corps d'Armée, Developments in the Military Art, 1795-1815, Part II: The Corps d'Armée
Napoleó tenia gran fe amb el comandants dels cossos i normalment els permetia una gran llibertat d'acció, confiant que actuarien dintre de les línies mestres dels seus objectius estratègics i que treballarien junts per acomplir-los. Quan no s'aconseguien els objectius, Napoleó assumia el comandament dels cossos personalment i normalment no degradava els seus generals. Els cossos es formaren per primer cop l'any 1800, quan el general Moreau dividí l'exèrcit del Rin e 4 cossos. Aquests foren uns grups temporals i no fou fins al 1804 que Napoleó organitzà les unitats permanents. Alguna vegada Napoleó formaria la cavalleria en un cos separat per tal d'explotar la seva mobilitat.
La principal unitat tàctica dels cossos foren les Divisions, formades per 4.000/6.000 soldats (d'infanteria o cavalleria). Aquestes al seu torn eren formades per dues o tres Brigades de 2 regiments i recolzades per una brigada d'Artilleria, composta per 3 o 4 bateries, cada una amb 4 canons i 2 obusos, fen un total de 18 a 24 peces d'artilleria en total. Les Divisions També eren unitats plenament operatives per separat i eren comandades per un General de Divisió.
Unitats militars de La Grande Armée Guàrdia Imperial La Garde Impériale era la unitat d'elit de l'exèrcit, formada a partir de la Garde des Consuls i la Garde Consulaire. Des d'un simple regiment l'any 1800, es convertí en un Corps d'Armée, amb divisions d'infanteria, cavalleria i artilleria.
Napoleó va pretendre que fos el model per a tot l'exèrcit i una força completament lleial. Tanmateix, la infanteria rarament fou emprada en massa, la cavalleria va ser sovint enviada a massacrar l'enemic durant la batalla i l'artillera era emprada per castigar els enemics abans dels assalts.
Infanteria de la Guàrdia Hi havia 3 seccions: Vella guàrdia (Vieille Garde): Composta per veterans que havien servit entre 3 o 5 campanyes en l'exèrcit napoleònic. Estava formada per dos regiments i era la crème de la crème de La Grande Armée. Grenadiers à Pied de la Garde Impériale:Uniform of the Grenadiers-á-Pied de la Garde, Consultat el 16 de març de 2006Foot Grenadiers in the Imperial Guard, Consultat el 16 de març de 2006 els Grenadiers de la Guàrdia era el regiment més vell de La Grande Armée. Durant la campanya de Polonia, el 1807,Napoleó els posà el mal nom de les grognards ("els rondinaires"). Estava compost pels soldats d'infanteria més experimentats i braus de la guàrdia. Alguns veterans arribaren a servir al voltant d'unes 20 campanyes.