La fortalesa de Gwalior (o fort de Gwalior) és un conjunt fortificat edificat al turó Gopachal, al costat de la ciutat de Gwalior, a l'Índia, format per sis palaus, sis temples, vuit estanys, una mesquita i diverses edificacions, tot envoltat de muralles. La fortalesa té uns 3 km de llarg en sentit nord-sud i una amplada d'entre 190 i 900 metres; les muralles tenen entre 9 i 11 metres d'altura. Per a la història, vegeu Gopachal.
Història Llegenda de la fundació miniatura|Porta de l'Elefant Al , el cabdill rajput de Kotwai (40 km al nord de Gwalior), Suraj Sen, que patia de lepra, es va perdre per la zona durant una cacera. Cercant els seus soldats, va pujar al turó on va trobar un home sant de nom Gwalipa que va donar a Suraj aigua d'un estany proper a la seva barraca; després de beure d'aquesta aigua, el cap rajput es va curar de la lepra i en agraïment va oferir al sant una recompensa, i aquest va demanar l'embelliment de l'estany i la construcció d'una fortalesa. Suraj va complir la petició i va fundar la fortalesa de Gwaliawar ('El favor de Gwalia o Gwalipa'). La paraula Gwalior prové de la paraula utilitzada en l'hinduisme per a referir-se a un sant.Fodor E. et al "Fodor's India." D. McKay 1971. p293. Accès 30 Novembre 2013.] El sant va canviar el nom del seu beneficiat, que es va dir Suhanpal o Surajpal, i li va profetitzar que els seus successors governarien la regió fins que un dels hereus adoptés un nom que no acabés en "pal". En aquest temps, el territori era part del Regne dels Kachhawaha. En realitat, però, se sap que la fortalesa ja existia abans, car és esmentada en la consagració d'un temple dedicat al sol just al cim del turó Gopachal; el temple, el va consagrar Matricheta en el 15è any del regnat de Mihirakula, el rei dels huns heftalites (vers 525).
La fortalesa fins al El 875 i 876, dues inscripcions més (al temple de Chaturbhuj) estableixen que la fortalesa pertanyia al Regne de Kanauj dels pratihara, sota el rei Mihira Bhoja; els pratihara van conservar la regió fins al , quan els fou arrabassada pels rajput kachhawaha (o kachhapaghata), dirigits per Vajradaman. La van dominar durant dos segles. Una branca dels pratihara va recuperar la regió a la segona meitat del i la van conservar fins al 1232, en què va caure en mans dels musulmans dirigits per Iltumish. Els musulmans van assetjar el fort i el van conquerir després d'una lluita aferrissada, en la qual el raja pratihara va morir amb els seus seguidors, i les dones de l'harem van fer el ritual del johar o autodestrucció. Els musulmans de Delhi van governar Gwalior fins al 1398, quan foren atacats per Tamerlà.
Govern dels tomar Aprofitant la confusió de l'atac, un rajput del clan tomar es va imposar com a governador de la fortalesa. El govern d'aquest clan va durar fins a la primera part del . Sota Dungar Singh Tomar, es van esculpir a la roca moltes de les figures jainistes que es conserven. El cim del poder del clan va arribar amb Man Singh Tomar, protector de la música i l'arquitectura i constructor del palau conegut com a palau de Man Singh. Després de la seva mort, la fortalesa no va tardar a caure en mans de la dinastia Lodi del Sultanat de Delhi.
La fortalesa sota els musulmans Derrotat i exiliat Humayun, la fortalesa es va rendir a Sher Shah, els successors del qual la van convertir en la virtual capital fins al 1559, quan fou recuperada per Akbar el Gran. Va romandre en poder dels mogols durant dos segles en els quals va servir com a presó, i va allotjar entre altres presos, Murad Baksin, germà d'Aurangzeb, que hi fou finalment enverinat.
Gwailor i els marathes El 1754, els marathes van conquerir el fort per primer cop. En els següents anys, el van perdre i recuperar diverses vegades. El 1777, el ministre executiu dels marathes, el peshwa, va concedir la fortalesa a Mahadji Scindia. El 1780, la fortalesa fou ocupada per sorpresa pels britànics dirigits pel major Popham, escalant la muralla per la part sud de la porta Gargaj (que fou destruïda pel general White en el bombardeig del 1804). El 1781, Popham va concedir la fortalesa a Chhatrapati Singh de Gohad, però els marathes la van recuperar després de mesos de lluita, el 1783, sota la direcció del general Khanderao Hari, al servei de Mahadji Scindia. El 1804, en la Segona Guerra anglomaratha, el general White, després de bombardejar la fortalesa, la va ocupar, però fou retornada a Scindia pel tractat del 1805.
Després de la batalla de Maharajpur el 1844, s'hi va establir una guarnició britànica. El 1853, sota el vell maharajà Jayaji Rao, la fortalesa fou retornada pels britànics a la dinastia dels Scindia, que la va conservar fins a la rebel·lió índia de 1857, en què fou ocupada pels sipais. El 1858, aquestos es van rendir a sir Hugh Rose i els britànics la van mantenir fins al 1886, en què fou retornada a la dinastia Scindia a canvi de Jhansi. Va pertànyer al principat de Gwalior fins a l'abolició dels drets sobirans el 1949 i, des de llavors, és part del Rajasthan.
Descripció Accessos miniatura|Una de les entrades a la fortalesa S'hi arriba per dues carreteres, l'una a l'est i l'altra a l'oest del turó Gopachal. L'oriental té entrada per la porta anomenada de Gwalior i la porta de Ganesha, construïdes per Dunbgar Singh Tomar al . Segueix la porta de Lakshmana, d'estil hindú, que es pensa que podria ser originalment del , però fou reconstruïda durant la dominació del clan tomar, i va agafar el nom del fill del fundador de la dinastia; alguns dels elements foren col·locats de manera errònia pels encarregats de la reconstrucció, i es poden veure algunes gorgones (kirtimukha) posades del revés. Finalment, s'arriba a la porta Hatia Paur o de l'Elefant (per haver tingut una figura de pedra d'un elefant de mesura real), que forma part de la façana oriental del palau de Man Singh. A l'altra part del palau, a la façana sud, tenia una porta anomenada Hawa Paur o porta dels Vents, però fou demolida fa molts anys. L'occidental té dues portes, de la qual la primera que es troba és coneguda com a porta d'Urwahi, i formà part de la línia de defensa exterior construïda per Iltumish al . La segona porta no té nom.
Escultures a la roca miniatura|Adinath miniatura|Escultures a la roca de Gwalior Les escultures a la roca de Gwalior són figures esculpides a les parets rocoses de la fortalesa. Aquestes figures són bramàniques i jainistes, les primeres a la façana oriental del turó Gopachal, fins a la porta Lakshmana. Entre el temple de Chaturbhuj i la porta de Lakshmana, hi ha un nínxol tallat a la roca, amb una oració per a Ganesha, el déu hindú de la saviesa; una imatge a la roca del déu fou destruïda; al costat i a l'altra part de la carretera, hi ha escultures de Xiva, Parvati, Ganesha i potser Kubera (no és segur, ja que l'estàtua està mutilada). La paret de la dreta pujant fins a la porta Lakshmana està totalment tallada amb nombroses escultures; totes les imatges són de déus hinduistes, excepte dues o tres que són jainistes. Prop de la porta, hi ha una gran figura que representa Xiva en la seva forma terrorífica (Rudra), aguantant la pell d'un elefant. Un altre grup inclou figures de Vixnu, Súria (Surya, la dea Mahishamardini) i lingams de Xiva. Les escultures bramàniques estan datades del . També es troben figures jainistes a ambdós costats; algunes porten inscripcions que permeten datar-les entre 1440 i 1472, sota el regnat de Dungar Singh i el seu fill Kirti Singh, de la dinastia tomar dels rajputs de Gwalior. Formen cinc grups, dels quals el principal és el que es troba a la cantonada nord-oest d'un parc conegut com a parc del Rei Jordi. Les estàtues representen les figures nues d'alguns dels vint-i-quatre tirthankares o profetes, en posició aixecada o asseguda. La més gran mesura 17 metres d'alt i representa Adinath; es troba a la dreta, pujant per la carretera del barranc d'Urawahi.
Llista d'edificis miniatura|Plànol de la fortalesa miniatura|Sala d'audiències públiques al costat del palau de Man Singh miniatura
Palaus Palau de Man Singh El Palau de Man Singh és el principal palau i el més artístic de la fortalesa de Gwalior.Man Singh Palace, lonelyplanet.com És d'estil hinduista antic. El seu front oriental mesura uns 100 metres de llarg i 25 d'alt, i està ornamentat per sis torres a intervals regulars, coronades per cúpules voltades. La cara sud del palau té 50 metres de llarg i entre 18 i 20 metres d'alt, amb tres torres. Els murs estan decorats amb ceràmiques blavoses, verdes i grogues que formen figures. L'edifici principal té dos pisos i tres de subterranis a la part oriental penjats sobre el penya-segat. Als subterranis, dotats d'un sistema de ventilació enginyós, hi viuen dotzenes de ratpenats; els pilars servien per mantenir encadenats als presoners, entre els quals Murad, el germà d'Aurangzeb, que hi va morir enverinat. Els patis són de mesura relativament petita però amb un disseny exquisit amb gelosies, cornises volades, motllures, mosaics de patrons geomètrics i florals de ceràmica de colors.Palau de Man Singh a indianholiday.comMansingh Palace in Gwalior a abiyoyo.com
Palau de Vikram Mandir miniatura|Palau de Vikram El Palau de Vikram Mandir és un antic palau d'estil hinduista, que es troba a l'interior de la fortalesa de Gwalior, a Gwalior, a l'Índia. El seu estat actual és dolent tot i que més ben conservat que el palau de Karan Mandir. Al front principal hi ha una torre coronada amb diverses petites torretes formades per quatre pilars amb cúpula; a la part inferior un pati amb grans columnes amb decoració simple. Al costat del palau hi ha una magnífica vista de la ciutat de Gwalior.
Palau de Karan Mandir miniatura|Palau de Karan Mandir El Palau de Karan Mandir és un antic palau d'estil hinduista a l'interior de la fortalesa de Gwalior, a Gwalior, a l'Índia. El seu estat actual és deplorable, completament abandonat. En el seu front principal una torre amb volta marca el centre de l'edifici; a l'interior un gran pati central, de decoració austera, amb algunes columnes. Aquesta part de la fortalesa ha de ser restaurada, i teòricament està tancada al públic, ja que presenta cert perill, però la porta metàl·lica d'accés va ser oberta i els guies locals no dubten en mostrar-la als visitants. Al costat del palau es domina una magnífica vista de la ciutat de Gwalior.
Palau de Gujari Palau de Gujari (Gujari Mahal) Altres palaus Jahangir Mahal (estil musulmà) Shah Djahan Mahal (estil musulmà)
Temples Temple jainista de Gwalior El temple jainista de Gwalior està situat a uns 400 metres al sud de l'estany de Suraj Kund. Es tracta d'un santuari de tres pisos que actualment no disposa de sikhara; el santuari no té culte, però a la rodalia hi ha algunes imatges dels tirhankars (profetes) jainistes. El temple no té relleus decoratius excepte algunes escultures al marc de la porta del pis de dalt i alguns frisos de dibuixos geomètrics dels murs també del pis superior. Els llindars de totes les portes mostren un tirhankara assegut al seu centre. L'estil de les figures indica que el temple correspon a la mateixa època que les estàtues jainistas de la paret de roca, és a dir al .
Temple de Teli El temple de Teli (Teli ka Mandir) és un temple hinduista. El seu nom es tradueix com a "temple del que fa oli". Es troba proper a l'estany de Gangola Tal. És l'edifici més alt de la fortalesa mesurant més de 30 metres. Fou construït al i dedicat al deu Vixnu. La forma de la siikhara o torre d'agulla és d'estil dravídic propi del sud de l'Índia, i la decoració és indoària, pròpia del nord. El seu nom original es creu que fou Telangana Mandir, per la forma de la torre (Telangana = del país telugu), i es va corrompre a Teli o Teli ka Mandir (Telangana Mandir). La decoració és espectacular i es considera superior a la dels temples de Sas Bahu.
Temple de Gwalipa