Clairà

Clairà (, en francès Claira) és el poble, seu administrativa del municipi del mateix nom, de 3.901 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Està situat just al nord de l'Aglí, al nord-est de Perpinyà, a l'oest de Sant Llorenç de la Salanca i de Sant Hipòlit de la Salanca, a la zona nord-oriental de la comarca i relativament a prop de la Mar Mediterrània. Ès a la subcomarca de la Salanca, antigament zona d'aiguamolls, d'on ve el nom de Salanca, a la plana existent al nord del riu esmentat.

Etimologia Explica Joan CorominesCoromines 1995. que Clairà i Clarà provenen del llatí Clairanum passat a *Clarianu, derivat de l'antropònim llatí Clarus o Clarius. En el cas de Clairà, davant de Clarà, hi incidiria una influència occitana, que manté el diftong, davant de l'evolució del català, que el simplifica. En tractar-se d'un topònim derivat d'un antropònim, es tractaria d'un vilatge que té els seus orígens en la colonització romana del territori.

Coromines també diu que el nom de la població apareixCoromines, op. cit. com a Clera el 1061, el 1085 com a Cleran i com a Claran el 1218.

Geografia miniatura|Situació de la comuna de Clairà en el Rosselló Localització i característiques generals del terme El terme de Clairà, de 193.400 hectàrees d'extensió, és fonamentalment pla, però lleugerament inclinat, des del màxim de 20 m alt del sector nord-oest, als 5 del costat est i sud-est. El riu Aglí travessa el terme, separant la major part del terme, on es troba el poble, de la part meridional, que suposa menys del terç de la comuna, anomenada Vegueriu (Vegueriu Alt i Vegueriu Baix), on es troba una de les antigues lleres del riu: el darrer curs del riu abans de l'actual fou desviat a partir de Clairà al excavant la llera actual, per tal de prevenir-ne les inundacions, antigament molt sovintejades. El curs actual de l'Aglí discorre entre dics de contenció fets de pedra i grava, amb una carretera a cada banda. Altres cursos anteriors del riu havien passat pel nord del poble, cap a Sant Llorenç de la Salanca, i un altre havia passat pel sud, per on avui dia discorre el Rec de la Bassa de Pià, o Rec de Torrelles i el Bordigol.

Al nord del terme de Clairà es troba la terrassa del Crest, que arriba pel sud fins al Rec de Clairà, o Canal de la Salanca; es tracta d'una de les terrasses mitjanes que formen la plana del Rosselló. La part mitjana i meridional del terme és una terrassa baixa, formada per al·luvions del quaternari recent aportats guanyant terreny al mar; és aquesta la zona anomenada Salanca per la forta presència de sal.

La pràctica totalitat dels límits de la comuna de Clairà segueixen propietats rurals, sovint per camins veïnals, que no obeeixen a accidents geogràfics precisos. Tan sols a l'extrem sud-est del terme un tram curt de l'Agulla de l'Auca separa el terme de Clairà, en aquest cas del de Vilallonga de la Salanca. Al sud-oest, també fa de termenal el curs de l'Aglí, ara amb Pià, en un tram bastant llarg. A la resta, tots els termenals són de caràcter arbitrari.

Termes municipals limítrofs:

El poble de Clairà miniatura|Clairà en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Torre de l'antic recinte fortificat del poble Clairà es formà a partir de l'església parroquial de Sant Vicenç de Clairà; en el seu entorn nasqué una cellera, que passà a ser fortificada, eixamplant considerablement la cellera primigènia. El poble sempre havia estat una població important en el seu entorn, per la qual cosa la seva administració municipal és documentada des de molt antic, i la seva població, a l'edat mitjana, ésBecat, Ponsich i Gual, 1985. de les més elevades de l'entorn. En el poble també havia existit un castell, malauradament desaparegut. En aquest centre vell del poble hi havia el Cementiri Vell, la Grangeria, l'Hospital (que ara acull la Biblioteca Municipal), el Molí d'Oli, o Molí de la Vila, el Palell, o Casa d'en Rovira i la Torre de l'Hospìtal.

miniatura|Antic hospital, ara biblioteca Aquest primer nucli, que havia estat murallat, conserva diversos portals: Portal de la Sal, Portal d'en Gauix, Portal de Nostra Senyora, o de la Mare de Déu i Portal de Sant Pere i algunes torres i fragments del recinte murat.

miniatura|Restes de la muralla del clos de la vil Al voltant d'aquesta cellera s'anaren creant uns primers barris, que ara constitueixen el nucli vell del poble, com les Blanqueries, el Carrer de l'Anguila, el Carrer del Molí de la Vila, el Carrer de Sant Pere, el Castell, l'Hospital, la Plaça, la Plaça de l'Oli, la Plaça del Nen i Sant Pere, a més de la Plaça de Pierró, als quals se n'afegiren de nous, més tardans, com el de Darrere l'Iglesi, la Figuera Cornellana i el Poble de la Rapinya. En aquesta anella de barris més antics és on es troben els principals edificis de Clairà: la Cava Cooperativa, el Cementiri, la Cooperativa Frutícola. Més tard, ja en els darrers quaranta anys, es crearen urbanitzacions enganxades als nuclis primigenis, com el Prat d'en Manalt.

Antigament, al voltant del poble es trobaven tot de creus de terme de ferro, malauradament desaparegudes en l'actualitat: la Creu del Camí de Sant Pere, o del Camí del Pont de Millars, la Creu del Camí Vell de Sant Llorenç, la Creu de l'Oratori i la Creu del Pas de la Ribera. El que sí que es conserva, com a altres pobles rossellonesos, és el Calvari, popularment anomenat el Crist. També hi havia, per superar els rius, torrents i canals, uns quants ponts. La majoria són noms en desús per la inexistència actual d'aquests ponts: Pont de la Canal, Pont del Camí de Ferro, Pont de Peracalç, o de Sant Jaume, o Pont Trencat, Pont Nou i Pont Trencat (un altre).

Sant Jaume de Peracalç També anomenada Sant Jaume de la Ribera, fou una església i lloc actualment del tot desapareguts. El 1324 es treballava en el Pont de Sant Jaume, quan una riuada de l'Aglí s'endugué pont i lloc. El 1455 consta en un document: pons de Pera e caus vocatus de Sant Jacme qui antiquitus erat in Aglino. El pont no es va refer mai més, i el pas de l'Aglí es feia a gual. El lloc era a l'extrem sud-oest de l'actual terme de Clairà, a prop i a migdia de l'actual centre comercial.

A part del llogaret i l'església, en aquest lloc hi havia hagut un important pas a gual de l'Aglí d'època romana, del qual s'han trobat vestigis, barrejats amb els medievals.

Sant Pere del Vilar Sant Pere del Vilar és una església romànica del terme de Clairà. El lloc del Vilar està documentat des del 1140 (Villario de Salanca), i havia estat seu d'un priorat. Es troba a prop de l'Aglí, a poc més de 2 quilòmetres a ponent del poble de Clairà.

La Torre Belruc Situada dins del Mas d'en Rovira, destaca la Torre Belruc, o Torre d'en Ballaro.

Els masos del terme Els masos conservats a Clairà són el Cortal o Granja Durand, antigament anomenat Granja d'en Comes, el Cortal Peirotis, el Mas d'en Bordes, abans Mas Amorós, el Mas d'en Rovira, el Mas d'en Vergers, abans Mas d'en Selva, el Mas Llanterna, el Mas Llobet, abans la Teuleria Llobet, el Mas Piquer, a més dels molins: el Molí, o Molí del Rei, abans Molí del Rei a la Sirventa, i el Molí de Vent.

Els cursos d'aigua Clairà té un sol riu, l'Aglí, que travessa el terme per la meitat d'oest a est, fent una clara inflexió cap al sud just quan passa prop del poble, que és al nord del riu.

D'altra banda, comparteix la denominació dels cursos d'aigua entre agulles, canals, recs i sínies, per bé que el primer de fet sols es manté viu en els casos de l'Agulla de l'Auca i l'Agulla dels Cirerers, que són de drenatge. Noms ja desapareguts són les set agulles: Agulla Cabdal (de la Canal, de la Creu, de la Mata, de la Picapolla, dels Aspres, dels Horts i dels Quatre Camins), que eren d'irrigació. De canal, n'hi ha una: la Canal de la Salanca, antic rec eixamplat, mentre que els recs, alguns d'irrigació i d'altres de drenatge, són més nombrosos: Rec de Clairà, Rec de la Bassa de Bompàs -o, simplement, la Bassa-, Rec de la Bassa de Pià, o Rec dels Molins de Torrelles, Rec del Pont Nou, o de la Llavanera. Un rec ja desaparegut era el Rec del Molí de Clairà. Finalment, hi ha la Sínia, anomenada així, sense complement.

Aquests cursos d'aigua van crear la necessitat d'habilitar-hi passallissos o guals, per a travessar-los: el Pas de la Vila, antigament Pas de Pià, el Pas de les Fonts, el Pas d'en Gauix, el Pas d'en Puçó, el Pas de Sant Jaume, o Pas de l'Aglí, i el Pas de Sant Pere. Han desaparegut amb el temps, per la qual cosa es poden considerar noms antics, en desús.

El terme de Clairà En tractar-se d'un terme situat entre l'antiga plana de maresmes i aiguamolls (la Salanca) i la zona que comença a enfilar-se cap a les muntanyes veïnes (els Aspres), té aquests dos topònims com els més diferenciadors del territori. A part d'això, hom podria distingir entre els topònims que designen partides, bastants d'ells relacionats amb noms de masos o camins, entre d'altres, i els que denominen camps de conreu, vinyes, etcètera.

Així, entre els noms de partides trobem la Barca, el Camí de les Cotives, el Camí del Molí, el Camí de Salses, el Camí de Sant Pere Alt, el Camí de Sant Pere Baix, el Camí de Pià, el Camí de Torrelles, el Canadell, el Canal de la Salanca, el Cirerer, la Clotada, els Clots, els Cortals, el Crest, la Creu, el Crist, la Cuatxa, Darrere l'Iglesi, l'Eixau, l'Eixugador, la Figuera, la Gran Selva (antigament, el Mas d'en Selva), la Guixona, Mas d'en Bordes (abans, Mas de l'Amorós), Mas d'en Peirotis, el Molí de Vent, els Moscatars, Mudagons, l'Oratori, les Parets, el Pas dels Lladres, el Pas d'en Puçó, el Pas d'en Marsellet, el Penedès Alt, el Penedès Baix, el Piló, el Pont Trencat, el Pou Cremat, el Pujal, els Quatre Camins, la Ribera, Sant Jaume de la Ribera, Sant Jaume del Crest, les Sitges, la Torre, l'Ullastre, el Vegueriu Alt i el Vegueriu Baix. Entre els dedicats a camps concrets es pot trobar el de Camps de la Creu, Camps de la Grangera, Camps dels Pobres, les Cotives, els Horts, la Mallola, l'Oliveda de la Manguilleria, el Prat d'en Manalt i la Vinya del Canonge. Encara, alguns topònims ja són desapareguts de l'ús comú, com la Devesa, Peracalç, la Vinya del Baró, la Vinya del Mosso o la Vinya d'en Guinyer.

El Cadastre napoleònic En el Cadastre napoleònic del 1812, Clairà apareix dividit en quatre seccions: la dels Clots, que ocupa el sector nord-est del terme, la de Clairà, al centre, est i sud-est de la comuna, la del Vegueriu, a l'oest i sud-oest, i la de Sant Pere, al nord. La secció dels Clots inclou les partides dels Clots, Sant Jaume, les Parets, Peirotis, lo Pou Cremat, la Torre, los Cortals, amb el Cortal d'en Peirotis, los Moscatars, los Quatre Camís, el Camí de Salses, la Cuatxa i lo Piló. A banda del cortal esmentat, no hi consta cap edificació (cal destacar que en aquesta zona sense edificacions, a la partida de Sant Jaume és on avui dia hi ha el gran centre comercial.

En el sector de Clairà consten les partides del Mas de n'Amorós, amb el mas d'aquest nom, el Mas d'en Selva, igualment amb aquest mas, lo Penedès Alt, lo Cirerer, la Figuera Cornellana, los Horts, l'Eixugador, lo Piló, els Camps de la Creu, lo Pujau, la Mallola, l'Eixau, lo Penedès Baix, Darré la Igleisi, l'Oratori, la Ribera i Camí de Torrelles. El poble hi apareix, com a la major part de mapes cadastrals napoleònics, minuciosament dibuixat.

El sector del Vegueriu té les partides del Vegueriu Alt i el Vegueriu Baix, molt extenses, i el sector de Sant Pere, el Camí de les Cotives, el Camí de Sant Pere Baix, el Camí de Pià, el Camí del Molí, los Aspres i lo Canadell.

Activitats econòmiques Agricultura i ramaderia