Sant Llorenç de la Salanca (, simplement o , en francès Saint-Laurent-de-la-Salanque) és una vila, cap del municipi del mateix nom, de 8.851 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló. Abans el municipi arribava fins al mar, al Port de Sant Llorenç, actualment el Barcarès.

Se situa al nord de la vall de l'Aglí, al nord-est de Perpinyà, al sud-est de Sant Hipòlit de la Salanca, a la zona nord-oriental de la comarca, ran de la Mar Mediterrània i al nord de l'Aglí. És a la subcomarca de la Salanca, antigament zona d'aiguamolls, d'on ve el nom de Salanca, a la plana existent al nord del riu esmentat.

La dita sobre els llorençans és Sant Llorenç la bola o Sant Llorenç el poi i també: A Sant Hipòlit venen l'oli, a Sant Llorenç venen la sal, a Torrelles el vinagre i a Vilallonga l'enciam. Els Torrellans diuen "La vaca negra" als de Sant Llorenç de la Salanca perquè tenien el tren que a Pià se'n deia el mataburros i a Sant Llorenç la Vaca Negra.

Etimologia Sant Llorenç és l'advocació de la parròquia de la vila, Salanca és el nom de la comarca natural on es troba. El topònim Salanca prové del fet que és una zona d'antics aiguamolls, entre la mar Mediterrània i els trams finals dels cursos del Tet i de l'Aglí. El terme Salanca és, encara segons Joan Coromines,Coromines 1997. un derivat del mot comú sal, amb l'afegitó del sufix probablement sorotàptic -anc. Es tractaria així, doncs, d'un terme aplicat a un terreny salí.

Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Sant Llorenç de la Salanca en el Rosselló El terme de Sant Llorenç de la Salanca, de 123.900 hectàrees d'extensió, és al bell mig de la comarca natural d'aquest nom. S'estén des de l'Aglí, que en forma el límit sud, fins a l'Estany de Salses, al límit nordEl terme de Sant Llorenç de la Salanca en els ortofotomapes de l'IGN (les aigües del qual ocupen més d'un terç del terme). Cal dir que el tros català d'aquest estany està compartit amb el Barcarès, Sant Hipòlit de la Salanca i Salses de forma arbitrària: el fragment que correspon a cada comuna és prolongació en línia recta de la línia de terme terrestre. L'Illa de Vi és el punt de referència de trobada dels termes salanquesos que es parteixen l'estany.

Antigament el terme llorençà arribava a mar, però el 1929 se'n separà el terme del Barcarès, que des d'aleshores forma una comuna independent. El terme inclou una extensa zona, prop de l'estany, poc productiva agrícolament, on es va instal·lar l'aeròdrom militar. Es tracta d'un antic estany, existent fa uns 2.000 anys.

El terme és absolutament pla, amb el sòl d'al·luvions del quaternari més recent. L'Aglí, actual límit meridional, passava pel nord de la vila, en direcció a l'estany (no com ara, que desguassa directament a mar). La desviació fou per alliberar la vila d'inundacions i tenir, així, controlades les avingudes del riu. L'actualment anomenat Camp dels Pobres és el lloc per on discorria.

Termes municipals limítrofs:

La vila de Sant Llorenç Situada a l'esquerra de l'Aglí, a l'extrem sud-occidental del seu terme comunal, el terme de Sant Llorenç de la Salanca es formà com una celleraCatafau 1998.La cellera de Sant Llorenç de la Salanca en els ortofotomapes de l'IGN a l'entorn de l'església parroquial de Sant Llorenç. La vila és esmentada des del 981 (villa Sancti Laurentii), i el 1281 és conceptuada com a vila reial. El castell consta des del 1292 (quoddam cellarium intus cellariam domini regis in Castro de Sancto Laurencio). En un document del 1400 consta que el castell envoltava i fortificava el nucli de la cellera original, a l'entorn de l'església i del cementiri, situat al davant de l'església. Tres portes donaven accés al clos: la porta de Torrelles, la del Mar i la d'Amunt.

Dins de la vila destaquen algunes construccions i indrets que són testimoni de la història de Sant Llorenç de la Salanca: la Cava Cooperativa, el Cementiri Vell, actualment Plaça d'Aragó, el Cementiri actual, situat en el terç sud-occidental de la vila, el Col·legi Jean Mermoz, a l'extrem oest del centre de la població, que acull estudiants de molt pobles de la Salanca, i la Cooperativa Hortícola. Hi havia hagut dues cases amb cert valor històric, Casa Saniges i Casa Pradal, tot i que actualment són noms ja desconeguts per una part dels llorençans.

Més enllà del nucli històric, la vila començà a créixer a partir del barri de la Passejada, convertit després en tota una urbanització, i les posteriors urbanitzacions de la Figuera, l'Hortó, les Jardins de Salanque, le Mas Fleuri, la Palombière, les Portes de la Mer, les Tamaris i les Terrasses del Canigó.

La vila, cap de cantó i que com a tal té un col·legi d'ensenyament secundari, disposa també d'una Zona artesanal, situada a l'extrem sud-oest del nucli de població.

Les barraques de Maratxel·la Al nord del terme, a la Punta de Maratxel·la, a la vora de l'Estany de Salses, hi havia hagut aquest petit barri de barraques, actualment desaparegut del tot.

Els masos llorençans Els masos que perduren avui dia en terme de Sant Llorenç de la Salanca són el Mas Besombet, antigament Teuleria d'en Dalquer, Mas d'Aglí, actualment Casa de Jubilats, el Mas de l'Aglí, abans Teuleria d'en Riu, el Mas de la Torre, o Torre de Bell-lloc, abans Cortal de la Torre, el Mas de les Mames, el Mas d'en Ponç, o Mas Pagnon, el Mas Jouer, el Mas Manyà i el Mas Moragues. També hi havia hagut el Mas d'en Valeta i la Teuleria d'en Guiter, noms ara entrats en desús.

Aeròdrom Militar de Sant Llorenç de la Salanca Situat al nord-est del nucli de població, entre aquest i l'Estany de Salses a la zona de la Maratxel·la, a llevant del Conangle i al nord de l'Avratge, ocupa quasi tota la zona coneguda com els Clots. És la zona per on havia passat l'antic curs de l'Aglí, quan desembocava a l'Estany de Salses.

Base aeronaval Latécoère miniatura|rigth|Moll de la base aeronaval Latécoère A la vora de l'estany de Salses, entre 1925 i 1936 l'empresa aeronàutica Latécoère hi tingué unes instal·lacions per a provar els seus hidroavions. Disposà d'un moll avui en dia (2018) encara visible, i d'una grua i hangars ja desapareguts. El moll es troba just a l'oest de l'aeròdrom militar, la final del camí que voreja el seu mur.

Els cursos d'aigua Cal destacar que el terç nord del terme de Sant Llorenç de la Salanca és l'Estany de Salses, mentre que tot el límit meridional és l'Aglí, en el seu traçat modern. Creuen el terme comunal diversos canals de drenatge: l'Agulla A, l'Agulla B o Agulla de l'Avaratge, l'Agulla de les Rotes, l'Agulla dels Clots, l'Agulla de Maratxel·la i l'anomenada la Divisió.

Un pou, anomenat l'Abeurador, es troba al nord-est del nucli urbà.

El terme comunal Es conserven els topònims de molts indrets, partides i seccions cadastrals del terme llorençà: l'Abeurada, l'Abeurador, l'Agramalla, l'Avaratge, el Camí de les Dues Hores, els Camps de la Maria, els Camps de la Rompuda, els Camps de les Rotes, els Camps del Gorg, els Camps del Miracle, els Camps del Pal, els Camps dels Pobres, el Casot de l'Avaratge, el Casot de Maratxel·la, els Clots, la Colomina, la Colomina d'en Meler, el Conangle, la Creueta, la Divisió, els Eixaus, la Figuera Molla, la Font del Salze, el Gorg Blanc, l'Hort de la Llongany, l'Hortó, l'Illa de Vic, les Julianes, les Mames, Maratxel·la, Mas Besombet, la Torre, o Mas de la Torre, Mas de les Mames, Mas d'en Ponç, Mas de l'Aglí, Mas Moragues, la Passejada de l'Abeurada, el Peiró, els Prats, la Punta de Maratxel·la, la Ramada, les Rotes, les Rotes de l'Avaratge, les Teuleries, la Torre i el Trenc, sense oblidar el Terreny Militar de Sant Llorenç de la Salanca. Alguns d'aquests noms són ja pràcticament desapareguts, i només es conserven en la memòria d'algunes persones: els Bordigols (a Maratxel·la), els Bordigols Vells, Palasol, el Pas de les Carretes

Transports Cinc carreteres departamentals travessen el terme de Sant Llorenç de la Salanca:

La D-1 (D-90, a Sant Llorenç de la Salanca - El Vernet), que arrenca del sud-oest del nucli urbà i s'adreça de primer cap al sud-oest i més tard cap a l'oest, i enllaça Sant Llorenç amb Clairà, Bompàs i Perpinyà, en el seu antic poble del Vernet, concretament al barri del Vernet Mitjà. la D-11 (Salses - Sureda), que travessa de nord-oest a sud, procedeix de Salses i Sant Hipòlit de la Salanca i després de travessar Sant Llorenç de la Salanca s'adreça a Canet de Rosselló, Sant Nazari de Rosselló, Alenyà, Elna, Palau del Vidre, Sant Andreu de Sureda, fins a arribar a Sureda (Rosselló). la D-90 (D-41, a Sant Hipòlit de la Salanca - Port Leucata), que ho fa d'est a oest. Procedeix de prop, al sud, de Sant Hipòlit de la Salanca, i després de travessar Sant Llorenç s'adreça al Barcarès, travessa tot aquest poble, passa per Port Barcarès fins a les Portes del Rosselló i la platja on hi ha avarat el Lydia i surt del terme i de Catalunya per arribar fins al poble occità de Port Leucata. la D-81 (D-83, a Sant Llorenç de la Salanca - Canet de Rosselló), al sector oriental del terme, que enllaça el pobles costaners del Barcarès fins a Canet. la D-83 (Port Leucata - D-900, a Clairà). al nord, del terme, que uneix el Barcarès amb l'autovia D-900 passant pel nord de Sant Llorenç de la Salanca, Sant Hipòlit de la Salanca i el Centre Comercial de Perpinyà-Clairà.

La línia 13 de la Compagnie de transports Perpignan-Méditérranée és una de les dues que proporcionen servei públic de transport regular que enllaci Sant Llorenç de la Salanca amb l'exterior. Enllaça aquesta vila amb l'estació del TGV a Perpinyà, cap a ponent, passant per Sant Hipòlit de la Salanca i Perpinyà, sense cap més aturada. L'autobús fa aquest trajecte en aproximadament tres quarts d'hora. Cap a llevant, mena al Barcarès. No tots els cotxes, però, passen per Sant Hipòlit de la Salanca, ja que alguns eviten el pas per aquest poble agafant directament la carretera de Perpinyà.

L'altra línia és la 14 de la mateixa companyia, que fa el recorregut de Sant Llorenç de la Salanca a Perpinyà, doblant el recorregut de l'anterior, però amb pas assegurat per Sant Hipòlit.

Una part dels camins del terme han esdevingut modernament carreteres: la Ruta de Clairà, la del Barcarès, la del Litoral, la del Mas de la Garriga al Barcarès i la de Sant Hipòlit. D'altres, continuen essent anomenats camins, tot i que menen als pobles de l'entorn: Camí Baix de Clairà, o Camí de su'l Rec, Camí Baix de Torrelles, Camí de Leucata, Camí de Sant Hipòlit, Camí Vell de Clairà i Camí Vell de Leucata. Els altres camins són interns del terme de Sant Llorenç de la Salanca: Camí de Conangle, Camí de Garrius, Camí de la Mota, Camí de la Ramada, Camí de l'Abeurada, Camí de la Passejada, o Passejada de l'Abeurada, Camí de l'Aviació, o Camí de l'Estany, Camí de les Dues Hortes, Camí de les Rotes, Camí de l'Estany, Camí de l'Estanyot, Camí de l'Hortó, Camí del Mas de la Torre, Camí del Mas d'en Ponç. Camí del Pas de les Carretes, Camí dels Pobres, Camí dels Salins, Travessa de l'Estanyot, Travessa de l'Estanyol a la Ramada, Travessa de l'Hortó i Travessa del Mas d'en Ponç.

Història Edat mitjana